(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)
Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.
Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.
Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.
(Reus, Baix Camp, 4 març 1819 – 1 gener 1889)
Polític republicà i liberal. Redactà per a Duran i Bas unes al·legacions de dret català que foren incorporades al codi civil. Obtingué la concessió del ferrocarril de Reus a Montblanc.
Fou alcalde de Reus en 1872-74 (el 12 de febrer de 1873 proclamà la república en aquella ciutat). Fou president del Comitè Democràtic Possibilista (1879) i diputat provincial el 1884.
Fou el pare de Felip i de Pau Font i de Rubinat.
(Barcelona, 11 juny 1876 – 1889)
Organisme proteccionista. Constituït per Bosch i Labrús, que s’havia separat del Foment de la Producció Nacional. En fou el primer president el doctor Letamendi.
L’objectiu bàsic era estendre la producció catalana a la resta d’Espanya. Organitzà les conferències sobre arts i oficis (1880-81) i la manifestació proteccionista del 1881.
El 1889 es fusionà amb l’Institut de Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional (1889).
(Barcelona, 14 febrer 1833 – 20 gener 1889)
Escriptor i jurista. Ocupà de càtedra de dret polític comparat a la Universitat de Barcelona.
Fundà l’Acadèmia de Dret Administratiu i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, etc. Excel·lí com a comentarista de dret i en qüestions històriques.
Va escriure Influencia de San Isidoro en la filosofía de la Edad Media (1858) i Principios en que estriban las Constituciones (1859).
(Catalunya, segle XIX – Gràcia, Barcelona, 1889)
Escriptor i polític. Col·laborà a “Un Tros de Paper” amb el pseudònim de Sistarch. Escriví en català diverses obres teatrals.
El 1873, proclamada la I República, fou governador civil de Mallorca i cap de personal del ministeri d’ultramar.
(Catalunya, 1889 – 1963)
Societat. Creada per construir i explotar la línia de Sant Feliu de Guíxols a Girona obtinguda per Joan C. Arxer. Va ésser inaugurada el 1892.
La prolongació fins al port de Sant Feliu, d’ús exclusiu per a mercaderies, entrà en servei el 1924; el 1963 va passar a dependre de la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1970, per considerar-la poc rendible.
(Barcelona, 1889 – 1932)
Escenògraf i pintor. Fou deixeble de Jaume Pahissa i de Salvador Alarma. Després d’una estada a París s’establí a Barcelona.
Es dedicà de preferència a l’escenografia. Algunes de les seves decoracions foren per al teatre del Liceu. També fou il·lustrador notable.
Afecte als principis de Gordon Craig, reivindicà la categoria convencional i suggeridora de l’escena contra qualsevol intent d’imitació de la natura.
Juntament amb els seus germans Joan i Claudi fundà l’Associació de Teatre Selecte.
(Barcelona, 1889 – 1969)
Missioner evangèlic. Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins al 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys.
Autor de l’Himnari evangèlic català (1924), col·laborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà.
(Reus, Baix Camp, 28 gener 1817 – Barcelona, 15 novembre 1889)
Gravador i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i durant molt de temps va ésser professor de gravat a la mateixa escola.
Il·lustrà, entre altres, una edició del Quixot i l’obra d’Avel·lí Pi i Arimon Barcelona antigua y moderna.
Obtingué diversos premis a exposicions madrilenyes (1864) i barcelonines (1864 i 1871), un dels quals pel gravat Vista de Barcelona des del port (1845).
(Barcelona, 24 octubre 1889 – 1972)
Historiador. Arxiver des del 1913, posteriorment es llicencià en dret i, més tard, fou nomenat president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya (1948). Dirigí (1955-59) la Biblioteca Universitària de Barcelona.
Entre les seves obres cal remarcar: Notas arqueológico-históricas sobre los castillos feudales de Cataluña (1914), Cataluña en el siglo XV (1920), La escultura de los países que formaron parte de la corona de Aragón de los siglos V al XV (1924), La escultura medieval catalana (1927), El problema agrario en Cataluña (1932), Catalunya sota el poder dels reis absoluts de la casa de Borbó (1700-1720) (1935) i Els exiliats de la guerra de Successió (1964).
Dades dels Països Catalans 