(Esparreguera, Baix Llobregat, 1 juny 1934 – Barcelona, 16 març 1981)
Soprano. Estudià cant al Conservatori del Liceu i el 1956 debutà amb La favorita.
Entre les seves interpretacions es destaquen òperes de Mozart, l’Orfeo, de Gluck, i El giravolt de maig, d’Eduard Toldrà. També conreà el lied, sobretot en català, la sarsuela i la cançó catalana.
(Catalunya, 1934 – 1937)
Organisme creat per la Generalitat, destinat a finançar operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives, mutualitats, etc, amb fonts procedents d’entitats d’aquest mateix tipus i de la Generalitat.
El 1937 fou transformada en la Caixa Central del Crèdit Agrícola.
(Girona, 18 febrer 1934 – 13 novembre 2018)
Sacerdot i historiador. Féu estudis d’història eclesiàstica i civil a Roma, Madrid i Barcelona i obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII.
A Girona, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Menor, després ensenyà a l’Estudi General de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona i, des del 1987, del Seminari Major Interdiocesà, amb seu a Barcelona.
Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques. Entre els seus assaigs, cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983.
(Barcelona, 1934 – 1937)
Associació escolta. Fundada amb l’objectiu d’organitzar, sostenir i propagar a tot el territori de Catalunya agrupaments masculins i femenins acordats a les normes del moviment internacional de Boy Scouts.
De la seva fusió, el 1936, amb els Minyons de Muntanya, sorgí l’associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, la qual seguí les vicissituds de l’escoltisme.
(Mataró, Maresme, 16 setembre 1934 – )
Jugador de basquetbol. Iniciat en el Club Esportiu Mataró, passà posteriorment al Club de Futbol Barcelona.
En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el record europeu de puntuació (45 punts). Ha estat 17 vegades internacional.
(Vic, Osona, 3 agost 1934 – 21 maig 2013)
Pintor. Format a Vic, conreà un paisatgisme impressionista amb el qual recrea l’estil dels pintors modernistes catalans. Exposà regularment a l’estranger.
La seva obra Puente Alta és exposada al Metropolitan Museum de Florida (USA).
(Barcelona, 1934 – 1939)
(BEN) Organització universitària de la Joventut d’Esquerra Republicana (JER), actuà a Catalunya durant la II República espanyola.
De caràcter nacionalista i d’esquerres, lluitava per una universitat autònoma i catalana, el reconeixement de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) com l’única entitat representativa dels estudiants catalans i l’establiment de cursos oficials per a obrers. L’òrgan de premsa del BEN fou “Redreçament”.
Actuà clandestinament en 1946-50.
(Barcelona, 9 juliol 1860 – San Salvador, El Salvador, agost 1934)
Baríton i cantant d’òpera. Fou deixeble de Joan Goula a Barcelona, on debutà el 1883 amb Faust, de Gounod. Completà la formació a França i a Itàlia i actuà amb èxit als millors teatres d’Europa i d’Amèrica.
Al Liceu de Barcelona estrenà L’Attaque du moulin, d’Alfred Bruneau, i Bruniselda, d’Enric Morera.
Una de les seves creacions més reeixides fou Falstaff, de Verdi.
(Morella, Ports, 16 desembre 1934 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 gener 2010)
Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d’una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l’estudi Clarín y la Regenta (1995).
(Barcelona, 4 setembre 1872 – 4 gener 1934)
Musicòleg, crític musical i escriptor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Pau Maria. Exercí durant quinze anys la crítica musical de “La Vanguardia” i més tard la d’“El Día Gráfico”.
Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador.
És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals.
Dades dels Països Catalans 