(Catalunya, segle XIX)
Enginyer. Inventà una màquina per llegir i picar els cartons dels telers Jacquard, així com algunes altres millores per a la maquinària tèxtil.
Turné i Carbonell, Ramon
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: inventors/es
Masdeu, Manuel
(Catalunya, segle XIX)
Inventor. El 1860 realitzà proves públiques del seu invent, l’anomenat llum aquàtic, dedicat a la prospecció submarina.
Guillarman i Castellà, Joan Baptista
(Catalunya, segle XVII)
Investigador. Citat per Ignasi Torres i Amat com a divulgador de procediments per a teixir teles fetes de paper.
Bonet i Dalmau, Francesc
(Valls, Alt Camp, 1840 – 1898)
Industrial i inventor. Construí un curiós model d’automòbil amb motor a petroli, el primer que circulà pels carrers de Barcelona.
Barrau i Cortès, Jacint
(Reus, Baix Camp, 13 febrer 1811 – Barcelona, 29 agost 1884)
Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l’una damunt de l’altra.
Provà l’invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l’explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa “Lister & Co” de Bradford.
Velten i Beucher, Carles Eduard
(Graach, Alemanya, 1852 – Barcelona, 1917)
Promotor d’invents. Fill del pintor alemany Johann Velten. S’establí el 1881 a Barcelona, on es casà (1882) i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia.
Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans: aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon (1900) d’Emili Berliner, de la marca His Master’s Voice, que suposava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació.
També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona.
Intervingué en la fundació de la societat esportiva Bitlla Club, de Barcelona.
Traggia y Urribarri, Domingo Mariano de
(Saragossa, Aragó, vers 1750 – Aragó ?, després 1813)
Militar i inventor. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (des del 1788).
Inventà una màquina de bregar cànem (premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País) i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático (1788).
Fou comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès. Fou substituït aviat pel general Joan Miquel de Vives.
El 1811 la Junta de Cadis el nomenà capità general conjuntament d’Aragó i València i president de les respectives audiències. Preparà València per a resistir l’imminent atac del general Suchet, però fou aviat substituït pel general J. Blake i passà a Alzira, on organitzà una segona línia defensiva.
Rodon i Amigó, Pau
(Badalona, Barcelonès, 8 abril 1870 – 1950)
Tècnic tèxtil. Acabats els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, dirigí una important manufactura tèxtil de Catalunya, i hi va obtenir vint-i-cinc patents d’invenció.
El 1906 fundà la revista “Cataluña Textil”, la primera del seu gènere creada a l’estat espanyol. El 1907 organitzà l’Escola de Teixits de Badalona.
Va fer de professor de teoria dels teixits a la Unió Industrial de Barcelona, al Foment del Treball Nacional, a la Casa Provincial de Caritat i des del 1920 a l’Escola Elemental del Treball de Barcelona.
És autor de Composició de lligaments (1895), Curs elemental del teoria del teixit (1911), Teoria del tissatge (1917), Draps de llana (1919) i Breus apunts de teoria del tissatge (1921).
Fou el pare de Camil Rodon i Font.
Regàs-Borrell i Berenguer, Antoni
(Mataró, Maresme, 1752 – Madrid ?, 1837)
Inventor.
Ideà un cert nombre d’aparells i de modificacions de màquines per a l’aplicació a diversos processos industrials.
Ramírez i Montpeó, Joan
(Valls, Alt Camp, 1908 – Vallirana, Baix Llobregat, 1996)
Constructor d’automòbils. De jove practicà l’automobilisme i guanyà diversos premis.
Dedicat a la construcció, el 1952 presentà el model d’automòbil Orix, amb motor posterior de 600 cc i quatre places, de caire esportiu.
Posteriorment ha creat un sistema d’embragatge automàtic per a automòbils d’invàlid (1965) i ha patentat (1976) un dispositiu d’estalvi de combustible, un sistema de servacomandament de l’embragatge (1982) i un adaptador de temperatura de l’oli del motor (1985).
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 