Masia i antiga torre (torre de Frauques), al sector muntanyós que separa la vall de l’Ebre de la costa.
Frauques, mas de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Tivissa
Creu de Santos, la
(Benifallet / Tivenys, Baix Ebre – Tivissa, Ribera d’Ebre)
Cim culminant (941 m alt) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera. Termenal dels tres municipis.
Cingle, cova del
Cova natural, amb pintures del grup de les pintures rupestres de Tivissa.
Borràs -varis bio-
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
Montalt, el -Priorat / Ribera Ebre-
(Capçanes, Priorat / Tivissa, Ribera d’Ebre)
Serra del sistema Mediterrani (101 m alt), entre els dos municipis.
S’estén en direcció sud-oest – nord-est, entre l’Ebre i la serra de Llaberia i tanca la depressió de Móra pel sector sud-oriental.
Melcior de Tivissa
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1848 – Arenys de Mar, Maresme, 1920)
Missioner caputxí, de nom real Salvador Pinyol i Domènech.
Ingressà a l’orde a Guatemala (1869); per raons polítiques es traslladà a l’Equador, on s’ordenà i treballà, durant vint anys, com a missioner.
Fou comissari general de Colòmbia-Equador i, de retorn a Catalunya, fou elegit ministre provincial d’Aragó i Catalunya.
Publicà Compendio de elocuencia sagrada (1890, reeditat el 1917) i una memòria sobre les Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador (1887).
Llaberia -poble-
Poble (700 m alt), al vessant occidental de la serra de Llaberia, a la capçalera de la riera de Capçanes.
L’església parroquial (Sant Joan Degollat) és romànica (segles XII-XIII) i fou fortificada.
Jardí i Borràs, Ramon
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 13 novembre 1881 – Barcelona, 5 juny 1972)
Físic i matemàtic. Fou professor de l’Escola d’Electricitat de la Universitat Industrial (1917) i catedràtic de la Universitat de Barcelona (1930-51). Col·laborà amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i a la secció sísmica de l’Observatori Fabra.
Inventà el pluviòmetre d’intensitats del seu nom, usat arreu del món, i un anemòmetre d’aspiració (1913). És autor d’unes 30 publicacions.
Fou membre adjunt de l’Institut d’Estudis Catalans (1926-31).
Gich i Pi, Josep Maria
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 15 novembre 1887 – Barcelona, 2 gener 1957)
Periodista. Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona i fou notari de la ciutat.
Dirigí la revista “Catalunya Social” des d’on s’interessà pel corporativisme.
Publicà el recull Vida que passa (1927).
Domènech i Gallissà, Rafael
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 21 desembre 1874 – Madrid, 20 desembre 1929)
Crític i historiador d’art. Fou catedràtic de teoria i història de l’art a l’Escola de Belles Arts de València (1898) i a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid (1903).
El 1913 fou nomenat director del Museu Nacional d’Arts Industrials i Decoratives. També fou membre de l’Acadèmia de San Fernando de Madrid. Li fou confiat el catàleg artístico-monumental de la província de Tarragona.
Col·laborà com a crític d’art en els períodics “Abc” i “El Liberal” i en les revistes “Forma” i “Vell i Nou”. Dirigí la “Biblioteca de Arte español” i la publicació “Las obras maestras de Arquitectura y de la decoración en España”, i és autor de Sorolla, su vida y su arte (1910) i El nacionalismo en arte (1928).
Dades dels Països Catalans 