(Castelldans, Garrigues, 22 maig 1919 – Andorra la Vella, Andorra, 16 agost 1999)
Escriptor. Líric i imaginatiu, ha publicat Els anys, els dies i les hores (1952), Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Terres altes (1979), i, entre altres, en castellà, Yo y mi perro (1947) i Hacia la vida (1953).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1839 – Barcelona, 1919)
Polític republicà. Fou regidor i alcalde accidental de Barcelona (1869-70) i diputat provincial (1872-73). A l’època de la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya.
Afavorí l’entrada de Lerroux a Barcelona (1901).
S’adherí a Solidaritat Catalana, de la qual fou senador per Lleida (1907).
(Barcelona, 1869 – 1919)
Escriptor i advocat. Fill de Josep Erasme de Janer i de Gironella i germà de Maria dels Àngels. Secretari de l’ajuntament de Barcelona (1908).
Fou genealogista i heraldista remarcable. Col·leccionà més de 400 edicions de La imitació de Crist (actualment a la Biblioteca de Catalunya) i publicà la monografia El patriarca don Juan de Aragón. Su vida y sus obras (1904).
(Barcelona, 1919 – 1939)
Institució creada per la diputació i l’ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu d’orientar, mitjançant un examen mèdic i psicològic, les especialitzacions i els treballs de cada individu.
El 1922 col·laborà en l’organització del II Congrés Internacional de Psicotècnia, celebrat a Barcelona.
De la fusió d’aquest Institut amb l’Oficina Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, en sorgí, el 1931, l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, dirigit per Emili Mira fins al final de la guerra civil.
Aquestes institucions publicaren diverses monografies i publicacions periòdiques.
(Catalunya, 1919 – 1923)
(IEMA) Institució creada per la Mancomunitat. Regida pel patronat de l’Escola Industrial, com a ampliació de l’Institut d’Electricitat Aplicada, creat el 1917.
Fou fundat i dirigit per Esteve Terradas, i tingué a càrrec seu l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i la de Directors d’Indústries Mecàniques (amb els corresponents laboratoris).
Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.
(París, França, juliol 1918 – Barcelona, 1919)
Revista mensual. Fundada per J. Pérez i Jorba.
A París publicà vuit números i es traslladà a Barcelona, amb J. M. Millàs-Raurell com a redactor en cap, hi edità cinc números més.
Fou de caire literari d’avantguarda, amb textos en català i en francès.
Hi publicaren textos Salvat-Papasseit i Tristan Tzara, entre d’altres.
(Barcelona, 10 abril 1915 – 22 febrer 1919)
Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada. Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Publicà també poemes d’autors estrangers. Foren remarcables les portades d’Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 – Barcelona, 1919)
Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.
Director d’algunes societats corals. Escriví obres per a orquestra i un quintet de corda.
És autor de cançons i de sardanes (La pluja de Riells, Aplec de la sardana, etc).
(Barcelona, 25 abril 1850 – Madrid, 12 febrer 1919)
Arquitecte. Titulat el 1878 a Barcelona, es traslladà a Madrid, on exercí la carrera.
Entre els seus nombrosos projectes, alguns de premiats, cal d’esmentar-ne un d’urbanístic per a Madrid.
En aquesta ciutat féu les seves millors obres: el palau de l’ambaixada d’Itàlia, l’actual Banco Español de Crédito i el monument a Alfons XII de Borbó del parc del Retiro.
(Barcelona, 1882 – 1919)
Periodista. Milità en el moviment catalanista radical i en el grup Progrés. Dirigí “La Tralla del Carreter” i “Metralla”.
Exiliat a Mèxic (d’on retornà el 1907), presidí el Centre Català, on fundà l’Orfeó Català de Mèxic.
Dades dels Països Catalans 