(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 12 gener 1970)
Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” (Arenys de Mar, 1907), dirigí “Bella Terra” (1923-27) i fou redactor de “La Veu de Catalunya”.
Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d’un nedador, 1924; Claror d’Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L’amor sempre triomfa, 1915).
Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim.
(Ciudad Rodrigo, Castella, 6 novembre 1889 – Tarragona, 30 setembre 1963)
Arxiver, bibliotecari i historiador. Dirigí diverses biblioteques de l’estat, entre les quals, la provincial de Tarragona (1942-63).
La seva obra és fonamental per a l’estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional (1931), El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (1952), entre d’altres.
Fou membre corresponent (1961) de l’Institut d’Estudis Catalans.
(Madrid, 3 novembre 1889 – Barcelona, 1 agost 1972)
Metge i dibuixant. Establert a Barcelona des del 1896.
Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona (1952-59). Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari (1963) de la Societat Catalana de Biologia.
Com a dibuixant col·laborà a “Papitu” (primera època), “El Gall” (1912), “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914), etc, i emprà el pseudònim de Remigius.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, segle XIX)
Títol concedit el 1889 al jurista Melcior Ferrer i de Bruguera.
(Valls, Alt Camp, 14 setembre 1889 – Barcelona, 13 juliol 1971)
Fotògraf i publicista. Establert a Valls, el 1915, reuní una interessant col·lecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia.
El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i col·laborà en les revistes “Mirador”, “Revista Ford”, “Publi-Graf” i “Nova Ibèria”.
Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment el viatge de retrobament del 1960.
(Figueres, Alt Empordà, 1828 – Barcelona, 1889)
Hisendat i polític. Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1872-75 i 1882-89).
D’idees regionalistes, milità al partit conservador i fou diputat per Barcelona (1856) i per Girona (1876, 1879), i també senador.
L’any 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps.
(Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)
Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l’any 1835 i anà a Itàlia.
Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l’orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada.
Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la “Revista Franciscana” (1873-89).
(Barcelona, 7 agost 1889 – 26 agost 1949)
Advocat i escriptor. S’especialitzà en temes mercantils. Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1929). Va contribuir a incrementar les relacions catalano-occitanes.
Col·laborà a “La Tralla”. Entre els seus escrits cal citar la novel·la El relliscall (1922) i l’assaig Sinopsi mistralenca (1932). És autor, també, de comèdies i escrits diversos.
(Valladolid, Castella, 1889 – Barcelona, 1979)
Dirigent obrer. Residí a Barcelona (des de 9 anys hi treballà de tipògraf), on fou membre fundador de la CNT, participà en la vaga general de l’agost de 1917 i col·laborà a “Solidaridad Obrera”, amb el pseudònim d’Ángel Rojo.
El 1925 substituí Maurín en la direcció de “La Batalla”, però fou empresonat poc temps després, acusat, falsament, de pertànyer a la direcció del Partit Comunista. Alliberat el juliol de 1928, formà part del Comitè Regional de Catalunya de la CNT; membre del grup dels trentistes i dirigent de la Federació Obrera d’Unitat Sindical, organització sindical del POUM.
Durant la guerra civil tornà a la CNT, i pel gener de 1939 s’exilià a França. Retornà a Barcelona, on morí després de veure publicats els seus Recuerdos de un cenetista (dos volums, 1976-78).
Dades dels Països Catalans 