Arxiu d'etiquetes: 1878

Marcet i Poal, Antoni Maria

(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 1878 – Montserrat, Bages, 13 maig 1946)

Monjo benedictí de Montserrat, on havia estat escolà (1886-94) i sacerdot (1902). Germà d’Adeodat F. Després d’ésser consultor de la Congregació Benedictina de Subiaco, fou elegit abat coadjutor de l’abat Josep Deàs (1912).

Convertit ja en abat titular, el seu abadiat fou remarcable per l’esforç en pro de la cultura dels monjos i la presència montserratina a Catalunya. Restaurà la Biblioteca del monestir.

Des del 1941 tingué com a coadjutor l’abat Aureli Maria Escarré.

Maranges i Juli, Francesc

(l’Escala, Alt Empordà, 1803 – 1878)

Polític progressista. Estudià la carrera de lleis i fou diputat a corts el 1859.

Va ésser president de la diputació provincial de Girona (1864-65) i presidí la Junta Revolucionària de l’Escala (1868).

Fou el pare de Josep Maria Maranges i de Diago.

Màntua, Gastó A.

(Barcelona, 27 octubre 1878 – 11 maig 1947)

(Gastó Alonso i Manaut)  Escriptor i actor teatral.

Autor d’obres de caire popular, jocoses o melodramàtiques, com ara Un millonari del Putxet (1927), La Mary Pickford del carrer de l’Hospital (1929), La veïna del terrat (1930), El paradís artificial (1930) i La més bonica del barri (1933).

L’any 1932 escriví l’opereta Deauville, port de París, amb música de Joaquim Torrents. Coautor, amb Amichatis, de Baixant de la Font del Gat, o la Marieta de l’ull viu (1922).

Fou el pare de Cecília A. Màntua.

Llonch i Cañomeras, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)

Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.

Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.

En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.

Llobet i Solés, Miquel

(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)

Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.

Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.

Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.

Laboratori, El

3 Respostes

(Barcelona, 15 gener 1872 – 30 novembre 1878)

Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d’aplicar el mètode experimental a l’estudi de la medicina. S’hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció.

Es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Labielle i Lorenzi, Carles

Deixa un comentari

(Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 21 febrer 1878)

Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove.

Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d’Eusebi Planas i Tomàs Padró; també reproduí els del setmanari “Un Tros de Paper”.

Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet”.

Treballà sovint per a l’editorial Montaner i Simon.

Sebastià Junyer i Vidal

Junyer i Vidal, Sebastià

4 Respostes

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 10 desembre 1966)

Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso, del qual reuní un dels millors conjunts de teles. Formà part del grup d’Els Quatre Gats.

La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d’ingenuïtat.

Iglesias Ambrosio, Emiliano

4 Respostes

(Puenteáreas, Galícia, 28 juliol 1878 – Madrid, 3 octubre 1941)

Polític. El 1906 es traslladà a Barcelona i aviat es convertí en l’home de confiança de Alejandro Lerroux.

S’encarregà de la direcció d’“El Progreso” i de les tasques organitzatives del nou Partit Republicà Radical, constituït el 1908. Fou elegit regidor de Barcelona el 1909, poc abans que esclatessin els fets de la Setmana Tràgica.

Fou detingut el 31 de juliol, però no fou inclòs en el procés següent, en el qual pogué actuar com a advocat defensor d’alguns dels radicals implicats en els fets.

Fou diputat a corts (1910, 1920 i 1923), tornà a ser regidor (1917) i fou un dels signants del pacte de Sant Gervasi (1914) amb els republicans nacionalistes catalans.

Quan es proclamà la II República a Barcelona, intentà d’ocupar el govern civil, però fou, el mateix 14 d’abril, desplaçat per Lluís Companys.

De nou diputat a corts el 1931 i el 1933, encapçalà al congrés la minoria parlamentària radical.

Horta i Boadella, Joaquim

3 Respostes

(Barcelona, 1878 – 1956)

Tipògraf i impressor. Fou aprenent en una impremta de Barcelona. Després d’un període de perfeccionament a París, tornà a Barcelona i, el 1905, obrí una impremta pròpia.

Fou un renovador de les arts gràfiques a Catalunya, que depurà de les fantasies modernistes i els conferí un regust classicista d’acord amb els ideals noucentistes.

Entre altres, estampà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el setmanari “Papitu”, l’Almanac dels noucentistes (1911), el Diccionari Pal·las, i s’especialitzà en edicions de bibliòfil.