(Catalunya, segle XIX – 1861)
Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya en obtenir la concessió de prolongació de la línia de Barcelona a Molins de Rei fins a Martorell.
El 1861 fou autoritzada per a prolongar la línia fins a Tarragona, i passà a anomenar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
(Barcelona, 1861 – Nova York, USA, 1925)
Anarquista. Tipògraf d’ofici. Cap al 1884 s’integrà al moviment obrer internacionalista, al costat d’Anselmo Lorenzo. Secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1887) i director del periòdic “El Productor” (1887-93).
El 1891 féu un viatge de propaganda per Espanya en companyia d’Enrico Malatesta.
El 1892 s’exilià a Nova York on col·laborà a “El Despertar” i fundà “Cultura Obrera”. Autor de Socialismo anarquista (1902) i Reformismo, dictadura, federalismo (1925).
(Llers, Alt Empordà, 24 desembre 1861 – Barcelona, 1927)
Compositor i professor. Estudià a Barcelona. El 1900 s’establí a Bahía Blanca (Argentina) on fundà una acadèmia de música.
El 1918 tornà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament. És autor de música religiosa i de cançons infantils.
(les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Madrid, 11 octubre 1928)
Jurisconsult i marquès d’Olivart.
Doctor en dret civil i canònic, fou professor de les facultats de dret de Barcelona i de Madrid i publicà la col·lecció de tractats i altres actes internacionals d’Espanya des del regnat d’Isabel II de Borbó (Madrid, 1892).
És autor, a més, de la Teoría de los interdictos (1885), Manual de Derecho internacional público y privado (1886), La ejecución de las sentencias extranjeras (1888), Tratado y notas de Derecho internacional público (1887-89), Elementos de Derecho internacional público (1906) i Bibliographie du Droit international (1905-06).
(Casserres, Berguedà, 5 juny 1861 – Solsona, Solsonès, 19 març 1945)
Bisbe de Solsona. Estudià als seminaris de Barcelona i de Vic.
El 1919 fou preconitzat bisbe titular d’Amatha. L’any següent ocupà la seu de Solsona.
(Manresa, Bages, vers 1825 – San Antonio Calpulalpam, Mèxic, 1861)
Guerriller. Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA (1846-48) i en la guerra civil entre liberals i conservadors (1857-60).
Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers; acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1907)
“Bonaventura Casas de Valls” Pintor. Format a Barcelona amb Francesc Torrescassana (1875-80) i a Madrid (1881-83).
Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrecs a Barcelona i a Tarragona.
Excel·lent retratista (Autoretrat de joventut, a la col·lecció Gudiol de Barcelona), tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905 amb figures plàcides en interiors silenciosos (Museu d’Art Modern de Barcelona), així com la Capella de la Casa de la Convalescència (també en el mateix museu).
Conreà també el cartellisme dins un modernisme matisat.
(Barcelona, 1854 – 1861)
Societat creada per a l’explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell.
Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
Dades dels Països Catalans 