Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 3,61 km², 96 m alt, 4.725 h (2016)
(o Martorelles de Baix) Situat al sud de la comarca, a l’esquerra del Besòs, enfront de Mollet del Vallès, amb el qual forma un continu urbà; accidentat pels contraforts de la Serralada Litoral.
L’agricultura, base econòmica tradicional del terme, ha estat substituïda a causa del desenvolupament industrial, especialment del sector metal·lúrgic, i també d’electrònica i de química. El polígon industrial s’estén a la part més baixa del terme, prop del Besòs, tanmateix, la manca d’obres d’infraestructura bàsiques en dificulten la comunicació. La població s’ha quintuplicat d’ençà el 1950 i el creixement fou espectacularment significatiu a partir del 1960, quan començà a integrar-se a l’aglomeració urbana de Mollet. El sector muntanyós del terme ha esdevingut zona residencial, amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona.
La vila és a la dreta de la riera de les Canals, prolongada pel barri de Martorelles del Mig. El 1927 se li segregà el sector de Santa Maria de Martorelles com a terme independent.
Pel fet de trovar-se vora el riu Llobregat i en un lloc estratègic de les comunicacions del pla de Barcelona amb l’interior de Catalunya, ha desenvolupat una intensa activitat industrial. en que ha quedat marginada a petites extensions dedicades als productes d’horta. La indústria està dominada pels sectors químic, metal·lúrgic i alimentari, entre d’altres. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona i un important nus de comunicacions.
L’ascens demogràfic, mantingut des de començament del segle XIX, va ésser espectacular en el període 1960-80 en que va arribar a triplicar la població.
La vila és a tocar del pont del Diable, notable obra de base romana sobre el Llobregat, molt restaurada. Hi destaquen alguns edificis com la capella de Sant Joan, del segle XIII, i la torre de les Hores, on va viure el pensador i humanista Francesc Pujols. Cal citar també el Museu Santacana, de l’Enrajolada, i el Memorial Museu Vicenç Ros. Durant la guerra dels Segadors les tropes castellanes, comandades pel marquès de Los Vélez, assetjaren la vila i mataren la majoria dels seus habitants (21 gener 1641).
Dins el terme hi ha també les ruïnes del castell de Martorell i de l’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.
Municipi del Bages (Catalunya): 13,53 km2, 291 m alt, 277 hab (2016)
Situat al vessant nord del massís de Montserrat i drenat per la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat. El terreny, accidentat, culmina al puig de Sant Jeroni (1.224 m alt) i en bona part ocupat per bosc de pins, matoll i erms.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de secà, amb conreus de cereals i vinya. Ramaderia (vaques i porcs) i aviram. Producció casolana de mató. La major part de la població activa treballa a les indústries de Castellbell. Àrea comercial de Manresa.
El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Esteve situada al raval de Cal Janet, i per la casa de comú, al Carrer de la Tenda.
Municipi del Priorat (Catalunya): 34,66 km2, 379 m alt, 97 hab (2016)
(o Margalef de Montsant) Situat a la vall del riu de Montsant, afluent del Siurana, entre les serres la Llena i de Montsant, al nord-oest de Falset, al límit amb les Garrigues. El relleu és molt accidentat (cim de la Cogulla, 1.072 m alt), està ocupat en la seva major part per garriga, bosc, pastures i roquerals.
L’agricultura només pot aprofitar una cinquena part de la superfície del terme. Els conreus de secà (oliveres, més de la meitat del terreny conreat, ametllers, vinya i cereals) i petits claps de regadiu a la riba del riu de Montsant, són la base de l’economia local. Avicultura. Àrea comercial de Reus. Hi ha hagut una notable davallada demogràfica.
El poble és a la dreta del riu; l’església parroquial és dedicada a Sant Miquel.
És a la franja litoral, de 50 km de llarg per 10 km d’ample, que s’estén entre Montgat i la Tordera. Limita al nord-oest amb la Selva, a l’oest amb el Vallès Oriental i al sud-est amb el Barcelonès.
