Arxiu d'etiquetes: 1932

Fernández i Castañer, Àngel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1889 – 1932)

Escenògraf i pintor. Fou deixeble de Jaume Pahissa i de Salvador Alarma. Després d’una estada a París s’establí a Barcelona.

Es dedicà de preferència a l’escenografia. Algunes de les seves decoracions foren per al teatre del Liceu. També fou il·lustrador notable.

Afecte als principis de Gordon Craig, reivindicà la categoria convencional i suggeridora de l’escena contra qualsevol intent d’imitació de la natura.

Juntament amb els seus germans Joan i Claudi fundà l’Associació de Teatre Selecte.

Federació Obrera Catalana

Deixa un comentari

(Catalunya, 1932 – 1939)

(FOC)  Central sindical d’àmbit català. Intentà reorganitzar la Unió de Sindicats Lliures.

Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític; el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d’Espanya, presidida per Ramon Sales.

El seu òrgan de premsa fou “FOC” (1932-33), dirigit per Llàtzer Casanovas.

Faulí i Olivella, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 setembre 1932 – 6 octubre 2006)

Periodista i crític literari. Llicenciat en dret i en filologia catalana.

Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al “Diario de Barcelona” (1962-76) i ha estat director del diari “Avui” (1976-77 i 1986-87).

Secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona des del 1980, fou nomenat l’any 1981, cap de premsa de la Generalitat.

Ha publicat Costa Brava (1965), Els nous mossens (1965), Vida de Joan Prim (1966), Calaix de crític (1973), Notes sobre l’any 1906 (1973), L’interludi tràgic 1939-1975 (1981), Premis literaris catalans (1983), Convergència és així (1992) i Diccionari de catalans de ficció (1995).

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Farriol i Montserrat, Jaume

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 2 juny 1932 – 23 maig 2003)

Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre Banyoles vora el llac, publicat l’any següent.

Evolucionistes, Els

10 Respostes

(Barcelona, 1917 – 1932)

(o Saló dels Evolucionistes)  Agrupació artística. Formada per Joan Cortès -que en fou el guia estètic-, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons. Posteriorment se’ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes.

Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau (1918), presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia.

Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses; representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del noucentisme.

Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’exposició de l’any 1932 a l’Ateneo de Madrid, on sota el seu nom exposaren els artistes més significatius de l’art figuratiu català de la seva generació.

Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932)

48 Respostes

(Catalunya, 9 setembre 1932 – 5 abril 1938)

Instaurada la II República (1931) i restablerta la Generalitat, uns quants mesos més tard (1932) quedà redactat l’Estatut de Núria, i fou àmpliament aprovat als ajuntaments i en plebiscit popular.

Combatut per les dretes en la discussió a les Corts, quedaren retallades algunes de les seves atribucions. Després del fracassat cop del general Sanjurjo (10 agost 1932), fou aprovat per 314 vots a favor i 24 en contra.

Aquest text estatuari definia Catalunya com a regió autònoma i instituïa com a òrgans de representació de la Generalitat el Parlament, la presidència de la Generalitat i el consell executiu. Entre les competències traspassades figuraven la legislació sobre qüestions de dret civil i penal, la cura de la hisenda local, el règim administratiu i municipal i l’ordre públic. L’estat central es reservà competències en les relacions internacionals, l’exèrcit i la marina de guerra, les duanes i la legislació laboral.

La crisi del 6 d’octubre de 1934 provocà la suspensió momentània del govern de la Generalitat i l’empresonament dels seus dirigents. El gener de 1935, el govern de Lerroux promulgà una llei que reformà l’Estatut, suspenia indefinidament el Parlament català i creava el càrrec de governador general de Catalunya, nomenat directament pel govern central com a representant de l’estat amb funcions de president de la Generalitat.

Després de les eleccions de febrer de 1936, fou restablert totalment l’Estatut i foren reintegrats als seus càrrecs els dirigents de la Generalitat.

Durant la guerra civil, el govern del general Franco decretà l’abolició de l’Estatut, que es féu efectiva amb l’ocupació de Catalunya.

Estat Català – Partit Proletari

3 Respostes

(Catalunya, 1932 – gener 1934)

Partit polític. Fundat pel sector més radical d’Estat Català, en negar-se a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Dirigit per Jaume Compte, intentà la creació d’un partit obrer catalanista, i, el 1934, es convertí en el Partit Català Proletari, on feren un paper important Pere Aznar i Artur Cussó.

El seu òrgan de premsa fou “L’Insurgent” (1932).

Estades i Llabrés, Jeroni

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 7 agost 1862 – Madrid, 2 desembre 1932)

Polític i financer. Representant de Maura a Sóller, a la diputació provincial i com a diputat a les corts a la legislatura del 1914.

Intervingué en empreses locals de navegació i fàbriques de gas, ciment i materials de construcció i fou el fundador del ferrocarril de Sóller, inaugurat el 1912 i electrificat el 1929.

Per servir amb plena dedicació la política local i l’empresa ferroviària, refusà una senadoria vitalícia i altres alts càrrecs.

Esquerra Comunista

6 Respostes

(Catalunya, març 1932 – setembre 1935)

Partit polític espanyol, que tingué la major part dels militants a Catalunya. Format després de la proclamació de la II República. Era dirigit per Andreu Nin i Juan Andrade i publicava la revista “Comunismo”.

D’orientació trostkista, es proposava d’elevar el nivell de la lluita de la classe treballadora revolucionària.

Pel març de 1934, formà part de l’Aliança Obrera a Catalunya amb la UGT, l’USC i el BOC. El 1935 es fusionà amb el BOC per constituir el POUM.

Dreta Liberal Republicana de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 maig 1930 – 29 octubre 1932)

Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana. Constituïda per Felip de Sala i Cañizares.

No assolí una incidència important i, després d’intentar d’un cert centrisme entre l’Esquerra Republicana i la Lliga, acabà ingressant en aquesta.