(Neuf Chatelle, França, 28 febrer 1814 – Alzira, Ribera Alta, 13 octubre 1887)

(o Rafael)  Militar. Malgrat néixer a França per l’exili dels seus pares, fou considerat gironí. Lluità en el bàndol isabelí en la primera i la segona guerra carlina.

El 1859, durant la guerra d’Àfrica, es distingí als alts de Benzú i fou ascendit a tinent general.

Adscrit al partit moderat, fou capità general de Catalunya (1866-67) i de València (1867-68), on fou destituït per la Revolució de Setembre.

En recompensa a la seva col·laboració a la Restauració borbònica, Alfons XII li concedí el títol de marquès de Benzú (1875).