Antoni Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922) Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.
Cèsar A. Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1888 – 1974) Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.
Romà Bulbena i Masferrer (Barcelona. 1894 – 1969) Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.
(Barcelona, 1894 – Catalunya, segle XX)
Pintor. Ha destacat com a escenògraf i aquarel·lista.
Ha obtingut diversos premis de mèrit.
(Sant Pau de Seguries, Ripollès, 30 novembre 1816 – Barcelona, 25 febrer 1894)
Farmacèutic i catedràtic. És autor d’una Flora médico-farmacéutica abreviada d’Espanya (1859).
(Barcelona, segle XIX – 1894)
Advocat. Fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona des del 1881 al 1894.
Era un gran col·laborador de l’obra municipal del famós batlle Rius i Taulet. Intervingué especialment als preparatius de l’Exposició Universal de 1888.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1894)
Industrial. Es distingí per la seva capacitat i per les seves nombroses iniciatives de caràcter econòmic.
(Figueres, Alt Empordà, 15 desembre 1826 – Buenos Aires, Argentina, 21 setembre 1894)
Polític. Unit a Abdó Terradas ja el 1840, s’afilià al partit republicà, el 1843 va ésser un dels defensors del castell de Sant Ferran, de Figueres, com a partidari de la junta suprema de Barcelona. Es distingí, a Figueres, en la revolució del 1854 i en la revolta arran del cop d’estat d’O’Donnell (1856).
Exiliat, entrà al Principat pel setembre de 1868, amb el general Pierrad per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell. Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 i prengué part activa en l’organització del partit federal.
President de la Diputació de Girona (1871). Va ésser, un cop proclamada la República, president de la diputació de Girona (1871) i governador civil d’aquesta ciutat (1873-74).
Un cop restaurada la monarquia, va organitzar el partit federal a l’Empordà i va ésser elegit membre del Consell Federal de Catalunya, fins que el 1889 va anar a Buenos Aires.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 22 maig 1894 – Lissac, Occitània, 19 juliol 1973)
Anarco-sindicalista. Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià R. Vázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (novembre 1936-maig 1937).
Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat (5 maig-28 juny 1937) com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social.
Posteriorment, fou un dels creadors del consell del Moviment Llibertari Espanyol (Perpinyà, març 1939).
(Catalunya, 24 novembre 1894)
Drama en prosa d’Àngel Guimerà. Estrenat al Teatre Novetats de Barcelona. Amb Terra baixa i La filla del mar, forma la gran trilogia dramàtica guimeraniana.
Maria Rosa, la protagonista, és una dona instintiva que es debat entre la fidelitat al marit i l’impuls carnal.
L’obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l’anglès i a l’italià, entre altres llengües.
(Barcelona, 27 gener 1894 – 25 novembre 1963)
Geòleg. Estudià a Barcelona; el 1925 es doctorà en ciències naturals.
Fou ajudant de M. San Miguel a la universitat de Barcelona, i col·laborà sovint amb ell. El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb L. Duparc.
Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional (1926). El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica, i el 1928, Estudio petrográfico… de los alrededores de Toledo (premi Agell 1926).
Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1930), i fou col·laborador, i més tard director, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Fou també col·laborador del CSIC, que li publicà La determinación de los minerales petrográficos por vía óptica (1941). Fou, encara, director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1959-63).
El seu Estudi fisiogràfic de Catalunya (premi Fundació Patxot 1930) ha restat inèdit.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1894)
Pedagog. Fou recompensat per un sistema original d’ensenyament de lectura i escriptura per als invidents.
Publicà diverses obres estudiant el seu mètode i altres problemes de la mateixa especialitat pedagògica.
Dades dels Països Catalans 