Vallmanya

(Alcarràs, Segrià)

Llogaret i antic terme, a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar. Es tracta d’una extensa propietat (inicialment 3.500 ha) regada pel canal d’Aragó i Catalunya (canal de Vallmanya), amb desguassos vers el Cinca; els conreus són principalment cereals i arbres fruiters. Hom cria bestiar boví, oví i porcí; ha desaparegut la tradicional apicultura.

Presideix el nucli l’antiga casa senyorial (edifici del segle XVII, recentment restaurat); a poca distància hi ha la casa dels caçadors. En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques.

El segle XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida. Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del segle XIX a la família de naviliers asturians Mier-Chaves; l’adquirí el segle XIX el polític i arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, sogre de Francesc Macià.

La major part de la propietat (que no enclou les cases) ha estat expropiada el 1968 pel Instituto Nacional de Colonización.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s