Arxiu d'etiquetes: 1887

Larrard i Juez-Sarmiento, Antoni Alexandre de

(Barcelona, 1818 – 1887)

Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.

Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.

Fou el germà de:

Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.

Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento  (Barcelona, segle XIX)  Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.

Juliachs i Mata, Manuel

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 desembre 1887 – Barcelona, 18 novembre 1980)

Polític. Ingressà a la Unió Catalanista i al CADCI (1906), fou col·laborador a “La Tralla”, “Renaixement” i “Lluita”, i director de “La Nació”, setmanari per als catalans combatents entre els aliats a la I Guerra Mundial.

Vicepresident de la Federació de Dependents (1923), ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya i presidí el CADCI (1932-34).

Reorganitzà en la clandestinitat Esquerra Republicana (1945) i edità tretze números de “La Humanitat” a Barcelona.

Francesc de Paula van Halen i Gil

Halen i Gil, Francesc de Paula van

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 13 març 1814 – Madrid, 11 novembre 1887)

Pintor. Format a Barcelona i a Madrid, on fou deixeble de Josep Aparicio.

Publicà col·leccions de litografies, entre les quals El museo militar, Museo histórico español, Panorama artístico universal, etc.

Entre els seus quadres, la major part de tema històric, cal esmentar Muerte de don Álvaro de Luna, Guzmán el Bueno, etc.

Granger i París, Josep

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 1887 – Barcelona, 1954)

Escriptor, periodista i advocat. Col·laborador de la premsa badalonina (“Gent Nova” i “Cultura”), i en “L’Avenir”, d’Arenys de Mar, “D’Ací i d’Allà”, de Barcelona, etc.

Publicà diversos reculls de poesia: En inquietud (1907), Salabror (1908), Nous versos del mar (1910) i Una vela que pasa (1922), i l’estudi Jacinto Verdaguer (1917).

Gich i Pi, Josep Maria

2 Respostes

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 15 novembre 1887 – Barcelona, 2 gener 1957)

Periodista. Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona i fou notari de la ciutat.

Dirigí la revista “Catalunya Social” des d’on s’interessà pel corporativisme.

Publicà el recull Vida que passa (1927).

Gasset i Mercader, Manuel

2 Respostes

(Neuf Chatelle, França, 28 febrer 1814 – Alzira, Ribera Alta, 13 octubre 1887)

(o Rafael)  Militar. Malgrat néixer a França per l’exili dels seus pares, fou considerat gironí. Lluità en el bàndol isabelí en la primera i la segona guerra carlina.

El 1859, durant la guerra d’Àfrica, es distingí als alts de Benzú i fou ascendit a tinent general.

Adscrit al partit moderat, fou capità general de Catalunya (1866-67) i de València (1867-68), on fou destituït per la Revolució de Setembre.

En recompensa a la seva col·laboració a la Restauració borbònica, Alfons XII de Borbó li concedí el títol de marquès de Benzú (1875).

Fornells i Vilar, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)

Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.

És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.

Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.

Fontdevila i Cruixent, Manuel

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).

S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.

És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.

Ferau i Alsina, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1825 – 5 agost 1887)

Pintor. Conreà sobretot el paisatge (Inspiracions de Catalunya, Entrada d’un poble, etc).

Durant uns quants anys consecutius, fins al 1878, les seves obres figuraren a les exposicions de Barcelona.

Nombroses de les seves aquarel·les d’aspectes urbans de la ciutat comtal es conserven al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

Eco de Euterpe, El

1 Resposta

(Barcelona, 15 maig 1859 – 21 agost 1887)

Periòdic bilingüe. Fundat per Josep Anselm Clavé per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d’Euterpe.

A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies.

Continuà sortint després de la seva mort.