Arxiu d'etiquetes: 1908

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Monlau i Sala, Josep

(Barcelona, 1832 – Palma de Mallorca, 20 octubre 1908)

Naturalista i agrònom. Fill de Pere Felip Monlau i Roca. Fou professor de l’Institut barceloní.

És autor de tres llibres de text i d’un Tratado de olivicultura (1877).

Miserachs i Rigalt, Antoni

(Barcelona, 1908 – 1982)

Polític i advocat. Afiliat a les joventuts de la Lliga Regionalista, passà a Acció Popular Catalana (1934), de la qual fou secretari general.

Durant la guerra civil fou condemnat per un tribunal popular i empresonat dos anys.

Especialista en propietat intel·lectual, publicà El copyright norteamericano (1946), El contrato de edición en la Ley del Libro (1975) i Reciprocidad española en el derecho internacional de autor (1975).

A la postguerra hom el considerà el representant personal de Gil Robles a Barcelona, i el 1976 fou el promotor del partit Democràcia Social Cristiana de Catalunya.

Mascias i Òdena, Josep Maria

(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1841 – París, França, 1908)

Financer. Emigrà a Amèrica, i treballà en empreses bancàries argentines. Fou un dels promotors de la Industrial Agrícola i director del Banco Inmobiliario de Buenos Aires.

Fundà l’Hospital Español i el poble colònia de Saavedra. Cal remarcar la seva promoció d’obres benèfiques, que continuà a partir del 1905 a París, ciutat on possiblement morí.

Marcel·lí de Castellví

(Castellví de la Marca, Alt Penedès, 11 setembre 1908 – Bogotà, Colòmbia, 25 juny 1951)

(Joan Canyes i Santacana)  Religiós caputxí i lingüista. Passà a Colòmbia com a missioner el 1931.

A Sibundoy fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana, centre que fou traslladat a Bogotà a la seva mort.

Macià i Gilabert, Josep

(Oriola, Baix Segura, 1908 – Barcelona, 1985)

Pintor. Ha fet exposicions individuals a la seva ciutat natal, a Barcelona, a Càceres i Taipeh (Formosa).

Ha conreat amb bon èxit la pintura mural. És autor, entre altres obres, dels murals no figuratius de la Junta d’Obres del Port de Barcelona (1962).

López Montenegro, José

(Aragó, 1832 – Barcelona, 15 febrer 1908)

Dirigent obrer. Deixà la carrera militar en convertir-se a l’anarquisme.

Després d’estar exiliat a París, tornà el 1881 i exercí com a mestre a Sabadell i a Sallent. A Sabadell dirigí “Los Desheredados” (1884-86), periòdic que assolí una gran difusió. Hom l’implicà en el procés de Montjuïc (1896).

Convertit en un apòstol de l’anarquisme, fou un dels principals defensors de les tesis de la vaga general durant els primers anys del segle XX.

És autor de La aurora. Catecismo de la república democrática federal (1882), El botón de fuego (1902), etc.

Posteriorment emigrà a Amèrica, i va retornar poc abans de morir.

Llop i Convalia, Roc

(Miravet, Ribera d’Ebre, 31 desembre 1908 – París, França, 15 agost 1997)

Sindicalista. Mestre d’escola, s’afilià a la CNT a través del federalisme pimargallià.

Fou empresonat després de l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen.

Autor de Poemes de llum i de tenebra (París, 1967), fou redactor del periòdic anarcosindicalista “Terra Lliure” de París.

Lliga del Bon Mot

(Barcelona, 1908 – 1963)

Entitat fundada per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del “Diario de Gerona”, s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.

Maragall, a l’article Alerta (19 setembre 1908), donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes Balears, féu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets.

Trobà el suport de bisbes, intel·lectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones.