(la Jonquera, Alt Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Metge. És autor de notables escrits professionals.
(la Jonquera, Alt Empordà, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Metge. És autor de notables escrits professionals.
Coll (810 m alt) de la serra de l’Albera, obert entre el pic de Llobregat i el puig Pinyet.
Coll (959 m alt) de la serra de l’Albera, obert entre les valls de l’Albera (Vallespir) i de Requesens (Alt Empordà).
(la Jonquera, Alt Empordà, segle XVI – Guadalajara, Castella, segle XVI)
Metge. Exercí a Guadalajara.
Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor (Alcalà, 1569) i uns rudiments de medicina (1571), en llatí.
Barri de la vila, a la frontera franco-espanyola.
Forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús (Vallespir), del qual el separa només la carretera general.
Els antics serveis de frontera i el comerç caracteritzen la seva activitat.
(la Jonquera, Alt Empordà, 8 setembre 1841 – Pineda de Mar, Maresme, 27 març 1919)
Mestre i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, “La Vanguardia” i “La Veu de Catalunya”.
Publicà El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana (1869, deu edicions fins al 1925), Lectura bilingüe (1900) i Vocabulari català-castellà (1910).
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent del Forn del Vidre, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà.
Poble, al sud-est de la vila. El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí.
L’església és dedicada a santa Cristina.
Al sud-est hi ha els estanys de Canadal, on neix el Merdançà.
Depressió (581 m alt) de la serra de l’Albera, entre la vall de l’Albera i la capçalera del Llobregat, límit amb el Vallespir.
S’obre entre el pic de la Comtessa i el pla d’Arca, que s’estén pel vessant meridional.