(Valls, Alt Camp, 1899 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 desembre 1976)
Polític. Germà de Robert Gerhard.
Fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona, com a representant de la Unió Socialista.
El 1939 s’exilià a Mèxic.
(Badalona, Barcelonès, 3 desembre 1899 – 27 abril 1918)
Periòdic. Adscrit a la Unió Catalanista.
Primerament quinzenal (1899-1901), després fou setmanal.
Hi col·laboraren regularment Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Domènec Martí i Julià, etc.
La col·lecció completa la formen 854 números.
(Barcelona, 1899 – 1977)
Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea (València, 1873 – Madrid, 1955) Escenògraf que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja, de Josep Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1899 – Barcelona, 1980)
Escriptor, traductor i periodista.
A partir del 1918 col·laborà assíduament a la premsa de Barcelona.
Traduí al català Zweig i Conrad (Un tifó, 1930) i publicà el recull de contes Aquella tardor (1920) i la novel·la La jove de ca l’Arbejà (1922).
(Igualada, Anoia, 1 gener 1899 – Barcelona, 4 maig 1980)
Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona.
Fou professor adjunt d’anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33).
Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d’empelt (empelt en tauler d’escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery.
Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia.
Excursionista, fou autor també de la descripció d’una nova via d’accés a la pica d’Estats (l’anomenada via Gabarró).
(Barcelona, 28 maig 1899 – 19 març 1976)
Dibuixant il·lustrador. Deixeble d’Emili Casals, col·laborà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal.
Féu il·lustracions romàntiques per diverses publicacions i col·laborà en altres revistes infantils, amb planes d’aventures. Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics (1952, Nova York).
És també autor de diversos conjunts de làmines per a l’ensenyament del dibuix i de gran nombre de portades de llibres.
(Castelldefels, Baix Llobregat, 7 setembre 1899 – Barcelona, 2 maig 1990)
Polític. Estudià comerç a Barcelona i fou membre del CADCI. Fundador de les Joventuts d’Acció Catalana. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre actiu de la Societat d’Estudis Militars i del directori d’Estat Català, raó per la qual fou empresonat a Alacant (1926-30).
Posteriorment s’uní al Bloc Obrer i Camperol i, després del 19 de juliol de 1936 es lligà al diari “Catalunya”, del PSUC, i el 1937 fou elegit secretari general de la UGT de Catalunya en substitució d’Antoni Sesé.
El 1939 s’exilià a França, d’on fou expulsat, i s’establí a Mèxic, on fundà la Compañía General Editora i l’Instituto Panamericano de Documentación. Col·laborador assidu de la premsa catalana de l’exili, va publicar les obres Enric Prat de la Riba i l’Assemblea de Parlamentaris (1961), Pompeu Fabra, exemple i guia (1968).
Havent retornat a Barcelona el 1965, publicà una polèmica història de La Generalitat de Catalunya a l’exili (1977) i L’evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982). És autor, també, d’unes extenses Memòries. 1920-1970, inèdites.
(Barcelona, 1899 – Cuba ?, segle XX)
Inventor. S’establí a Cuba.
Patentà un bon nombre d’invencions, entre les quals figuren el parallamps elèctric, un velocímetre, un regulador de pressió, una perforadora automàtica, un model de fre automàtic i una màquina de descarregar també automàtica.
(Barcelona, 4 octubre 1899 – 15 juny 1970)
Dibuixant, decorador i escenògraf.
Amic del caricaturista i pintor Lluís Bagaria, conreà un dibuix de traços sobris i elegants, d’un estil semblant al d’aquell. Col·laborà a les revistes “D’Ací i d’Allà” (des del 1918) i “La Veu de Catalunya” (des del 1924) i a diaris i revistes de Madrid.
Fou un dels primers decoradors que és dedicaren al cinema.
A la postguerra decorà molts dels espectacles de la companyia de revistes dels Vienesos, en col·laboració amb Francesc Fontanals.
(Barcelona, febrer 1899 – després 1923)
Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears.
Fou creada a instàncies de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries.
Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc.
Dades dels Països Catalans 