(Barcelona, 1932 – 1934)
Pla d’expansió de la ciutat, elaborat pel GATCPAC en col·laboració amb Le Corbusier i P. Jeanneret.
Pretenia, entre altres coses, la reforma del nucli antic, una nova adaptació del pla Cerdà i una planificació de la ciutat.
(Barcelona, 17 juliol 1932 – 25 juny 2012)
Teòleg i liturgista. Prevere el 1958, obtingué la secularització el 1973.
Fou catedràtic de litúrgia a la universitat pontifícia de Salamanca i a la facultat de teologia de Barcelona. Col·laborà en la reforma postconciliar del ritual d’exèquies.
Participà activament en la fundació del Centre de Pastoral Litúrgica, de Barcelona, de l’Instituto de Liturgia Pastoral, de Medellín (Colòmbia) i dels instituts de teologia i de litúrgia, de Barcelona.
Crític de literatura religiosa de “Serra d’Or”, responsable de la pàgina de religió del diari “Avui”, membre dels consells de redacció de “Phase” i de “Concilium” (secció de litúrgia), és autor de nombrosos articles i d’obres com Itinerari litúrgic (1968), La inútil liturgia (1972), El entierro cristiano (1972), L’home obert a la fe (1981), Pedir es comprometerse (1982), Què és un sagrament (1984).
(Figuerola d’Orcau, Pallars Jussà, 14 maig 1932 – Barcelona, 16 juny 2010)
Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d’una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu.
Ha conreat també la poesia i el conte.
(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)
Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.
Escriví obres menors per al teatre.
(Barcelona, 13 març 1932 – 25 gener 2026)
Tenor. Deixeble del Conservatori del Liceu de Barcelona.
El director d’orquestra H. von Karajan el descobrí al Festival de Salzburg del 1964 i li confià papers importants. Assolí èxits a Itàlia, els EUA, l’Argentina i el Canadà.
El 1966 es presentà al Liceu de Barcelona amb Turandot, de Puccini.
Actuà regularment al National Theater de Munic i a altres teatres d’Alemanya.
(Barcelona, 1932 – )
Professora de català, filla de Domènec Latorre i Soler.
Es dedicà a l’ensenyament i exercí tasques de correcció per a editorials.
És autora del llibre didàctic Primer curso de catalán, editat el 1966.
(Girona, 16 juny 1862 – 25 abril 1932)
Enginyer industrial. Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima (1881), on fou un dels tres directors el 1894, i el 1917 director general.
Impulsor i director d’Electrometal·lúrgica de l’Ebre (EMESA) (1904), concebé la central de Sástago, a l’Ebre.
Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1897-99) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.
Fou el pare de Manuel Junoy i Cornet.
(Barcelona, 3 febrer 1932 – 1939)
Centre d’ensenyament de la Generalitat. Creat segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
El dirigí Josep Estalella i fou instal·lat al parc de la Ciutadella. El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ros i Manuel Mateu i Martorell.
L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit -en català- fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior.
Durant la guerra civil, davant el perill de bombardeigs a l’edifici del parc, es traslladà a Sants.
El 1939 significà la seva fi, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus membres.
Publicà el “Butlletí de l’Institut-Escola”.
(Barcelona, 1932 – 1939)
(ICE) Organisme. Creat dins la secció d’estudis polítics i socials de l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
Organitzà conferències i cursos d’economia, alguns dels quals foren publicats: Assaig d’economia política (1932-34), per Joan P. Fàbregas.
Edità el “Butlletí de l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya” (1937), en el qual col·laboraren, entre altres, Joan Porqueras i Fàbregas -que el dirigia-, Lluc Beltran, Rafael Bori, etc.
(Barcelona, 19 octubre 1873 – 2 febrer 1932)
Escriptor. De caire tradicional, publicà en poesia Segarrenques (1925) i Picarols i randes (1926).
A part obres de teatre, edità també Segarra i la Conca de Barberà per la Mare de Déu del Tallat (1906).