Arxiu d'etiquetes: 1914

Galí i Solà, Francesc d’Assís

(Camprodon, Ripollès, segle XIX – Barcelona, 1914)

Pedagog i eclesiàstic. Després d’ensenyar molts anys al col·legi mataroní de Valldemia, fundà a Barcelona el col·legi Balmes.

En col·laboració amb el farmacèutic Morer publicà, el 1879, una Història de Camprodon.

Gaceta Municipal de Barcelona

(Barcelona, 4 novembre 1914 – )

Setmanari oficial de l’ajuntament de Barcelona. Publicà els acords i els edictes municipals.

Fou redactada en català (“Gaseta Municipal de Barcelona”) del 6 de juliol de 1922 al 27 de setembre de 1923, i durant la República.

Actualment també es publica en català (tres números al mes). Des del 2000 només es publica en format electrònic.

Frankel, Herta

(Viena, Àustria, 24 març 1914 – Barcelona, 18 febrer 1996)

Titellaire i ventríloqua. Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya en el 1943, s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Johann i Arthur Kaps.

Amb les seves conegudes marionetes col·laborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971.

Foix i Prats, Marià

(Barcelona, 2 gener 1856 – 29 març 1914)

Dibuixant il·lustrador. Es dedicà a la il·lustració de llibres, com els de Raimon Casellas.

Col·laborà a diversos setmanaris (“L’Esquella de la Torratxa”, “La Ilustración Artística”) i revistes (“Blanco y Negro”), etc.

És ben coneguda la seva sèrie de dibuixos, titulada La nostra gent i A muntanya, on hi ha reproduïts tipus i escenes del natural amb un gran sentit realista.

Treballà per a diferents editorials, especialment per a la Biblioteca “Arte y Letras”.

Els seus darrers dibuixos foren influïts pel modernisme.

Farreras i Sampera, Josep

(el Masnou, Maresme, 16 setembre 1880 – 21 novembre 1914)

Veterinari municipal de Barcelona. Estudia bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal.

Fundà, junt amb el seu germà Pere, la “Revista Pasteur” (1906), que el 1907 transformà en “Revista Veterinaria de España”.

Publicà el Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, llibre important dins la veterinària del seu temps.

Estatut de la Mancomunitat de Catalunya

(Catalunya, 9 gener 1914 – 1930)

Norma jurídica que regulava les funcions essencials de la Mancomunitat de Catalunya.

Proposat per l’assemblea de diputacions catalanes, fou aprovat pel govern espanyol el 26 de març de 1914.

Escola Superior dels Bells Oficis

(Barcelona, 18 maig 1914 – 1923)

Institució d’ideari típicament noucentista, destinada a l’ensenyament artesanal. Fou creada per la diputació de Barcelona i comprenia, fonamentalment, les especialitats de fusteria, tapisseria, jardineria i ceràmica.

Foren professors de l’entitat Francesc d’A. Galí, Esteve Monegal, Joaquim Folch i Torres, Pau Gargallo, Josep Aragay, N.M. Rubió i Tudurí i Ramon Sunyer, entre d’altres.

Fou suprimida per la dictadura de Primo de Rivera.

Escola d’Administració Pública de Catalunya

(Catalunya, 1914 – 1936 / 1979 – )

(EAPC)  Institució autònoma. Fundada per la Diputació de Barcelona i dedicada a la formació de funcionaris, de seguida va passar a dependre de la Mancomunitat de Catalunya.

Suprimida el 1924, va tornar a funcionar del 1930 al 1936 i va ésser novament restablerta per la Generalitat el 1979.

Enllaç web: Escola d’Administració Pública de Catalunya

Escolà i Segalès, Josep

(Barcelona, 28 agost 1914 – 7 març 1998)

Futbolista. Va arribar el Futbol Club Barcelona provinent de la Unió Esportiva de Sants, on havia ingressat el 1933. Fou dos cops internacional.

Jugador en actiu fins al 1949, passà després als serveis tècnics del club.

La seva habilitat i potència li valgueren el sobrenom del Catedràtic.

Elias i de Molins, Josep

(Barcelona, 25 novembre 1848 – Blanes, Selva, 1928)

Advocat, economista i polític. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni.

Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914).

Fundà a Barcelona el diari “La Protección Nacional”, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana.

Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario (1925).

També fou germà seu Ramon Elias i de Molins (Barcelona, 1 juny 1853 – 27 octubre 1914)  Metge. És autor d’obres mèdiques.