Arxiu d'etiquetes: 1894

Llor i Forcada, Miquel

(Barcelona, 3 maig 1894 – 2 maig 1966)

Novel·lista. Durant més de trenta anys treballà a la subsecció de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Conreà la novel·la psicològica d’inspiració proustiniana i joyciana amb un estil poètic, pulcre i minuciós. Destaquen Història grisa (1925), Tàntal (1928), L’oreig al desert (1934), El somriure dels sants (1947), Jocs d’infants (1950), Un camí de Damasc (1959) i, sobretot, Laura a la ciutat dels sants, guardonada el 1931 amb el premi Joan Crexells i que ha estat emparentada per la crítica amb Madame Bovary de Flaubert, representà la plena consagració literària de l’autor i fou un dels grans èxits de l’època.

També conreà els contes: L’endemà del dolor (1930), El premi a la virtut (1935), reunits el 1952 a Tots els contes.

Col·laborà a “Mirador” i a “Destino”, i va traduir, entre altres, Gide i Moravia.

Llopart i Miguel, Mercè

(Barcelona, 27 febrer 1894 – Milà, Itàlia, 2 setembre 1970)

Soprano. Debutà l’any 1913 al Liceu de Barcelona.

Toscanini la féu debutar al teatre de l’Scala de Milà, amb La Walkíria (1924). Actuà a molts teatres d’Europa.

Retirada el 1945, fundà una escola de cant, de gran prestigi, a Milà, amb deixebles com Alfredo Kraus, entre d’altres.

Llimona i Benet, Maria

(Barcelona, 3 febrer 1894 – 26 octubre 1985)

Escultora. Filla de Josep Llimona i Bruguera, germana de Rafael i de Lluís, i muller del pintor Domènec Carles. Exposà amb el seu marit i en exposicions col·lectives.

La seva obra s’inclou dins el noucentisme. És autora d’una figura al·legòrica del monument al doctor Andreu (Tibidabo) i de les sirenes dels jardins de Santa Clotilde, de Lloret de Mar.

Lesseps, Ferdinand Marie

(Versalles, França, 1805 – castell de La Chênaie, França, 1894)

Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.

Lawrence Davis, George

(Monmouth, Gal·les, 1831 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 10 gener 1894)

Missioner protestant. Residí a Espanya des del 1863. El 1868 inicià la propaganda bíblica a Barcelona, en un carro blindat que situava en llocs estratègics de la ciutat.

Obrí escoles per a infants a Gràcia i la Barceloneta, publicà dues edicions del Nou Testament i una de la Bíblia sencera, en castellà, i traduí i publicà en català l’opuscle en anglès Andrew Dunn. El 1870 edità la revista “La Aurora de Gracia”, i el 1875 “La Estrella de Gracia”, per als infants.

La seva Llibreria Evangèlica, a Gràcia, i els locals de predicació que fundà foren la base dels diversos grups evangèlics, que encara perduren, seguidors de les doctrines dels anomenats Germans de Plymouth.

Els seus descendents han tingut un cert relleu, tant a les comunitats protestants com a la vida industrial de Barcelona.

Lassala i Solera, Manuel

(Barcelona, 5 desembre 1801 – València, 3 febrer 1894)

Militar. Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial (1824; capità el 1834).

Mort Ferran VII de Borbó, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana.

Coronel, s’acollí al conveni de Bergara (1839) i passà a l’exèrcit isabelí. El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat.

Mariscal de camp (1851) i tinent general (1867), fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general de l’administració militar, diputat i senador.

Amb la restauració borbònica fou capità general de València (1875-76).

Granados i Gal, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 juliol 1894 – Madrid, 2 octubre 1928)

Compositor. Fill d’Enric Granados. Es traslladà a Madrid el 1919.

Escriví Cinc cançons (1912), d’Apel·les Mestres, i nombroses obres escèniques amb text castellà.

Gols i Soler, Joan

3 Respostes

(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)

Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.

S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.

S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.

Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.

Godó i Pié, Bartomeu

4 Respostes

(Igualada, Anoia, 21 febrer 1839 – Barcelona, 22 gener 1894)

Industrial. Germà de Carles, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on fundaren una fàbrica de filats de jute.

Membre del partit liberal, fou alcalde d’Igualada, regidor de Barcelona i diputat.

Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Giral i d’Arquer, Eugeni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1894 – 1953)

Advocat. Afiliat a la Joventut Nacionalista de Barcelona, va escriure L’actuació de les joventuts nacionalistes (1920).

Preocupat pels problemes de l’habitatge, fou un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu. Les institucions socials i els problemes obrers (1920).

El 1921 fou pensionat per l’ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia.

Va fer també alguns estudis sobre dret i institucions marítimes catalanes.