Veïnat, al sud del poble, a la dreta de la riera d’Alella.
Carrer del Canonge, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alella
Ballester i Vilaseca, Antoni
(València, 18 agost 1910 – Alella, Maresme, 8 març 2001)
Escultor. Fou professor a l’Institut Blasco Ibáñez i a l’Escola de Treball de València. Durant la guerra civil participà en manifestacions artístiques republicanes, amb cartells, murals i dibuixos, i després de la guerra es dedicà a esculpir imatges religioses.
Marxà a Mèxic (1946) i a Los Ángeles (1960), on realitzà imatges religioses per a esglésies i figures de cera d’actors per al Movieland Wax Museum.
Galceran, turó d’en -Maresme / Vallès Oriental-
(Alella, Tiana, Maresme / Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)
Cim (477 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, entre els tres municipis.
Fontdecera, coll de
(Alella, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)
Depressió (265 m alt) de la Serralada Litoral, al límit dels dos termes, on passa la carretera del Masnou a Granollers.
Millan i Alonso, Eusebi
(Quiñonería, Sòria, 16 desembre 1886 – Alella, Maresme, 11 abril 1956)
Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya.
Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer aquest esport i fins i tot el seu creador.
En tornar a Catalunya, l’introduí primer al col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes.
Mata i de Copons, Josep Antoni de
(Catalunya, segle XVII – Alella, Maresme, 1728)
Militar. Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler.
De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l’arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707).
Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable participació en la defensa de Barcelona (1714) i Felip V de Borbó li confiscà els béns.
S’havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories de Llar, el Tossal, Torreblanca i la Força d’Estany, el castell de Llanguadera i la quadra d’Orpinell.
Lleonard, Salvador
(Alella ?, Maresme, segle XVII – segle XVIII)
Organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei-arxiduc Carles III (1713-14).
Mantingué el contacte entre Barcelona, assetjada per les forces filipistes, i el militar Antoni Desvalls, marquès del Poal (entrà a la ciutat i en sortí nombroses vegades).
Posà en marxa un servei d’espionatge, amb xarxes d’agents, i intervingué en l’avituallament de la ciutat.
Garriga i Roca, Miquel
(Alella, Maresme, 16 gener 1808 – Barcelona, 14 octubre 1888)
Arquitecte i urbanista. Competí amb Ildefons Cerdà en el projecte de l’eixample de Barcelona, ja que presentà un projecte pel qual la ciutat s’unia amb la vila de Gràcia (1857). En col·laboració amb Josep Oriol Mestres, dirigí les obres del Gran Teatre del Liceu.
Publicà uns quants escrits sobre monuments artístics de Barcelona, entre els quals cal remarcar Monografía del Monasterio de Santa María de Jonqueres de Barcelona (1854).
Desplà
(Alella, Maresme, segle XIV – Barcelona, segle XVI)
Llinatge. A Barcelona els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del segle XIV.
Tingueren repetidament -fins al primer terç del segle XVI- els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes.
Uns Desplà (tal vegada els mateixos d’Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà, doctor en lleis.
Els segles XVI i XVII una branca dels Erill es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l’Albi i Cervià i les senyories d’Altet i de Lluçà.
Company, Pere
(Alella, Maresme, segle XV – Catalunya, segle XV)
Cap remença. Destacat al darrer alçament de 1483-84. Fou nomenat síndic remença per a assistir a la Sentència de Guadalupe (1486), ratificada per ell i els seus col·legues.
Tot seguit, Ferran II el Catòlic el condemnà a mort, com féu amb altres síndics, adduint la seva participació en fets anteriors.
La indignació que desvetllaren les condemnes decidiren el monarca a suspendre-les gairebé totes, entre elles la de Company. Més tard fou alliberat.
Dades dels Països Catalans 