Arxiu d'etiquetes: 1934

Gallardo i Villaseñor, Gervasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 juny 1934 – 24 juny 2023)

Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i treballà en diverses agències de publicitat d’Espanya i d’Alemanya.

Fortament influït pel grafisme suïs en la seva primera època, derivà cap a una il·lustració surrealista i màgica propera al treball dels il·lustradors nord-americans.

El juny de 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club, de Nova York, i, poc després, s’establí als EUA.

Les seves il·lustracions apareixen en revistes com “Elle”, “Lui”, “Ladies”, etc; també ha fet exposicions a Barcelona, París i Nova York.

Ferrer i Domènech, Lluís

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)

Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.

Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.

Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).

L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech  (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934)  Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).

Ferrer i Dalmau, Eugeni

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 4 desembre 1871 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1934)

Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l’estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català.

Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d’Història Natural.

Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911).

Federació de la Premsa Catalano-Balear

Deixa un comentari

(Catalunya, 1923 – 1934)

Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides.

Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears.

Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.

Estrada i Vilarrasa, Albert

1 Resposta

(Vic, Osona, 1934 – Barcelona, 19 setembre 2022)

Pintor, dibuixant i gravador. Es formà a Vic i a Tarragona. Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970.

Excel·lí com a aquarel·lista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat. Ha fet també il·lustracions per a llibres.

Acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1983).

També és molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara “Ars Praestorica” i “Aula Orientalis”.

Estat Català – Partit Proletari

3 Respostes

(Catalunya, 1932 – gener 1934)

Partit polític. Fundat pel sector més radical d’Estat Català, en negar-se a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Dirigit per Jaume Compte, intentà la creació d’un partit obrer catalanista, i, el 1934, es convertí en el Partit Català Proletari, on feren un paper important Pere Aznar i Artur Cussó.

El seu òrgan de premsa fou “L’Insurgent” (1932).

Duran i Grau, Eulàlia

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 abril 1934 – )

Historiadora. Filla d’Agustí Duran i Sanpere. Doctorada en història moderna per la Universitat de Barcelona (1979), d’on fou catedràtica de filologia catalana.

S’ha especialitzat en l’estudi de la societat i la cultura del segle XVI als Països Catalans, del Renaixement i de la literatura catalana moderna.

És autora de Les Germanies als Països Catalans (1982), Lluís Ponç d’Icard i el “Llibre de les grandeses de Tarragona” (1984) i col·laboradora de la Història de Barcelona (1975) dirigida pel seu pare i de la Història dels Països Catalans (1981) dirigida per Albert Balcells i González.

Ha fet edicions crítiques, entre les quals la de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig (1981); la de les Cròniques de les Germanies (1984), i la de la Passió de Cervera (1984), iniciada pel seu pare.

El 1987 ingressà a l’Acadèmia de la Bones Lletres de Barcelona.

Diccionari Aguiló

4 Respostes

(Catalunya, 1915 – 1934)

Materials lexicogràfics. Aplegats per Marià Aguiló i Fuster que, sota la direcció de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, foren publicats en 8 volums per l’Institut d’Estudis Catalans (1915-34).

Obra de consulta i no normativa, és important pel gran nombre d’exemples, trets d’una extensíssima bibliografia.

Bé que sovint resulti incomplet i fragmentari, esdevé imprescindible encara, sobretot per a l’estudi de la llengua antiga.

Contractes de Conreu, llei de

16 Respostes

(Catalunya, 11 abril 1934 – 8 setembre 1934)

Disposició aprovada pel Parlament català, basada en el projecte redactat per Pere Coromines.

Pretenia d’estructurar en el camp català una nova classe de petits propietaris que posés fi a l’absentisme. Establia un criteri de diferenciació entre parceria i arrendament segons la participació del propietari en l’explotació. Assenyalava el caràcter emfitèutic del contracte de rabassa morta.

La llei fixava els temps del contracte en un mínim de sis anys i establia el caràcter de les explotacions, el conreu de les quals esdevindria hereditari en cas que morís el titular. El desnonament dels pagesos era interdit, per la qual cosa el contracte resultava pràcticament vitalici, excepte en el cas que el propietari passés a ocupar-se directament de l’explotació, però encara així era obligatori d’advertir-los amb dos anys d’antelació i pagar-los una indemnització per les millores a la finca i una altra equivalent a cada any de renda per cada sis que hagués durat el contracte.

El preu de l’arrendament no superaria el 4% del valor de la terra i seria calculat per unes juntes arbitrals que dirimirien els conflictes. L’accés a la propietat era previst per als pagesos que haguessin conreat la terra divuit o més anys.

Aquesta llei de tipus reformista no fou acceptada, però, per les dretes catalanes, que a través de la Lliga Catalana i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre lluitaren perquè fos anul·lada; recorregueren al govern republicà i aconseguiren que aquest impugnés la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, que en decidí l’anul·lació, puix que estimà que el Parlament de Catalunya s’havia extralimitat amb les funcions legislatives reconegudes per l’Estatut d’autonomia.

Es considera que aquest fou un dels diversos factors de la crisi politico-social que menà als fets del Sis d’octubre (1934) a Catalunya.

Consell Superior de Cooperació

Deixa un comentari

(Catalunya, 17 febrer 1934 – 1939)

Organisme creat per la Generalitat, en aplicació de la llei de bases de la Cooperació per a Cooperatives, Mutualitats i Sindicats Agrícoles.

Deixà de funcionar a conseqüència de l’estructuració adoptada pel departament d’economia el 2 d’octubre de 1936.

El 16 de juliol de 1937 reprengué l’activitat, destinada a l’aplicació de l’organització cooperativa de consum, al control de la distribució dels productes de primera necessitat, a la regularització de les cooperatives de producció, creades des del 19 de juliol de 1936, i a perfeccionar i coordinar les mutualitats de Catalunya.