(Barcelona, 3 gener 1887 – 17 gener 1937)
Diari del matí. Originàriament en castellà, fundat amb el nom de “Diario Mercantil“, fou catalanitzat l’1 de febrer de 1932.
En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep A. Vandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació.
(Gràcia, Barcelona, 13 maig 1887 – Sevilla, Andalusia, 8 febrer 1981)
Metge. Llicenciat a Barcelona (1911) i professor a la Universitat de Barcelona (1911-16), amplià estudis a París (1917).
Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la universitat de Salamanca (1918) i Sevilla (1919).
Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)
Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.
Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.
El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).
El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.
El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.
(Barcelona, 1887 – 1964)
Escultor. Fou deixeble de Miquel i de Llucià Oslé, plasmà com ells la vida del poble; la seva obra En romeria (1907, Museu d’Art Modern de Barcelona) fou premiada pel bisbe Torras i Bages.
Excel·lent retratista (retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona), realitzà el bust del pintor Vicent Rodés que li fou encarregat per a la façana d’aquest museu.
Es retirà el 1918. Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada.
Després tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat (Eivissenca, plaça d’Eivissa, Barcelona).
(Osuna, Sevilla, Andalusia, 1887 – Barcelona, 1973)
Historiador. Escriví entre d’altres obres El règim senyorial a Olot (1936), Els socarrats de la vall de Bianya (1960), La baronía de Castell-follit (1962), Los primeros condes bisuldunenses (1962), Besalú, comtat pirinenc (Olot 1969), etc, i de diverses col·laboracions a les revistes “Pyrenae” i “Montaña” sobre temes relacionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa.
(Sitges, Garraf, 4 juny 1887 – 29 maig 1940)
Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l’hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930).
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 setembre 1887 – 1 desembre 1895)
Setmanari catalanista, en català.
Els seus principals col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya, i també alternaven escriptors sabadellencs.
Antoni de Paula Capmany en fou el director.
(Manresa, Bages, 1887 – Barcelona, 1926)
Pediatre. Un dels caps de l’escola de pediatria catalana extrauniversitària.
Dugué a terme una tasca important en el servei de pediatria de la Casa de Maternitat de Barcelona, on creà escola.
El 1936 la Societat Catalana de Pediatria li dedicà uns estudis en homenatge titulats A Joan Casasayas.
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 22 abril 1859 – Barcelona, 2 agost 1887)
Poeta. Estudià dret a Barcelona i concorregué als certàmens promoguts per la Joventut Catòlica de Sabadell els anys 1885 i 1886. Poeta romàntic, seguidor i deixeble de Jacint Verdaguer.
Li foren premiades diverses poesies, com La casa de Sant Josep, La masia, Poncella d’amor i La llengua catalana. La seva obra es conté en La nit de Nadal, ramet poètich (1886) i en el volum Poesies, publicat pòstumament l’any 1888 amb un pròleg de Marià Aguiló.
Dades dels Països Catalans 