(València, 22 desembre 1883 – 7 juny 1884)
Setmanari obrer en prosa i en vers d’orientació anarquista. Publicà 25 números, sota la direcció de Joaquim Payà.
Inicialment escrit en català, a partir del tercer número fou bilingüe.
D’estil directe i revolucionari, va ésser multat diverses vegades fins que fou suspès.
Era distribuït pel País Valencià i per Catalunya.
(Cocentaina, Comtat, 15 maig 1883 – 30 octubre 1914)
Escriptor. Publicà diverses novel·les: Voto perpetuo, Yeso, Antes muerta, De rebeldía, Cleofé, El tío Huelga, i alguns volums de poemes: Los malditos cantos, Aires levantinos, Felicidad.
Una part dels seus versos catalans són reunits en el llibre Tendrors (1908).
Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort.
(Alacant, 27 juny 1883 – Sant Joan d’Alacant, Alacantí, 22 maig 1965)
Economista. Germà de Juli. Fou catedràtic a Madrid.
Publicà les obres Industrias de la alimentación y industrias afines (1906), Elementos de tecnología industrial, aplicados al comercio (1906), Sociedad y felicidad (1916), La doctrina funcional del dinero (1945), Análisis del mercato finanzario (Roma, 1951), La doctrina del gran espacio económico (1953) i Una economía libre sin crisis ni paro (1955).
(Palma de Mallorca, 1883 – 1884)
Diari en castellà. Subtitulat republicà, democràtic i federalista. Dirigit per Joaquim Quetglas i Bauzà.
Fou denunciat diverses vegades per insults a la família reial i escarnis a la religió catòlica, per la qual cosa el bisbe en prohibí la lectura el novembre de 1883.
(Perpinyà, 10 agost 1829 – París, França, 29 abril 1883)
Polític, periodista i literat. Portà una intensa activitat política bonapartista i antirepublicana tant en col·laboracions a periòdics i l’assaig polític (La Commune, 1871, etc) com amb l’agitació i l’actuació directa.
Conreà també la narració (Joan de l’Aiguille, 1869) i el drama històric (Maurice de Saxe, 1870, estrenat a a la Comédie Française).
(Perpinyà, 24 juliol 1803 – 24 març 1883)
Impressor. Continuador de l’obra del seu pare Joan Alzina.
Són conegudes més d’una seixantena d’impressions seves, entre elles la continuació de “Le Roussillonnais”, fundat pel seu pare, la de l’Ordo diocesà anual, així com la de “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”, fins a la seva fi, l’any 1837.
La seva obra principal fou el “Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrénées-Orientales”, del qual va imprimir 15 volums.
(Ènguera, Canal de Navarrès, 13 octubre 1883 – Madrid, 23 agost 1936)
Metge i polític. En ésser proclamada la Segona República, organitzà un grup paramilitar de dretes, els Legionarios de Albiñana, que subsistí fins a la Guerra Civil.
Pel març del 1932 fundà el Partido Nacionalista Español, de caràcter monàrquic i orientació d’extrema dreta. Participà a la revolta de Sanjurjo, la qual cosa li costà l’empresonament i l’exili a Las Hurdes fins al 1933.
Fou detingut a Madrid el 1936 i afusellat poc temps després de començar la Guerra Civil.
És autor de diversos llibres.
(Barcelona, 4 juliol 1883 – 12 octubre 1883)
Setmanari en català. Defensà el pensament nocedalista, i fou continuació de “La Vespa”, publicació condemnada per la jerarquia religiosa pel seu extremisme carlí.
(Sant Jaume Sesoliveres, Anoia, 27 agost 1883 – Barcelona, 12 maig 1953)
Músic, director d’orfeons i compositor de sardanes. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Lluís Millet i Pagès i Antoni Nicolau i Parera.
El 1911 anà a Buenos Aires, el 1913 a Lió i el 1920 s’instal·là definitivament a Barcelona, on dirigí diversos orfeons i fou professor de música.
Fou compositor de música coral, harmonitzà moltes cançons populars i més de 80 sardanes.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)
Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.
Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.
Dades dels Països Catalans 