Arxiu d'etiquetes: 1910

Ferrocarrils Estratègics i Secundaris d’Alacant, Companyia dels

Deixa un comentari

(País Valencià, 1910 – 1964)

Empresa. Creada per tal de construir i explotar conjuntament les línies de la Vila Joiosa a Dénia i d’Alacant a la Vila Joiosa, inaugurades durant els anys 1911 i 1915, respectivament. El 1939 fou inaugurada la prolongació fins al port d’Alacant, que fou clausurada el 1967.

El 1969 incorporà a la seva línia el tram de Gandia a Dénia, de la línia de Carcaixent a Dénia, en ésser clausurada aquesta línia.

Des del 1964 és explotada per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta.

Fàbregues i Sintes -germans-

1 Resposta

Bernat Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1838 – 1910)  Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.

Salvador Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1841 – 1913)  Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).

Pau Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1836 – 1920)  Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:

  • Joan Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1878 – 1909)  Autor teatral. Autor d’obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.

Debeaux, Odon

Deixa un comentari

(Agen, França, 1826 – Tolosa, Llenguadoc, 1910)

Farmacèutic militar i botànic. Destinat a Perpinyà (1872-80), estudià la flora de la Catalunya Nord, en particular el gènere Rosa.

Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, col·laborà amb Carles Pau i Espanyol.

Correo de Mallorca

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1 març 1910 – 1953)

Diari en castellà. Fusionat amb “La Almudaina” el 1953, donà pas al “Diario de Mallorca”.

Claustres, Jordi

1 Resposta

(Cuxac d’Aude, Llenguadoc, 1910 – ? , 1997)

Arqueòleg. Residí al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló.

Ha treballat també sobre Illiberis (l’antiga Elna), sobre Parestortes, i ha reconegut dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers.

Entre els estudis que ha fet es destaquen L’oppidum de Cessero (1943), Les graffiti romains de Payrestortes (1958) i Stratigraphie de Ruscino (1951).

Carbonell i Solés, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 novembre 1873 – 9 febrer 1910)

Metge. Va estudiar medicina a Barcelona, on es doctorà el 1895. Fou metge auxiliar de l’Hospital de la Santa Creu.

Publicà obres notables de caràcter professional, com Historia de la legislación sanitaria española, Condiciones higiénicas que han de reunir las escuelas destinadas a la primera enseñanza (1895), etc.

Fou soci de mèrit de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.

Burriel i Guillem, Facund

1 Resposta

(Calles, Serrans, 1843 – València, 1910)

Polític. Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València.

Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures. Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració.

Fou el pare de Facund Burriel i Garcia Polavieja.

Ballester i Vilaseca, Antoni

Deixa un comentari

(València, 18 agost 1910 – Alella, Maresme, 8 març 2001)

Escultor. Fou professor a l’Institut Blasco Ibáñez i a l’Escola de Treball de València. Durant la guerra civil participà en manifestacions artístiques republicanes, amb cartells, murals i dibuixos, i després de la guerra es dedicà a esculpir imatges religioses.

Marxà a Mèxic (1946) i a Los Ángeles (1960), on realitzà imatges religioses per a esglésies i figures de cera d’actors per al Movieland Wax Museum.

Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals

2 Respostes

(Perpinyà, 1910 – )

Dipòsit documental del Rosselló, l’Alta Cerdanya i el Conflent. Reunits a partir de la Revolució francesa i organitzats metòdicament a partir del 1910.

Inclou sèries històriques, com la procuració reial de Rosselló i de Cerdanya (845-1660), i administratives (segles XVII i XVIII), diversos arxius municipals, la documentació de la Universitat de Perpinyà, l’arxiu episcopal d’Elna i els arxius dels principals monestirs (del segle IX fins al 1790) de la Catalunya Nord.

Arroyo i Almela, Josep

Deixa un comentari

(València, 1839 – 1910)

Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.