Nom popular de l’antiga parròquia de Sant Lionç.
Salionç *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Tossa de Mar
Codolar, es -Selva-
Platja i port de pescadors de la vila, a ponent del cap de Tossa.
Bona, cala -Tossa-
Cala, situada al nord del terme, a ponent de la cala de Pola.
Marmenuda, platja de
Platja, al sector septentrional de la badia de Tossa.
Llorell, platja de
Platja de la Costa Brava, al límit amb el terme de Lloret de Mar, a ponent de la platja de Canyelles.
Ha estat urbanitzada, i és centre turístic.
Giverola, cala
(o platja de Sant Elies) Cala de la Costa Brava, oberta entre la punta de Pola, a llevant, i el cap Pentiner, a ponent. Hi ha una urbanització.
Mir i Mas de Xexàs, Josep Maria
(Olot, Garrotxa, 1900 – Tossa de Mar, Selva, 28 febrer 1968)
Pintor, caricaturista, crític i assagista.
Destacà com a caricaturista i fou premiat al I Saló d’Humoristes de Barcelona (1924).
Com a pintor conreà el paisatge, sobretot el d’Olot i el de Mallorca.
Com a escriptor, és autor de diversos llibres, entre els quals cal esmentar El llibre de la cultura social (1928) i Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930).
Melé i Farré, Ignasi
(Cervera, Segarra, 24 abril 1859 – Tossa de Mar, Selva, 29 maig 1928)
Metge. Es llicencià a Barcelona el 1886. Excel·lí com a conferenciant i propagandista de temes mèdics.
S’establí a Tossa el 1892, on organitzà diverses excavacions que van permetre de descobrir les runes de l’antiga colònia romana. El 1915 fundà el museu de Tossa i, posteriorment, el de Sant Feliu de Guíxols.
Va escriure Una excursió a Tossa (1927).
Lloveras i Herrera, Frederic
(Barcelona, 1912 – Tossa de Mar, Selva, 1983)
Pintor, il·lustrador i aquarel·lista. Estudià al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Ha publicat el volum Barcelona amb text de Camilo José Cela.
Abandonà l’oli per l’aquarel·la, on destacà molt.
Joana i Vidal, Gerard
(Tossa de Mar, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)
Religiós, farmacèutic i espeleòleg. Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).
Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).
Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.
Dades dels Països Catalans 