Arxiu d'etiquetes: 1914

Jolis i Felisart, Agustí

1 Resposta

(Barcelona, 1914 – 13 novembre 2003)

Excursionista. Féu estudis mercantils a Barcelona. Ingressà al Centre Excursionista de Catalunya el 1940.

Del 1948 al 1962 dirigí “Muntanya”, l’òrgan del CEC. Col·laborador de “La Vanguardia”, de “Mundo Deportivo” i de diversos butlletins, el 1954 publicà La conquista de la montaña.

Ha publicat, en col·laboració amb la seva muller, Maria Antònia Simó i Andreu, les guies Alt Berguedà i Cardener (1950), Cerdanya (1957), Pocets–Maladeta (1957), Pallars–Aran (1961), Pedraforca (1969), Bergwelt Spaniens (1973) i l’assaig Esperit i tècnica de la muntanya (1967).

Huguet i Ferré, Oleguer

Deixa un comentari

(Vilaplana, Baix Camp, 30 gener 1914 – Reus, Baix Camp, 22 juliol 1996)

Poeta. De formació autodidàctica, visqué a Reus, on treballà al despatx d’una empresa.

La seva poesia, molt elaborada -llengua, rima, imatges-, és continguda en quatre reculls: Càntir de vidre (1954), Ales d’argila (1965), Amb l’arrel enlaire (1965) i Figures amb arbre (1978).

Hervàs i Arizmendi, Joan Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 juny 1851 – març 1914)

Arquitecte (1879). Treballà a Sitges, a Tortosa i, després, a Manila (Filipines) -des del 1892 al 1898-, on projectà i dirigí les obres de l’Ateneu.

En tornar a Barcelona, es dedicà sobretot a l’edificació de cases particulars (casa Pérez-Samanillo, 1910).

Gibert i Roig, Pau

Deixa un comentari

(Tarragona, 7 març 1853 – Barcelona, 28 maig 1914)

Escultor i pintor. Deixeble d’Andreu Aleu.

Entre les seves obres, de caràcter monumental, cal citar l’estàtua eqüestre del general Espartero, a Madrid (1885), el de Sagasta, a Logronyo.

Com a pintor, és autor del retrat de Núñez de Arce.

Publicà la Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona (1875).

Gené i Roig, Modest

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 5 novembre 1914 – Bata, Guinea Equatorial, 29 octubre 1983)

Escultor. Realitzà monuments i imatgeria religiosa.

Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus (que substituí la perduda durant la guerra civil), i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida.

Residia a l’estranger des de la dècada del 1950. A Guinea deixà diversos monuments (La reina Bisila amb l’infant). Guanyà el premi Àfrica d’escultura.

Gazeta de Vich

1 Resposta

(Vic, Osona, 1914 – 1931)

Publicació trimestral creada per Jaume Collell.

Continuació de la “Gazeta Vigatana” (1904-05) i la “Gazeta Montanyesa” (1905-14).

Féu campanyes regionalistes, religioses i en defensa de l’ortografia sense normes, bé que acabà acceptant-les.

García-Ramal y Cellalbo, Enrique

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 juliol 1914 – Madrid, 30 novembre 1987)

Polític. Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona.

El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut. Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona.

Presidí el Sindicato Nacional del Metal (1948-51) i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya. En 1969-71 fou ministre-delegat de sindicats i en 1971-73 ministre de relacions sindicals.

Garcia i Llansó, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 desembre 1854 – 30 desembre 1914)

Erudit i metge. Fou professor de la Facultat de Medicina de Madrid.

De nou a Barcelona col·laborà en diversos diaris, fundà la “Revista de Ferrocarriles” (1887) i “Pro Patria” (1895), butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador.

Compilà diversos catàlegs de col·leccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y Armaduras (1895), La joyería y la orfebrería en España (1908) i Cau Ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol (sd).

Garcia i Fària, Rosa

Deixa un comentari

(Barcelona, 1914 – 8 gener 1996)

Violinista. Començà a fons els seus estudis a l’Acadèmia Marshall (1924).

Als tretze anys obtingué el premi Parramon. Als quinze, fou presentada en públic per Pau Casals. D’aleshores ençà l’èxit l’ha acompanyada arreu on ha actuat.

Garcia i Estragués, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1914 – 1985)

Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a “Virolet”, a “L’Esquitx” i al calendari d’“En Patufet”.

Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l’església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles.

Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.

Era germà de Josep Maria i de:

Jaume Garcia i Estragués  (Barcelona, 1900 – 1976)  Escriptor i religiós. Pertanyia a l’oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).