(Girona, 7 abril 1894 – 16 febrer 1909)
Setmanari. Portaveu del Centre Catalanista de Girona.
Dirigit primer per Frederic M. Gispert i Serra, després ho fou per Joaquim Batet i Sisó.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Prudenci Bertrana, Pere Vayreda i Antoni Viver.
(Barcelona, 28 agost 1830 – 16 març 1894)
Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853).
Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l’any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà.
(Valls, Alt Camp, 12 febrer 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 juny 1962)
Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, “Tarragona Federal”.
Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932).
El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on col·laborà a “La Nostra Revista” i a “Pont Blau”.
(Barcelona, 24 novembre 1894 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 24 maig 1977)
Actriu, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés. L’any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català.
Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l’obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres.
Altres obres que interpretà són La llar apagada, d’I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.
(Barcelona, 1857 – 1916)
Farmacèutic i escriptor. Fou membre del partit tradicionalista. Exercí la crítica musical a “El Correo Catalán”. És autor d’obres diverses de divulgació i pedagogia. Destacà també com a recitador.
El seu germà, Antoni Maria Font i de Boter (Barcelona, 1860 – 1894), també escriptor, es llicencià en dret i en filosofia i lletres. Fou autor de diversos escrits de divulgació cultural i traduí els lírics grecs i llatins .
(Tortosa, Baix Ebre, 20 setembre 1834 – Barcelona, 29 octubre 1894)
Advocat. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, fou conegut com a criminalista. El 1868 fou nomenat director de l’Institut de Tortosa.
Com a cap del partit carlí d’aquesta ciutat fundà “La Voz de la Patria”.
Publicà Derecho catalán (edició pòstuma) i una edició, en castellà i anotada, del Llibre dels costums de Tortosa (1912).
(les Borges Blanques, Garrigues, 1894 – Mèxic, 1985)
Polític. Participà en el complot de Garraf i als Fets de Prats de Molló (1926) i fou membre del Bloc Obrer i Camperol.
S’exilià a Mèxic (1939), on fundà les revistes “Pont Blau” (1952-63) i “Xaloc” (des del 1964).
Autor de Flandes, la Catalunya del Nord (1932), traduí Léon Blum i Masaryk al català.
(Barcelona, 1894 – 1950)
Advocat, orador i polític. Fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Eudald, Francesc i Raimon.
Membre d’Acció Catalana i, posteriorment, del Partit Catalanista Republicà, formà part del comitè consultiu d’aquest; fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i, en 1934-36, tinent d’alcalde.
Ocupà diversos càrrecs en el Col·legi d’Advocats i tingué una intervenció destacada en el Congrés Jurídic Català del maig de 1936.
És autor, amb Elies Rogent, d’una Bibliografia de les impressions lul·lianes (1927).
(Llemotges, França, 21 febrer 1894 – París, França, 25 novembre 1978)
Geògraf. Cap al final del 1939 fixà el domicili a Barcelona, i fou director de l’Institut Francès d’aquesta ciutat fins al 1964. Des del 1966 fou professor de la Universitat de Barcelona, càrrec que compaginà amb el de director del Departament de Geografia del Col·legi Universitari de Perpinyà fins al 1972.
Les seves obres més importants són: L’homme et la forêt (1934), L’homme et l’hiver au Canada (1957) i Atlas Aérien de la France (1955-64, en col·laboració).
A més, va escriure nombrosos treballs d’investigació sobre el Brasil, el Canadà, el Mediterrani i les terres catalanes (estudis sobre les Balears, els deltes del Llobregat i de l’Ebre, els regadius de Lleida, entre d’altres).
En aquest sentit, cal esmentar La Meditérranée catalane (1975), traduït amb el títol de Geografia dels Països Catalans, primera obra de conjunt sobre la geografia de les terres catalanes, des del Rosselló fins a Oriola.
(Palma de Mallorca, 1894 – Tarragona, 1944)
Geòleg i agrònom. Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona.
Féu estudis sobre l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca.
Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas (1932) i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca (1946).
Dades dels Països Catalans 