Arxiu d'etiquetes: 1919

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Món i Bascós, Joan

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1868 – Canet de Mar, Maresme, 1919)

Advocat. Des del 1894 treballà a Barcelona, on assolí una gran fama des de la seva actuació en alguns processos polítics.

Fou redactor de “La Renaixença”. Pertanyia a diverses corporacions doctes.

És autor d’obres jurídiques.

Miquel i Peguera, Simeó

(Lleida, 25 gener 1919 – 13 febrer 2007)

Advocat. Estudià dret a Barcelona, on fou secretari de la FNEC. Exercí la carrera a Lleida.

Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

Mercader i Sacanella, Eduard

(Barcelona, 16 maig 1851 – 23 agost 1919)

Arquitecte. Formà part de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president del 1903 al 1905.

Va fer treballs de restauració a les esglésies barcelonines de Sant Francesc i de Sant Pere de les Puel·les.

Mentor, Blasco

(Barcelona, 13 novembre 1919 – Solliés-Toucas, França, 4 maig 2003)

Pintor. Nom popularitzat, a França, de Mentor Blasco i Martel.

Format a l’Escola de Llotja, participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc.

Des del 1939 residí a Occitània, i el 1945 s’establí a París, on féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt. Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de col·lectives. Obtingué el Prix de Dessin el 1953.

El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s’acull sovint en teles de grans dimensions.

És representat al Musée d’Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon.

Lucha Social -Lleida-

(Lleida, setembre 1919 – octubre 1922)

Setmanari sindical. De la tendència procomunista de la Confederació Regional del Treball de Catalunya.

Redactat per Pere Bonet i Joaquim Maurín i amb col·laboracions de Víctor Colomer, Andreu Nin, David Rey, etc.

Defensà el corrent favorable a la Revolució russa i a la III Internacional, i fou el primer òrgan d’expressió partidari del comunisme soviètic que es publicà a Catalunya.

Amb el mateix títol sortí, el febrer de 1934, com a publicació mensual del Bloc Obrer i Camperol i, posteriorment, del Partit Obrer d’Unificació Marxista.

Lucha, La -Barcelona-

(Barcelona, 3 setembre 1916 – 7 juny 1919)

Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català.

Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno.

Preparà l’ambient de vaga revolucionària el 1917.

Llorente i Escarpanté, Concepció

(Lleida, 1867 – oceà Atlàntic, 1919)

Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes.

Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.

Lladó i Miquel, Miquel

(Castelldans, Garrigues, 22 maig 1919 – Andorra la Vella, Andorra, 16 agost 1999)

Escriptor. Líric i imaginatiu, ha publicat Els anys, els dies i les hores (1952), Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Terres altes (1979), i, entre altres, en castellà, Yo y mi perro (1947) i Hacia la vida (1953).

Jover i Marquet, Eusebi

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1839 – Barcelona, 1919)

Polític republicà. Fou regidor i alcalde accidental de Barcelona (1869-70) i diputat provincial (1872-73). A l’època de la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya.

Afavorí l’entrada de Lerroux a Barcelona (1901).

S’adherí a Solidaritat Catalana, de la qual fou senador per Lleida (1907).