GEOGRAFIA FÍSICA – Constituït pel vessant oriental de la Serralada Litoral, amb el Montnegre (759 m) i la serra del Corredor (632 m), i la plana que s’estén al seu peu. La Serralada Litoral, on s’originen un seguit de conques hidrogràfiques de certa consideració, davalla, amb un fort desnivell, fins a la plana, i en alguns casos, com el tram de Caldetes a Sant Pol, fins a la mateixa Mediterrània. Clima mediterrani -protegida dels vents del nord per la Serralada-, amb temperatures molt suaus i pluges (de 500 mm a 800 mm) repartides del setembre al juny. Vegetació molt transformada per l’home; suredes al Montnegre.
POBLACIÓ – És una de les comarques més densament poblades del Principat, amb un creixement constant al llarg del segle XX; entre 1981 i 1991 l’augment ha estat del 15,6%. El 1993 la població es distribuïa per sectors de producció de la manera següent: sector primari (4,2%), secundari (48,5%) i terciari (47,3%).
ECONOMIA – Tot i el retrocés de l’agricultura, s’hi practica la més intensiva de Catalunya, amb predomini de la patata, hortalisses, maduixes i flors. La pesca es concentra a Arenys de Mar, quart port pesquer de Catalunya. Pel que fa a la indústria destaca fonamentalment el tèxtil, però també hi són importants els sectors de la confecció, química i metal·lúrgia, concentrats principalment a Mataró. Fort increment del comerç i l’hoteleria.
HISTÒRIA – Habitada pels laietans, que el segle VI aC hi construïren nombrosos poblats dalt dels turons, els romans hi bastiren una ciutat important, Iluro (Mataró) i nombroses vil·les rurals (Torre Llauder). A partir del segle XVI i fins a meitat del XIX diverses poblacions, especialment Arenys, conegueren una creixent prosperitat gràcies a una intensa activitat marítima. D’altra banda, a partir del segle XVIII, s’hi inicià el procés d’industrialització, especialment a Mataró, amb les fàbriques d’indianes i tèxtil en general, que culminà al segle següent amb la incorporació de la ciutat a la revolució industrial. Unit tradicionalment a Girona el sector d’Arenys fins a la Tordera i a Barcelona el que va de Montgat a Caldetes, a partir de la Divisió Territorial de la Generalitat (1936) es constituí la comarca del Maresme tal com la coneixem.
Municipi del Priorat (Catalunya): 16,06 km2, 315 m alt, 586 hab (2016)
Situat al sud de Falset. El terreny és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou i drenat per la riera de Marçà, afluent de capçalera de la riera de Capçanes. La superfície no conreada és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrària, amb conreus de secà, que ocupen bona part de l’extensió total del municipi; el conreu predominant és la vinya (amb més del 50% de l’àrea conreada) i també cereals, oliveres, avellaners i ametllers. Aviram. Indústria derivada de l’agricultura (vi, oli). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, no ha cessat de minvar des del 1900.
El poble es troba al peu del turó de la Miloquera, on hi ha restes prehistòriques i les ruïnes de l’antic castell de Marçà; destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.
Municipi i capital comarcal del Bages (Catalunya): 41,65 km2, 238 m alt, 74.752 hab (2016)
Situat al sud del pla de Bages, el territori és accidentat per diversos turons i relleus (Collbaix, 544 m) i drenat pel Llobregat i el Cardener, a la riba esquerra d’aquest riu, i per les rieres de Guardiola i Rajadell.
