Arxiu d'etiquetes: 1883

Nadal i Ferrer, Joaquim Maria de

(Barcelona, 9 agost 1883 – 13 abril 1972)

Escriptor i polític. Fou redactor del “Diario de Barcelona” i fundador de la Juventud Monárquica, de la qual fou elegit president (1913).

El 1918 fou un dels impulsors de la Federació Monàrquica Autonomista, molt propera a les posicions polítiques de la Lliga Regionalista, a la qual acabà adherint-se després de la mort de Maura. Regidor de Barcelona l’any 1921, fou tinent d’alcalde de cultura.

Fou secretari polític de Francesc Cambó del 1930 al 1936, diputat a les corts espanyoles i president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

L’any 1952 fou nomenat cronista oficial de Barcelona.

És autor de Per les terres de Crist (1926), La inquietud oriental (1942), Mi calle Fernando (1943), Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944), Seis años con don Francisco Cambó (1957) i Memòries. Vuitanta anys de sinceritats i de silencis (1965).

Moliné i Dassí, Josep Maria

(Barcelona, 25 gener 1819 – 24 agost 1883)

Músic. Deixeble de Ramon Aleix i de Francesco Beroni.

Actuà com a violinista a Cuba i al Liceu de Barcelona.

Dirigí l’orquestra dels concerts dels Cors de Clavé als jardins d’Euterpe (1859-60).

Moles i Ormella, Enric

(Gràcia, Barcelona, 26 juliol 1883 – Madrid, 30 març 1953)

Químic. Germà de Joan. Estudià farmàcia a Barcelona i amplià els estudis a Alemanya (1908-10).

Professor de la Universidad de Madrid (1915-17) i de la de Ginebra, on va doctorar-se en ciències físiques (1916).

El 1920 va doctorar-se en ciències químiques a Madrid, i el 1931 hi esdevingué cap de secció de l’Institut Nacional de Física i Química.

Participà en la comissió internacional per a l’estudi dels pesos atòmics.

Milà de la Roca i Guilla, Josep Nicasi

(Barcelona, 1807 – 1883)

Escriptor i polític. Col·laborà en diferents periòdics de Barcelona i destacà per les seves idees contrarevolucionàries.

Per tal d’arribar més fàcilment a les capes populars, en determinades ocasions publicà textos en català.

És autor de les obres Los Misterios de Barcelona (1844), Los diablos de España (1846) i De Godoy a Sagasta (1876).

Maynés i Gaspar, Enric

(Barcelona, 3 març 1883 – 16 gener 1951)

Polític i advocat. Germà de Climent. Membre del partit nacionalista republicà, posteriorment s’afilià a la Lliga Regionalista, i fou elegit diputat provincial el 1917.

Va ésser regidor de Barcelona el 1920 i tinent d’alcalde diverses vegades fins a l’adveniment de la República.

Miquel Massot i Tetas

Massot i Tetas, Miquel

(Barcelona, 20 març 1883 – París, França, setembre 1968)

Pintor i decorador. Format a l’Escola de Llotja i a París.

És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració (1910), que palesa una personalitat decorativista independent però influïda pel classicisme noucentista.

Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primaveres del 1935 i el 1936.

Fou el millor col·laborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París.

Masgoret i Marcó, Josep

(Miramar, Figuerola del Camp, Alt Camp, vers 1820 – França, 1883)

Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general.

A la guerra dels Matiners col·laborà amb Ramon Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya.

Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l’intent de constituir una Diputació General de Catalunya.

Mas i Casas, Josep Maria

(Manresa, Bages, 1803 – 1883)

Escriptor i periodista. Edità a Manresa els periòdics “El Lacetano” i “La Correspondencia Periódica” i fou corresponsal del diari madrileny “El Heraldo”. Alcalde de Manresa el 1869.

Autor, entre altres obres, dels estudis erudits Ensayos históricos sobre Manresa (1836 i 1882) i de la Memoria histórica de los hebreos y de los árabes en Manresa (1837).

Mas i Abat, Celestí

(Igualada, Anoia, 6 abril 1819 – Cardona, Bages, març 1883)

Polític i escriptor. Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, ciutat on exercí la professió d’advocat.

Milità en la Unió Liberal, fou alcalde d’Igualada, diputat a corts, intendent de Filipines i governador civil de Granada.

Entre altres obres sobre temes d’administració oficial, cal remarcar Guía de alcaldes y ayuntamientos (1844), Manual del juez de paz (1855), Diccionario jurídico administrativo (1858-64) i Legislación de la época revolucionaria de España (1871).

Martí i Galceran, Albert

(l’Escala, Alt Empordà, 13 gener 1883 – Barcelona, 13 octubre 1947)

Músic. Destacà com a intèrpret de tenora. Fou deixeble del Xaxu.

Tocà a les cobles de Santa Coloma de Farners i Principal de la Bisbal, així com a la Banda Municipal de Badalona.

Fundà després la cobla Barcelona, de la qual se separaria més tard per constituir-ne una altra amb el seu nom.

Fou un gran divulgador de les sardanes de Juli Garreta.