Arxiu d'etiquetes: 1934

Joventuts Llibertàries de Catalunya

(Catalunya, 1934 – abril 1938)

(JLC)  Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.

Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.

Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.

Institut Contra l’Atur Forçós

(Catalunya, 26 maig 1933 – 28 març 1934)

(ICAF)  Organisme adscrit com a entitat autònoma al departament de presidència de la Generalitat per a alleujar la crisis de treball existent.

El 1934 es fongué amb el Comissariat de la Casa Obrera, i prengué a càrrec seu les obres de la Casa Bloc.

Publicà un Estudi sobre la crisi de la indústria tèxtil (1936).

Institut Botànic de Barcelona

(Barcelona, 1934 – )

(IBB)  Institució. Creada amb caràcter d’entitat autònoma a instàncies de Pius Font i Quer, que en fou el primer director (1935-39).

Situat al parc de Montjuïc, conté un herbari molt complert, i també laboratoris, una biblioteca i un arxiu. Ultra les tasques d’investigació, fa cursets de divulgació sobre la flora del nostre país.

Edita anualment d’ençà del 1946 la revista “Collectanea Botanica”.

Enllaç web: Institut Botànic de Barcelona

Igualadí, L’

(Igualada, Anoia, 7 maig 1893 – 29 setembre 1934)

Setmanari republicà autonomista. Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d'”El Igualadino”, redactat en castellà.

A partir de la tercera època (desembre 1911 – desembre 1914) fou escrit totalment en català. Fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí.

Amb interrupcions, aparegué fins al 1923. Finalment, fou el portaveu de l’ERC (abril 1933 – setembre 1934).

Hot Club de Barcelona

(Barcelona, 1934 – 1980)

Entitat fundada per entusiastes del jazz. Destinada a cultivar i a difondre aquest estil musical.

Ha contractat les màximes figures mundials i, a partir del 1966, organitza anualment el Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

La seva publicació oficial fou el “Jazz Magazine”.

Història Nacional de Catalunya

(Catalunya, 1922 – 1934)

Obra d’Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Catalunya (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del segle XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil.

En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament.

És tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular.

La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als segles XIX i XX, que l’autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la “Revista de Catalunya”.

L’obra és escrita amb claredat en una límpida prosa.

Història de Catalunya

(Catalunya, 1934 – 1935)

Obra de Ferran Soldevila, en tres volums. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l’autor.

Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fi del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l’A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935.

L’obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d’aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva.

La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.

Gubern i Garriga-Nogués, Romà

(Barcelona, 8 agost 1934 – )

Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses.

És autor d’una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974).

Entre d’altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb Jordi Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994).

Gomila i Llupià, Sebastià

(Barcelona, 21 desembre 1861 – 1934)

Escriptor i periodista. De formació autodidàctica.

Fou director de l’editorial Seguí i d’“El Liberal”, de Barcelona, i fundador d'”El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre”.

Escriptor prolífic en castellà: Anarquías (1896), La huelga (1901), El escándalo europeo (1915) i Los herederos de la gran tragedia (1917).

En català publicà les obres teatrals Càstig de Déu (1879) i Els vençuts (1903).

Goberna i Franchi, Robert

(Barcelona, 1 agost 1859 – 4 octubre 1934)

Compositor i organista. Exercí la crítica a “Las Noticias” i publicà el mètode El órgano moderno.

Mestre de capella de la Concepció, a Barcelona, és autor d’una àmplia producció, especialment de caràcter religiós.