(Barcelona, 1934 – 1980)
Entitat fundada per entusiastes del jazz. Destinada a cultivar i a difondre aquest estil musical.
Ha contractat les màximes figures mundials i, a partir del 1966, organitza anualment el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.
La seva publicació oficial fou el “Jazz Magazine”.
(Catalunya, 1922 – 1934)
Obra d’Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Catalunya (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del segle XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil.
En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament.
És tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular.
La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als segles XIX i XX, que l’autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la “Revista de Catalunya”.
L’obra és escrita amb claredat en una límpida prosa.
(Catalunya, 1934 – 1935)
Obra de Ferran Soldevila, en tres volums. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l’autor.
Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fi del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l’A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935.
L’obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d’aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva.
La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.
(Barcelona, 8 agost 1934 – )
Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses.
És autor d’una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974).
Entre d’altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb Jordi Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994).
(Barcelona, 21 desembre 1861 – 1934)
Escriptor i periodista. De formació autodidàctica.
Fou director de l’editorial Seguí i d’“El Liberal”, de Barcelona, i fundador d'”El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”.
Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917).
En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).
(Barcelona, 1 agost 1859 – 4 octubre 1934)
Compositor i organista. Exercí la crítica a “Las Noticias” i publicà el mètode El órgano moderno.
Mestre de capella de la Concepció, a Barcelona, és autor d’una àmplia producció, especialment de caràcter religiós.
(Barcelona, 5 juny 1934 – 24 juny 2023)
Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i treballà en diverses agències de publicitat d’Espanya i d’Alemanya.
Fortament influït pel grafisme suïs en la seva primera època, derivà cap a una il·lustració surrealista i màgica propera al treball dels il·lustradors nord-americans.
El juny de 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club, de Nova York, i, poc després, s’establí als EUA.
Les seves il·lustracions apareixen en revistes com “Elle”, “Lui”, “Ladies”, etc; també ha fet exposicions a Barcelona, París i Nova York.
(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)
Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.
Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.
Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).
L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934) Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).
(Mataró, Maresme, 4 desembre 1871 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1934)
Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l’estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català.
Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d’Història Natural.
Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911).
(Catalunya, 1923 – 1934)
Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides.
Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears.
Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.
Dades dels Països Catalans 