(Barcelona, 1850 – Tànger, Marroc, 1908)
(o Llaberia) Diplomàtic. Es distingí com a mitjancer eficaç al conflicte russo-egipci i a la guerra xino-japonesa. Intervingué també amb paper sobresortint a la conferència d’Algesires.
A la seva mort era ambaixador al Marroc.
(Las Palmas, Canàries, 21 abril 1908 – Barcelona, 14 desembre 1975)
Neurocirurgià. Cursà els estudis de medicina a Barcelona.
Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l’hospital Clínic de Barcelona i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l’especialitat. Dirigí l’Escola Professional de Neurocirurgia (1975).
És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales, entre altres obres, i de diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons.
(Barcelona, 16 gener 1908 – 1998)
Empresa. Dedicada a la producció d’aparells elèctrics i electrodomèstics que té l’origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira.
La societat signà un conveni d’assistència, a partir de l’any 1914, amb l’empresa holandesa Philips. Posseïa fàbriques a Barcelona (Zona Franca), Sant Boi de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat.
Fabricà tubs fluorescents, articles per a l’enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats.
L’any 1998 fou absorbida totalment per Philips.
(Barcelona, 27 setembre 1865 – 1908)
Pintor i crític d’art. Germà d’Oleguer. Format a l’Escola de Llotja, anà becat a París.
Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils.
Com a crític col·laborà a “La Renaixença” i, especialment, a “Joventut”.
Fou el pare del pintor i escriptor Albert Junyent i Quinquer.
(Barcelona, 1908 – 30 octubre 1993)
Enginyer elèctric. Fill de Josep Maria Juncadella i Robert i d’Àngela Burés i Regordosa.
Fou administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya.
Es casà amb l’escriptora Mercè Salisachs.
(Catalunya, 1908 – segle XX)
Secció de joventut de la Lliga Regionalista.
Tingué una forta influència a barriades i viles (la Barceloneta, el Poble Sec, Arenys de Mar, Granollers, Igualada, Montblanc, Olot, Sabadell).
En formaren part Josep Carner, Carrasco i Formiguera, Nicolau d’Olwer i Josep M. Tallada, una bona part dels quals ingressà a Acció Catalana (1922).
També adoptaren aquest nom les seccions juvenils d’altres grups catalanistes (Partit Nacionalista Català, Estat Català) i dels nuclis republicans i socialistes de les Borges Blanques, Granollers i Reus.
(Barcelona, octubre 1908 – juliol 1909)
Setmanari. Òrgan de la Federació Socialista Catalana.
Dirigit per Antoni Fabra i Ribas, s’oposà a la política anarquista de “Solidaridad Obrera”.
Reaparegué el 1919 a Madrid i s’edità fins al 1921.
L’òrgan de la UGT a Barcelona, amb caràcter bilingüe, l’any 1931 també adoptà aquest nom.
(València, 1 març 1842 – Asheville, Carolina del Nord, EUA, 2 febrer 1908)
Constructor. Format a l’escola de Barcelona, on fou deixeble d’Elies Rogent.
Mestre d’obres i constructor de voltes de rajola prima d’estil català, gràcies a les quals aconseguí una gran anomenada. Construí, a Catalunya, edificis residencials i industrials (nucli de la Universitat Industrial).
El 1881 emigrà a Nova York, amb el seu fill Rafael Guastavino i Expòsito, on creà la Guastavino Fileproof Construction Co, que aplicava el sistema de coberta catalana a centenars de naus de fàbriques i d’altres construccions.
Amb aquest sistema va fer la biblioteca de Boston, l’hospital de Buffalo i el de Sant Lluc a Nova York.
(Barcelona, 1845 – 19 desembre 1908)
Editor de música. Introduí a la seva editorial els mètodes d’estampació musical més moderns. A partir del 1895 edità un butlletí anomenat “Guía musical”. Fou molt destacada la seva actuació a favor de les tendències més noves de l’època.
Edità obres de Berodin, Balakirev, Mussorgski i, sobretot, de Wagner, del qual era gran admirador i propagador, en un temps en què aquests autors eren gairebé desconeguts (1878).
Edità també moltes obres didàctiques musicals. La seva botiga era freqüentada pels grans mestres catalans d’aquells anys.
(Barcelona, 1901 – vers 1908)
Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l’Oli de Barcelona. S’hi reuniren importants artistes i estudiosos de l’època. Cap al 1908 es traslladà a la Riera de Sant Joan.
S’hi crearen les famoses penyes de l’Ateneu Barcelonès i el Lyon d’Or.
Dades dels Països Catalans 