Arxiu d'etiquetes: 1883

Güell i López -germans/nes-

5 Respostes

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Grassi i Tecchi, Àngela

2 Respostes

(Barcelona, 2 agost 1826 – Madrid, 17 setembre 1883)

(o de Cuenca) Escriptora de família italiana. Germana de Carles Grassi i Tecchi.

Les seves produccions en vers i prosa, totes en castellà, assoliren per algun temps un cert èxit.

Gassiot i Magret, Josep

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1963)

Jurista. Coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña (1962) i codirigí amb el seu fill Joan Gassiot i Llorens l’Enciclopedia Jurídica Española.

Fernández de Córdoba, Fernando

1 Resposta

(Buenos Aires, Argentina, 1809 – Madrid, 1883)

Militar. Prengué part en la primera guerra carlina. Combaté els carlins catalans en la guerra dels Matiners (setembre a novembre 1848) com a capità general de Catalunya.

Desvalls i de Sarriera, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1803 – Palma de Mallorca, 1883)

Sisè marquès d’Alfarràs, vuitè de Llupià i cinquè del Poal. Fou un dels fundadors i primer president (1851-60) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, hi dirigí la secció d’agricultura.

Castellà i Roger, Josep Maria

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 novembre 1883 – Perpinyà, 1948)

Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló.

Autor de l’obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.

Bach de Noguera, Lea

Deixa un comentari

(París, França, 1883 – segle XX)

Arpista de família catalana. Estudià al Conservatori del Liceu.

Obtingué el seu diploma professional als dotze anys. Amplià els seus estudis d’arpa a París, on guanyà el seu títol en 1907.

Oferí, amb bon èxit, nombrosos concerts.

Arrufat i Herrero, Josep

Deixa un comentari

(l’Havana, Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)

Pintor i poeta. La seva família tornà a Barcelona quan ell tenia 7 anys.

Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.

Santacana i Romeu, Francesc

1 Resposta

(Martorell, Baix Llobregat, 8 agost 1883 – 18 setembre 1936)

Metge i mecenes. Nét de Francesc Santacana i Campmany. Format a Barcelona.

Destacà per les seves activitats en les reformes socials; l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca. En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca.

Continuà l’obra del seu avi: engrandí el museu l’Enrajolada, aportant ceràmiques i altres obres d’art. Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols.

Gran amant de l’esport, l’any 1930 féu construir una magnífica piscina i en féu ofrena a la vila representada pel Club Natació Martorell.

Recasens i Mercadé, Josep

(Reus, Baix Camp, 15 març 1883 – 6 setembre 1954)

Polític socialista. Germà d’Eduard i de Francesc.

El 1905 ingressà al PSOE. Fou secretari de la Federació Catalana del PSOE (1911-17) i aconseguí que en el IV Congrés (Tarragona, 1916) hom adoptés una actitud més positiva envers el fet nacional català.

Col·laborà en la fundació, el 1923, de “Justícia Social” i romangué relacionat amb la Unió Socialista de Catalunya i amb el mateix periòdic fins al 1931. Fou l’inspirador de l’intent frustrat de fusió d’aquesta amb la Federació Catalana del PSOE, que presidia en 1932-33.

Escriví Què és el socialisme? (1931), on es negà a identificar necessàriament afiliació al partit socialista i adscripció al marxisme, per més que n’intentés una sistematització divulgadora.

El 1939 fou condemnat a tres anys de presidi pel govern franquista.