Arxiu d'etiquetes: 1914

Duocastella i Rosell, Rogel·lí

1 Resposta

(el Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1914 – Barcelona, 21 novembre 1984)

Sociòleg. Llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb Sociología religiosa de una ciudad: Mataró.

En 1956-57 féu un estudi sociològic dels suburbis de Barcelona. Creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada (CESA) i fou fundador i director de l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (més tard anomenat Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada).

Al final de la seva vida es dedicà a l’estudi de la gerontologia.

Diplomatari de l’Orient Català

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1946)

Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.

Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català.

Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans. Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare.

És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia.

Díaz i Carbonell, Romuald M.

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1914 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)

Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s’especialitzà a Jerusalem.

Ha escrit les biografies de l’abat Antoni Maria Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d’Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).

Defensa Social

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – 1914)

Agrupació política. Creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social.

Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes. Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques.

La presidí Alexandre Pons i Serra.

David -automòbils-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1914 – 1959)

Empresa constructora d’automòbils. Fundada per Josep M. Armangué. Produí més d’un miler de vehicles, xifra estimable a l’època.

Els “David” eren en realitat vehicles intermedis entre la motocicleta i l’automòbil: el motor no podia tenir més de 1.100 cm3 de cilindrada i el pes màxim era de 350 kg.

Ideat pel mateix Armangué a partir d’un bobsleigh amb rodes de bicicleta al qual afegí un motor, mereix esment la transmissió, constituïda per corretges trapezials que li permetien un canvi infinitament variable.

Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 6 abril 1914 – 1923)

Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.

La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres. Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials.

El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques.

Conill i Orriols, Jacint

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 30 gener 1914 – 12 abril 1992)

Pintor. De formació gairebé autodidacta. Destacà com a paisatgista.

Ha exposat a Barcelona i a Madrid, amb bon èxit, i obtingut nombrosos premis. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, així com a bones col·leccions catalanes i americanes.

Clusellas i Albertí, Enric

2 Respostes

(Barcelona, 23 agost 1914 – 17 juliol 2014)

Dibuixant. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana.

Col·laborà a “L’Esquella de la Torratxa” amb el pseudònim de Nyerra.

S’ha dedicat a la il·lustració i a la decoració.

Clavell i Nogueras, Jaume

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 1914 – Begur, Baix Empordà, 6 febrer 1997)

Escultor. De família de fusters.

S’inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i ha evolucionat cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Bráncusi, però de religiosa espiritualitat.

Catalunya -setmanari, 1907/14-

4 Respostes

(Barcelona, 1907 – 1914)

Setmanari cultural i de pensament polític. Sortí en tres etapes: “La Cataluña” (1907-10), Cataluña (1911-12) i Catalunya (1913-14).

Inicialment en fou director Joan Torrendell, que també el finançà; posteriorment, Miquel dels Sants Oliver (1911) i Ramon Rucabado (1912), i, finalment, a partir de 1913 se’n va fer càrrec López-Picó.

Responia a la voluntat de difondre els plantejaments regionalistes i estava sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba. La primera època fou de difusió de les idees dels qui formaven la Solidaritat Catalana, com també de divulgació d’escrits d’intel·lectuals espanyols.

A partir de 1911 adoptà una línia marcadament noucentista, orientada per les tesis d’Eugeni d’Ors i dels joves de la Joventut Nacionalista de la Lliga. Finalment, el 1913 inicià l’etapa en llengua catalana, després d’unes dures crítiques de Josep Carner a la utilització del castellà, amb una línia més marcadament literària.