Arxiu d'etiquetes: 1899

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

(Barcelona, 1899 – )

Entitat religiosa fundada per Josep Torras i Bages, com a confluència de la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació dels jesuïtes i un grup del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Promogué especialment el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme.

El 1939 reprengué les seves tasques, i des del 1959 originà el Centre Francesc Eiximenis.

Membres destacats de la Lliga foren, entre d’altres, L.M. Millet, A. Gaudí, E. Prat de la Riba i Josep Llimona.

Llauradó i Fàbregas, Andreu

(Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 2 abril 1899)

Enginyer. Fou membre de diverses societats científiques estrangeres i catedràtic de l’Escuela de Montes d’El Escorial (1880).

Deixà treballs sobre regadius, com Tratado de aguas y riegos… (1884) i De l’avenir des canaus d’irrigation (1889).

Llates i Serrat, Rossend

(Barcelona, 1899 – 15 abril 1973)

Escriptor, compositor i crític musical. Llicenciat en dret, fou un dels capdavanters de l’esperit bohemi de les penyes i les tertúlies en cases benestants.

Col·laborà, entre altres publicacions, a “El Be Negre” i “Mirador”. Se n’anà el 1936 i, empresonat i depurat a l’Espanya de Franco, retornà el 1939.

Poeta postsimbolista, publicà Poemes lírics (1924) i Sentiment i paisatge (1946). Publicà també Resum de poètica catalana (1932), juntament amb A. Serra i Baldó; Francesca Bonnemaison de Verdaguer (1972), juntament amb Maria Cinta Balagué; Beethoven. Vida i obra. Visió actual (1970), juntament amb Maria Remei Canals, la seva muller, a més de dos llibres de memòries que destaquen, sobretot, per les dades i anècdotes: Trenta anys de vida catalana (1969) i Ésser català no és fàcil (1971).

Com a compositor escriví cançons i obres per a piano i orquestra.

Lamote de Grignon i Ribas, Ricard

(Barcelona, 25 setembre 1899 – 5 febrer 1962)

Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon.

Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.

Les seves obres més notables són l’òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l’any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l’oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.

Lamaña i Coll, Josep Maria

(Barcelona, 9 juny 1899 – 12 juny 1990)

Musicòleg. Deixeble d’Higini Anglès, s’especialitzà en l’estudi dels instruments i de les formes musicals antigues.

L’any 1935 fundà l’agrupació Ars Musicae, instrumental i vocal, dedicada a la música del segles XII al XVI.

La seva col·lecció d’instruments construïts a la manera antiga abasta gairebé un centenar d’exemplars.

Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja -1898/99-

(Barcelona, novembre 1898 – octubre 1899)

Organisme. L’integraven amplis sectors de la burgesia industrial catalana i de l’oligarquia agrària.

La Junta es basava en els punts següents: concert econòmic de tributació directa, reorganització de la vida municipal, constitució de diputacions amb abast regional i amb atribucions de política econòmica, foment de l’ensenyament professional i tècnic i, per últim, respecte del dret català.

Els presidents de la Societat d’Amics del País, del Foment del Treball, de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de l’Ateneu Barcelonès i de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial adreçaren un missatge a la reina regent (14 novembre).

Fou el principal cos de la creació de la Unió Regionalista després del fracàs de l’experiència del govern Silvela, amb Polavieja i Duran i Bas (març a octubre 1899).

Institució Catalana d’Història Natural

(Barcelona, 3 desembre 1899 – )

(ICHN)  Entitat, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicialment estava formada per les seccions de botànica, geologia i zoologia, i tenia dues comissions perifèriques, la Comissió de Cetologia i la Comissió de Protecció de la Natura.

Actualment organitza sessions científiques i publica el “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural”, on es recullen els treballs dels membres de la Institució.

Enllaç web: Institució Catalana d’Història Natural

Hispania

(Barcelona, gener 1899 – agost 1903)

Revista quinzenal d’art i literatura. Publicada en castellà, amb 93 números en total. El 1903 tingué una segona època, de curta durada.

Encara que tradicional en art, donà cabuda als principals artistes modernistes, amb excel·lents reproduccions a tot color. Publicà números monogràfics.

Guilera i Albiñana, Josep Maria

(Barcelona, 5 desembre 1899 – 18 abril 1970)

Escriptor, excursionista i esquiador.

Especialitzat en temes excursionistes, escriví les obres Excursions pels Pirineus i pels Alps (1927), Carnet d’un esquiador (1930), El Pirineu a trossos (1958) i Una història d’Andorra (1960).

Güell i Güell, Hortensi

(Reus, Baix Camp, 11 maig 1876 – Salou, Tarragonès, 15 agost 1899)

Pintor i escriptor. Residí força temps a Madrid, on exposà diverses vegades.

Les seves pintures i els seus dibuixos es mouen dins el corrent impressionista.

Col·laborà com a dibuixant a “La Renaixensa” i a “L’Esquella de la Torratxa”, de Barcelona, i en algunes revistes de Reus.

El 1902 li fou publicat l’assaig Florència.