(Castellserà, Urgell, 1815 – Barcelona, 25 juny 1889)
Químic i físic. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Pertanyia a doctes corporacions nacionals i estrangeres.
Publicà uns Elementos de Física i nociones de Química inorgánica, reeditats diverses vegades, i d’altres escrits.
(Barcelona, 25 febrer 1889 – 8 desembre 1963)
Professor de trompa. Ensenyà a l’Escola Municipal de Música (1914) i al Liceu (1919) de Barcelona.
Formà part de diverses orquestres, entre les quals de l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sots-director des del 1943. Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados.
(Olot, Garrotxa, 17 gener 1889 – Barcelona, 17 desembre 1975)
Farmacèutic i botànic. Conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona (des del 1934), en fou director el 1939, també fou director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals.
Fundador de la revista “Collectanea Botanica” (1946) i membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Institució Catalana d’Història Natural.
Entre les seves publicacions cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), escrita en col·laboració amb el seu pare, Oriol de Bolòs i Capdevila, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la familia Salvador (1959).
(Vic, Osona, 21 desembre 1889 – Buenos Aires, Argentina, agost 1935)
Periodista i promotor cultural. Col·laborador d’“En Patufet” i “L’Escena Catalana”.
A 20 anys se n’anà a l’Argentina, on escriví en nombroses revistes catalanes. Fou president del Casal Català i propulsà els Jocs Florals de Buenos Aires. Fundà una filial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Família d’arquitectes i escriptors.
Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.
Fou iniciada pels germans:
Pere Bassegoda i Mateu (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908) Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.
Josep Bassegoda i Mateu (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914) Paleta.
Bonaventura Bassegoda i Mateu (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889) Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.
(Peratallada, Baix Empordà, 1820 – Palma de Mallorca, 1889)
Metge i naturalista. Va cursar la carrera de medicina i la de ciències i va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut Balear.
Va escriure importants treballs sobre frenologia i cranioscòpia. És autor de notables catàlegs d’ocells, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les illes Balears.
L’any 1879 publicà la Flora de las Islas Baleares, considerada la seva obra cabdal.
(Barcelona, 1889 – 1939)
Entitat privada. Fundada per a impulsar l’ensenyament en català. Tingué una gran acceptació.
Les principals activitats a què es dedica foren la subvenció d’escoles, beques, organització de colònies i concursos escolars, formació de mestres, la creació de la Biblioteca per a infants Apel·les Mestres i, sobretot, la millora del material docent, amb la publicació de nombrosos llibres de text.
(Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 15 gener 1976)
(Josep Puig i Bosch) Escriptor i frare caputxí. La seva producció literària és molt extensa i comprèn una quarantena d’obres de poesia, teatre, narració, biografia, pietat, prosa literària i divulgació cultural.
Entre els quals destaquen: Nostres cançons (1916), Alba de Pasqua (1924), Nadal (1924), Camperola (1924), …el meu poble (1924), Poema pastoral (1925), Les eixides (1928), La Vall de Núria (1929), Els Germans de sant Francesc (1929), Cançons de Nadal i de Pasqua (1931), La nostra mar (1947), Primer llibre de goigs, Del camp i de la terra (1952), El pessebre de sant Francesc (1953), Santa Clara d’Assis (1956), El sol i la vida (1958) i La Vall sagrada de Núria (1961).
Són molt remarcables els seus estudis sobre goigs. N’ha publicat uns dos-cents de solts.
(Barcelona, 6 juliol 1889 – 17 febrer 1976)
Poetessa. Estudià llengües i música. Casada amb Carles Riba (1916), s’incorporà a la vida literària.
Exiliada a França (1939), tornà a Catalunya el 1943 i es reincorporà a la literatura, que abandonà a la mort del marit.
Influïda inicialment per Josep Carner, elaborà una poesia femenina que expressa amb rigorosa espontaneïtat la vida de la dona.
Deixà sis reculls: Cançons i elegies (1916), L’alta llibertat (1920), Cant i paraules (1936), Sempre i ara (1946, premi Joaquim Folguera 1938), És a dir (1959) i L’esperança encara (1969).
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 6 febrer 1889 – Madrid, 15 febrer 1919)
(Antoni Juli Rodríguez i Hernández) Escultor monumentalista.
Són obres seves la famosa sèrie Los bustos de la raza, els monuments als Herois de la Independència i a Eduardo Saavedra, a Tarragona, el de Chapí, a Madrid, i el mausoleu d’Alberto Lemonier.
Projectà nombroses obres colosalistes i en el seu estil s’evidencia la influència del realisme de l’escola castellana.
Dades dels Països Catalans 