Arxiu d'etiquetes: 1908

Nin i Tudó, Josep

(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)

Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.

Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.

Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

Germà de Joaquim Nin i Tudó  (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919)  Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Guaiaba, El

Deixa un comentari

(Barcelona, 1901 – vers 1908)

Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l’Oli de Barcelona. S’hi reuniren importants artistes i estudiosos de l’època.

Cap al 1908 es traslladà a la Riera de Sant Joan.

S’hi crearen les famoses penyes de l’Ateneu Barcelonès i el Lyon d’Or.

Gilabert i Gilabert, Alexandre

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1908 – Manta, Equador, 11 novembre 1979)

Anarco-sindicalista. Redactor de “Tierra y Libertad”, on féu la crítica sindical a partir de l’octubre de 1931.

Membre de la Federació Anarquista Ibèrica, passà (1932) a la secretaria general de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (abril 1932 – maig 1933), després d’ésser vençuts els trentistes.

Enfrontat amb els sindicats de Sabadell, la seva actuació n’afavorí l’expulsió de la CNT i la formació dels Sindicats d’Oposició el 1933.

Anà a les Balears amb la columna Bayo (agost-setembre 1936). Lluità al front d’Aragó i fou col·laborador de “Solidaridad Obrera” i “Catalunya” (1937-38).

Gastó i Vilanova, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1908 – 25 desembre 1997)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic.

La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l’interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives.

Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d’Espanya, així com en exposicions col·lectives a l’estranger.

Garcia, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1908 – 1964)

Ballarina. Estudià a l’Escola de Dansa del Teatre del Liceu, d’on formà part del seu cor de ballet.

Més tard derivà cap al ballet espanyol i formà parella amb Vicente Escudero. També actuà amb Antònia Mercè.

Usava el nom artístic de Carmina.

Fuentes i Coll, Frederic

1 Resposta

(Barcelona, 7 maig 1844 – 6 març 1908)

Actor. Debutà en l’estrena de L’Esquella de la Torratxa (1864), de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats.

Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea (1867-1907).

Fou el pare de Frederic Fuentes i Agulló  (Barcelona, 1871 – 1959)  Actor i autor teatral.

Francisco i Maymó, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 1877 – 27 setembre 1908)

Jurisconsult i mecenes. A més de doctor en dret ho fou en lletres i en ciències.

En la seva curta vida desplegà una forta activitat al servei dels ideals catalanistes. Sobresortí ja de jove en la defensa jurídica de processats polítics. Participà al Congrés de la Llengua Catalana.

Al Congrés Universitari fou el principal impulsor de la constitució dels Estudis Universitaris Catalans, en fou secretari, així com a l’establiment a la universitat de Barcelona de les càtedres de dret civil i d’història de Catalunya.

Fort i Cogul, Eufemià

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 abril 1908 – Barcelona, 1979)

Escriptor i erudit. Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la col·lecció “Analecta Selvatana”.

Va publicar nombrosos llibres d’erudició i de divulgació sobre aquest monestir i de l’anàlisi del passat del seu poble (més de cinquanta títols), a més d’extensos treballs erudits en revistes. Escriví també poesia.

De la seva extensa bibliografia, cal destacar Santes Creus. Notes històriques i descriptives (1930), El beat Claret i l’arquebisbe de Tarragona (1949), Margarida de Prades (1960), El llibre de Valldossera (1968), Santes Creus de l’exclaustració ençà (1972), El senyoriu de Santes Creus (1973), El llegendari de Santes Creus (1974), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977), Ventura Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979) i Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979).

Publicà volums de la sèrie “Episodis de la Història”, sota els pseudònims d’Artemi Folch i de Francesc A. Miquel.

Fou el pare de Xavier Fort i Bufill  (Barcelona, 1940 – )  Escriptor. Ha publicat una biografia de Prat de la Riba (1967).

Font i Masaguet, Salvador

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 23 juliol 1844 – Madrid, 9 desembre 1908)

Religiós agustí. El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines; el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde.

Erigí col·legis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell. Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid.

El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana.