(Barcelona, segle XVIII – 1744)
Doctor en dret i receptor de Reial Patrimoni, gran amic i biògraf de sant Josep Oriol.
Cardona i Vidal, Francesc de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1744
Bordazar d’Artazu, Antoni
(València, 11 setembre 1671 – Valldecrist, Alt Palància, 11 febrer 1744)
(o Bordassar) Impressor i erudit. Fill de l’impressor Jaume Bordassar. Amic de Gregori Maians, freqüenta el cercle de Baltasar de Iñigo, Vicent Tosca i Joan Baptista Corachán, amb qui fundà l’Acadèmia Matemàtica, de la qual en publicà les bases a Idea de una Academia Matemática (1740).
Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica. Col·laborà estretament en la preparació de l’Arithmetica de J.B. Corachan, del Compendio Mathematico de V. Tosca i de l’Ortografia española atribuïda a Maians. Escriví Planificación de la impremta del rezo Sagrado (1732).
Masdéu i de Montero, Joan Francesc de
(Palerm, Itàlia, octubre 1744 – València, 11 abril 1817)
Escriptor i eclesiàstic. Germà de Baltasar i de Josep Antoni. Alumne dels jesuïtes de Cordelles, entrà a la Companyia el 1759. Durant l’exili visqué a Ferrara i Ascoli, i es dedicà al magisteri i, sobretot, a la investigació.
Quan tornà per primera vegada (1799), se li confià els registre dels arxius de Lleó. En el seu retorn definitiu (1815) estigué primer a Barcelona i després a València.
La seva obra principal és Historia crítica de España y de la cultura española (Madrid, 1783-1805), que tingué dificultats amb la Inquisició per la seva defensa de l’església nacional visigòtica. Traduí a l’italià autors espanyols i moltes de les seves obres han restat inèdites, entre elles dues propostes de reforma eclesiàstica dirigides al rei Ferran VII de Borbó i a l’arquebisbe de Toledo.
Giribets, Jeroni
(Torà, Segarra, segle XVII – 1744)
Eclesiàstic. Publicà panegírics religiosos i deixà inèdits una Descripció de la muntanya de Montserrat i de son santuari, en vers.
Ferrer -varis/es bio-
Andreu Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801) Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.
Antic Ferrer (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.
Bonifaci Ferrer (Catalunya ?, segle XIV) Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.
Esteve Ferrer (Catalunya, segle XVI) Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).
Esteve Ferrer (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744) Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.
Francesc de la Concepció Ferrer (Barcelona, 1773 – 1821) Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.
Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604) Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).
Guerau Ferrer (Catalunya, segle XVI) Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, 1759 – 1833) Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.
Joan Bartomeu Ferrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.
Joan Francesc Ferrer (Barcelona, segle XVII) Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.
Josep Ferrer (València, segle XVII – 1682) Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.
Josep Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.
Lleonard Ferrer (València, vers 1623 – 1695) Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.
Lluís Ferrer (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.
Miquela Ferrer (País Valencià, segle XVIII – 1804) Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).
Pere Ferrer (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII) Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.
Pere Joan Ferrer (Illes Balears, segle XVIII – 1747) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.
Plàcid Ferrer (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.
Simó Ferrer (Barcelona, 1751 – segle XVIII) Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.
Vicenç Ferrer (Barcelona, segle XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.
Viladomat i Manalt, Antoni
(Barcelona, 20 març 1678 – 22 gener 1755)
El seu pare fou Salvador Viladomat i Ràfols (Berga, Berguedà, 1648 – Barcelona, 1687) Pintor. Residí a Barcelona almenys des del 1671. El 1678 establí el seu taller de Sallent.
Antoni fou pintor. És el més important de l’escola catalana del segle XVIII, hereu de la tradició realista i severa del segle XVII. Es va dedicar, gairebé totalment, als temes religiosos d’esperit narratiu; entre les sèries d’aquest tema excel·leixen les escenes de la Vida de sant Francesc (1722-24) i les que decoren la capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Mataró, pintades vers el 1727.
Fou el pare del també pintor Josep Viladomat i Esmandia.
Germà d’Antoni fou Agustí Viladomat i Manalt (Barcelona, 1683 – 1744) Pintor i daurador. Té obres documentades com a daurador. Tenia el taller al costat del del seu germà, amb el qual col·laboraria, al carrer del Bou de la Plaça Nova.
Matiello, Mateu
(Nàpols, Itàlia, vers 1680 – Catalunya, 1744)
Escultor. Actiu a Catalunya.
Obrà el grup que figura Jesús agafat a l’Hort de les Oliveres (1708), per a Sant Feliu de Guíxols; les set figures del misteri de la Porta Creu (1712), per a la seu de Tortosa, i, vers el 1733, el retaule per a una capella particular de Salou.
Marimon i de Corbera-Santcliment, Ramon de
(Barcelona, 1670 – Vic, Osona, 16 gener 1744)
Bisbe de Vic (1721-44). Fill de Feliu de Marimon i de Tord i de Jerònima de Corbera-Santcliment, i germà de Josep. Políticament mantingué una actitud filipista.
Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a substituir el bisbe Manuel de Sentjust, mort a l’exili pel fet d’ésser austriacista.
Morí en fama de santedat. Els jesuïtes Antoni Codorniu i Onofre Pratdesaba n’escriviren la biografia i en demanaren la beatificació.
És autor de Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V.
Gustà i Salvador, Francesc
(Barcelona, 9 gener 1744 – Palerm, Itàlia, 19 maig 1816)
Apologista i crític. Jesuïta (1759).
Se n’anà a Itàlia amb motiu de l’expulsió d’Espanya del seu orde (1767) i residí a diverses ciutats. Ordenat sacerdot, fou professor d’història eclesiàstica.
Escriví nombrosos llibres, molts inèdits. De les obres publicades, una treintena, la majoria són de caràcter apologètic contra el jansenisme, l’enciclopedisme i la Revolució francesa.
Grases i Gralla, Francesc
(Reus, Baix Camp, 5 octubre 1658 – 27 febrer 1744)
Jurisconsult. Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, on residí.
El 1693 era procurador del poble i el 1695 fou nomenat advocat fiscal de Catalunya. Defensà la causa austriacista, i el 1705 Carles III li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1706 fou elegit oïdor de l’Audiència. Amb Salvador Feliu de la Penya fou, el 1709, el principal soci de la Companyia Nova de Gibraltar.
L’any 1711 publicà Epítome o compendi de les principals diferències entre les lleis generals de Catalunya, i los capítols de redreç o ordinacions generals d’aquella…, obra que fou considerada de tendència absolutista. Per exigències d’una delegació dels tres braços del Principat fou condemnada, els exemplars cremats i Grases destituït de tots els càrrecs i li foren confiscats els béns.
Dades dels Països Catalans 