Arxiu d'etiquetes: 1919

Cultura Obrera

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 16 agost 1919 – 10 juliol 1936)

Setmanari sindicalista en castellà. Aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny de 1924, foren el mestre Antoni J. Torres i el sabater Cosme Salvà. Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre de 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional.

Suspesa la publicació pel juliol de 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 fins al seu tancament.

Confederació Regional del Treball de Llevant

1 Resposta

(València, 1 desembre 1919 – 1939)

Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau. El seu òrgan de premsa era “Solidaridad Obrera” de València.

Celebrà el seu primer congrés a València els dies del 1 al 3 de desembre de 1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, desembre 1922) els treballadors afiliats foren 42.517. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes.

Després del quart congrés (Alcoi, setembre 1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s’uniren als Sindicats d’Oposició.

Iniciada la guerra civil demanà el dret d’autodeterminació per a la “regió valenciana” (novembre 1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià.

Centre Regionalista de Mallorca

4 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1917 – 1919)

Entitat política. Creada per Guillem Forteza seguint l’orientació iniciada per Joan Estelrich pel gener de 1917 a “La Veu de Mallorca”.

Aspirava a l’autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric. Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits (1919).

Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i “La Veu de Mallorca” desaparegué.

Casanova i Ciurana, Pelegrí

Deixa un comentari

(València, 21 desembre 1849 – 13 juny 1919)

Metge otòleg, darwinista i lliure pensador. Estudià medicina a València i Madrid i fou deixeble, a Jena, d’Ernst Haeckel. Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València (1875-1919), de la facultat de medicina de la qual fou degà (1896-1919). Inventà un miringotom trepanador que permetia d’obtenir una obertura permanent en el timpà.

Rigorós evolucionista, marcà en aquest sentit dues generacions de metges valencians i féu de València el centre peninsular de difusió de les idees evolucionistes: el 1909 participà en la commemoració del centenari del naixement de Darwin celebrada a València, al costat dels seus deixebles i futurs successors en el deganat; Rafael Bartual i Jesús Bartrina, i del rector de Salamanca, Miguel de Unamuno.

Reconegut lliure pensador, la seva biblioteca contenia, al costat dels clàssics de l’evolucionisme, llibres sobre religions comparades i obres publicades per editorials antireligioses.

És autor d’una Biología general (1877), primer i únic volum de la projectada sèrie “Estudios biológicos”, dedicada a Haeckel.

Candela i Pla, Manuel

Deixa un comentari

(València, 15 novembre 1847 – 12 novembre 1919)

Ginecòleg. El 1892 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia a la Universitat de Santiago i, posteriorment, a la de València, de la qual fou rector el 1902.

Va ésser un dels fundadors de “Crónica Médica” (1874-88) i director d'”El Progreso ginecológico y Pediatra” (1885).

Brunet i Miquel, Miquel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 6 gener 1919 – 29 març 2007)

Pintor. Estudià a Barcelona i a partir del 1947 es dedicà plenament a la pintura.

Conreà la natura morta, la figura i el paisatge. Ha fet diverses exposicions individuals.

Sobresortí també com a dibuixant.

Brufal i Julià, Elisa Vicenta

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 13 juliol 1919 – París, França, 17 juliol 2006)

Escriptora. És autora de la novel·la Siete puertas (1964), presentada com a primera part d’una tetralogia narrativa.

Benlloch i Casares, Juli

Deixa un comentari

(Meliana, Horta, 5 novembre 1893 – 24 juny 1919)

Escultor. La seva vida, encara que breu, resultà fecunda en obres notables.

Té dedicat un monument a Meliana.

Badia i Marín, Vicent

1 Resposta

(València, 12 març 1919 – 21 desembre 1995)

Escriptor. Intervingué activament en la direcció de les revistes bilingües “Sicània” (1958-59) i “València Cultural” (1960-64) i en l’organització de les assemblees de cronistes del Regne de València.

Ha publicat entre altres obres un Compendio de geografía del Reino de Valencia (1955) i un Programa de redreçament cultural (1960).

Agrassot i Juan, Joaquim

4 Respostes

(Oriola, Baix Segura, 24 desembre 1836 – València, 8 gener 1919)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Roma. Amic i seguidor de Marià Fortuny. Cultivà les composicions de tema històric, retrats i el quadre de costums.

És representat als museus d’Art Modern de Barcelona i de Madrid i al Museu de Belles Arts de València.

Quadres: Les dues amigues, A la fira, Nu.