Arxiu d'etiquetes: 1878

Amade, Joan

5 Respostes

(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)

Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i “La Revue Catalane” (1907-21).

Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).

Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.

Albarracín i Broseta, Severí

2 Respostes

(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)

Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.

Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).

Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).

Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.

Llobet i Solés, Miquel

(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)

Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.

Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.

Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.

Garganta i Vila-manyà, Josep Maria de

6 Respostes

(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1878 – Olot, Garrotxa, 1 maig 1928)

Escriptor. Fruit d’una vasta formació cultural són les seves edicions privades Arquimesa (1910), Evocacions (1912) i Hores de col·legi (1920), amb poemes d’influència romàntica i parnassiana.

Traduí poemes de Leopardi, Joachim de Bel·lay, Francis Jammes, etc, i publicà (1923) una versió incompleta d’Evangelina, de Longfellow.

Fou el pare de Joan, Josep Maria i Miquel de Garganta i Fàbrega.

Gaceta de Cataluña

3 Respostes

(Barcelona, 1 agost 1878 – 31 octubre 1883)

Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias.

Polemitzà amb el “Diari Català” pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d’atacar el principi d’unitat nacional.

Furnó i Monsech, Maria Emília

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 1944)

Escriptora i pedagoga. Fou directora d’un col·legi particular a Barcelona.

És autora d’unes Nocions d’urbanitat (1919). Del 1928 al 1935 publicà vint llibres de poesies, entre ells els titulats Apunts del natural (1930), Hores de solitud (1932) i Nadalenques (1935).

Frias i Roig, Alexandre

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 20 agost 1878 – 26 febrer 1963)

Metge. També tenia la carrera de mestre.

Impulsà la fundació de l’Institut de Puericultura de Reus. Fundà i dirigí la revista “Puericultura”, on inserí nombrosos articles de la seva especialitat.

Els seus treballs mèdics foren remarcables.

Figuerola i Fernández, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 7 febrer 1946)

Gravador i exlibrista. Format a Llotja (Barcelona), on exercí una tasca pedagògica important, com també a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Fou degà de l’Escola Elemental del Treball, de Barcelona.

Fou premiat en diversos concursos, col·laborà amb freqüència en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat.

Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Catalunya, 1878 – 1886)

Societat dirigida per Francesc Gumà i Ferran, per tal de construir i explotar la línia de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, inaugurada fins a Vilanova el 1881 i que el 1883 arribà a Valls i a Picamoixons, estació d’enllaç amb la línia Tarragona – Reus – Lleida (entrà en servei el 1885).

El 1887 hom uní aquesta línia amb la de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, i aquell mateix any es fusionaren ambdues empreses.

El 1881 adquirí la branca de Saragossa a la Puebla de Híjar, propietat de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a la Mediterrània, i poc després obtingué la concessió de la línia directa Madrid – Molina de Aragón – Calamocha – Montalbà – Casp, que l’any 1882 cedí a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona.

Demanà seguidament la concessió de la línia Saragossa a Barcelona per Casp.

Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, Companyia dels

2 Respostes

(Catalunya, 1865 – 1878)

Societat formada per la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona.

L’any 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.