Arxiu d'etiquetes: 1919

Rebull, Teresa

(Sabadell, Vallès Occidental, 21 setembre 1919 – Banyuls de la Marenda, Rosselló, 15 abril 2015)

(Teresa Soler i Pi) Autora i intèrpret de cançons.

Militant del POUM, el 1939 s’exilià, lluità en la resistència francesa i després fou secretària de redacció d’una revista literària, alhora que es dedicava a la dansa, la cançó (duet Seurs Soler) i l’animació cultural.

El 1968 s’incorporà al moviment de la Nova Cançó.

Té enregistrats diversos discs, com Mestier d’amour (1978) i Camí de l’argilada (1986).

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Gibert i Mateus, Salvador

Deixa un comentari

(Barcelona, 1882 – 1919)

Periodista. Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés. Dirigí “La Tralla del Carreter” i “Metralla”.

Exiliat a Mèxic (d’on retornà el 1907), presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic.

Genís i Bech, Salvador

Deixa un comentari

(la Jonquera, Alt Empordà, 8 setembre 1841 – Pineda de Mar, Maresme, 27 març 1919)

Mestre i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, “La Vanguardia” i “La Veu de Catalunya”.

Publicà El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana (1869, deu edicions fins al 1925), Lectura bilingüe (1900) i Vocabulari català-castellà (1910).

Garcia del Corral, Ildefons

Deixa un comentari

(Jerez de la Frontera, Cadis, Andalusia, 1848 – Barcelona, 1919)

Jurisconsult republicà. Residí a Barcelona des del 1876 i col·laborà regularment a “Gaceta de Cataluña” i “La Publicidad”.

S’uní a la Solidaritat Catalana (1906) i després a la UFNR; en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní.

Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis (1889-98, en sis volums).

Galceran i Granés, Artur

Deixa un comentari

(Girona, 23 novembre 1850 – Barcelona, 9 gener 1919)

Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs.

Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911).

Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d’altres obres.

Fusté i Ara, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1919 – 1966)

Antropòleg. Membre del Laboratori d’Antropologia de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’estudi de les restes humanes de la prehistòria, sobretot als Països Catalans, les Canàries i el Marroc.

Entre els nombrosos treballs monogràfics que publicà es destaquen: Parietal neandertalià de la cova Negra (1953), Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca (1953), Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período neo-eneolítico (1955), Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana (1957), Estado actual de la antropología prehistórica de la península (1959) i Restos humanos prehistóricos de la cueva del Coll, Moià (1966).

Forgas i Frígola, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 29 setembre 1862 – Barcelona, 10 febrer 1932)

Diputat i senador. Fou comissari reial d’agricultura i foment.

El 1919 li fou concedit el vescomtat de Forgas.

Folguera i Poal, Joaquim

5 Respostes

(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 25 octubre 1893 – Barcelona, 23 febrer 1919)

Crític literari i poeta. Fill de Manuel Folguera i Duran. A causa d’una greu malaltia va haver d’abandonar els estudis d’enginyeria.

Va ésser un dels membres més destacats i ben dotats de l’avantguarda noucentista i va assajar la poesia cal·ligràfica. Traductor de poetes francesos i italians, col·laborà també a diverses publicacions.

Va publicar tres llibres de poemes i alguns assaigs, dels quals destaca Les noves valors de la poesia catalana (1919). Com a poeta simbolista, donà a conèixer uns Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans.

Amb J.M. López-Picó va fundar la publicació “La Revista” (1915).

Figueres, Unió Esportiva

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1919 – )

(UEF)  Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol.

El seu primer equip ha arribat a jugar darrerament la promoció d’ascens a la primera divisió espanyola.

Els jugadors vesteixen samarreta amb llistes blaves i blanques i pantaló blau.

Enllaç web: Unió Esportiva Figueres