(Catalunya, 1922 – 1934)

Obra d’Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats set volums, que arribaren fins a la mort de Felip III de Catalunya (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del segle XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil.

En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament.

És tracta d’un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l’activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular.

La part d’investigació més personal hauria estat la relativa als segles XIX i XX, que l’autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la “Revista de Catalunya”.

L’obra és escrita amb claredat en una límpida prosa.

(Catalunya, 1934 – 1935)

Obra de Ferran Soldevila, en tres volums. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l’autor.

Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fi del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l’A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935.

L’obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d’aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva.

La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.