Arxiu d'etiquetes: 1914

Soler i Santaló, Juli

2 Respostes

(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)

Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.

Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).

Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).

Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.

Miró i Argenter, Joaquim de

(Sitges, Garraf, 3 febrer 1849 – 18 febrer 1914)

Pintor. Germà de Josep. Deixeble de Mas i Fontdevila. Prengué part als certàmens barcelonins del 1888, 1894 i 1886.

Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excel·lents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre. És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per veure com era el Sitges del seu temps.

Hi ha obres d’ell al Cau Ferrat -secció Maricel– i especialment a nombroses col·leccions sitgetanes.

Era oncle de Joaquim Sunyer.

Ministral i Masià, Jaume

(Girona, 5 juny 1914 – Barcelona, 1982)

Mestre i escriptor. Destacà com a guionista en les sèries televisives Doctor Caparrós. Medicina general (1979, premi Ondas) i Doctor Caparrós, mestre de poble (1982).

Escriví les novel·les Ciutat petita i delicada (1975), Nosaltres els mestres (1980), Confessem-nos (1980) i Tramuntana boja (1981).

Mercader i Miret, Jaume

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 juliol 1914 – Barcelona, 31 desembre 2009)

Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l’Escola Massana.

Treballà per a l’orfebre Ramon Sunyer.

Fou professor de l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art.

Ha obtingut premis importants.

Matança, la -1914-

(Barcelona, 1914)

Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona. Significà la fi d’una època de llibertat i d’espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915.

Arran de la notícia, el 22 de juliol de 1914, de l’atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27 de juliol la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja.

El 24 d’agost següent se celebrà una sessió -la matança pròpiament dita- al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis reguladors per a la liquidació pendent de la darreria de juliol; aquests foren convencionals, i foren considerats arbitraris per un ample sector públic, puix que eren per dessota dels últims fixats al mercat i per sobre dels cotitzats en els moments de pànic.

Mata i Maneja, Manuel

(Barcelona, 1850 – 1914)

Escriptor. Germà d’Onofre.

Va escriure La ruta de los encantados (1876), Mallorca (1880), Valencia (1882), etc, en forma poemàtica, i l’obra teatral Lo llibre de l’honor, juntament amb Frederic Soler.

Martines i Castanyer, Miquel

(Rubí, Vallès Occidental, 16 maig 1914 – Barcelona, 14 octubre 2009)

Escriptor i traductor. Fou redactor en cap del setmanari barceloní “Clarisme”. Corrector de català.

Ha publicat la novel·la Intranscendent (1957) i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó (1958).

Maluquer, Concepció G.

(Salàs de Pallars, Pallars Jussà, 7 agost 1914 – Barcelona, 19 abril 2004)

(Concepció González i Maluquer)  Escriptora. Poetessa en els seus inicis, són remarcables les seves obres La creu dels vents (1959) i La ciutat i les hores (1960).

Com a narradora, ha publicat Dues cases (1961), Parèntesi (1963) i Què s’ha fet d’en Pere Cots? (1966).

A aquests títols cal afegir les novel·les Gent del Sud (1964), que tracta de la immigració al Pallars, Aigua tèrbola (1967), Gent del Nord (1971) i Làscaris (1991).

Lloansí i Marill, Lluís

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 agost 1914 – Barcelona, 5 novembre 2009)

Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l’any 1930.

Ha escrit obres per a cobla i nombroses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).

Llimona i Raymat, Mercè

(Barcelona, 16 abril 1914 – 29 novembre 1997)

Dibuixant i decoradora. Filla del pintor Joan Llimona i Bruguera, i germana de Núria.

Formada a Barcelona, es donà a conèixer col·laborant, com a il·lustradora, en revistes i llibres infantils: Blanca Neus, L’Àngel de la Guarda, etc.

Excel·lí també en el camp de la pintura mural: és seva la decoració d’una de les sales de la clínica Corachan, de Barcelona.