ECONOMIA.- Agricultura de secà (conreus mediterranis) i de regadiu (hortalisses i farratge), que és possible gràcies als regatges provinents de la sèquia de Manresa, derivada del Llobregat; l’expansió urbanística redueix cada cop més l’espai dedicat als conreus. Ramaderia (bestiar boví i porcí). El principal recurs n’és la indústria, activitat que ocupa la majoria de mà d’obra de la població activa; sobresurt la indústria tèxtil. Al segle XIX era ja un important centre cotoner, matèria que substituí la llana; també hi té importància la tradicional indústria sedera. Al segle XX la indústria s’ha diversificat: la sidero-metal·lúrgica (fabricació de maquinària tèxtil, acer, carrosseries); la química, destaca la del cautxú (pneumàtics); la de la fusta (torneries, mobles) aprofita la primera matèria de les conques del Llobregat i del Cardener; cal esmentar, a més, l’alimentària (farina, galetes, vi), la paperera, l’adobera i la hidroelèctrica (central). L’activitat industrial, que augmentà gràcies a l’aprofitament de la força mecànica de l’aigua i amb la introducció de la màquina de vapor, es desenvolupà sobretot gràcies a la instal·lació d’una xarxa de comunicacions (el ferrocarril hi fou instal·lat el 1859) a partir de mitjan segle XIX; és una prolongació del complex industrial barceloní que s’estén al llarg del Llobregat.
POBLACIÓ.-Demogràficament acusa aquest desenvolupament econòmic; al començament del segle XIX tenia uns 850 h (n’havia perdut amb la guerra del Francès), i el 1900 en tenia 23.252; des del 1950 (llavors, 40.452 h) la població ha augmentat el 59,1%. Fou molt important la immigració. La barriada de Guix ha estat absorbida per la ciutat. Centre de l’àrea comercial. És un centre de comunicacions.
Gràcies a les seves funcions, a més d’estructurar al seu voltant la vida del Bages com a capital, és un veritable cap regional a les terres de l’interior (fins a sectors del Prepirineu, de la Segarra i d’Anoia). La seva població s’ha incrementat respecte a la del total comarcal: el 1986 representava el 43,5%, és a dir, un 16,5% més que el 1860, acusant una petita pèrdua al decenni del 1990 (1996), data en la qual representava un 42,1%.
HISTÒRIA.- El nucli romà (anomenat Minorissa segons alguns historiadors) s’establí en el cim del puig Cardener, on hi havia ja un poblat ibèric, del qual es conserven restes. Sota dominació musulmana al segle VIII, fou abandonada durant un temps i de nou conquerida, fins que Guifre I el Pilós la posà definitivament sota domini cristià el 876. Després de la destrucció sarraïna de l’any 1000 fou repoblada i reconstruïda al voltant del puig Cardener i el puig Mercadal.
L’arribada del ferrocarril (1859) impulsà la industrialització i la seva constitució com a centre aglutinador de les comarques del Bages, el Solsonès i el Berguedà. El 1892 s’hi celebrà l’Assemblea de la Unió Catalanista, que aprovà les Bases de Manresa. L’increment de l’immigració, iniciat el 1925, permeté no solament una transformació de l’urbanisme, sinó una participació activa en els conflictes polítics (aixecament de l’Alt Llobregat, 1932; fets del 6 d’octubre de 1934) i en la guerra civil.
casa Torrents, de Manresa
ART.- La catedral, dedicada a santa Maria de l’Alba, fou consagrada l’any 1548. El 1322 fou començada per Berenguer de Montagut, que hi posà la primera pedra el 1328, i fou continuada al segle XV pel mestre Arnau de Valleres, que participà a la famosa junta d’arquitectes de Girona del 1416. És d’estil gòtic i constitueix una solució intermèdia entre els temples d’una nau i de tres. Té capelles de planta quadrada a la capçalera poligonal, així com arcs botants dobles; segons l’estil català, té pilars vuitavats i capelles entre els contraforts. L’ornamentació hi és escassa, però s’hi conserven importants pintures i retaules de l’escola catalana, entre els quals hi ha obres de Pere Serra, Lluís Borrassà, Arnau Bassa i Jaume Cabrera. Són remarcables a la vila l’església dels Carmelites, construïda a partir del 1322 també per Berenguer de Montagut; la de Sant Miquel, reconstruïda l’any 1382, segons consta en una làpida; la de la Santa Cova, i el col·legi residencial dels jesuïtes, d’estil barroc.
Conreus de secà: blat de moro, farratges, patates i blat. Té importància la ramaderia, sobretot el bestiar boví i el porcí; també hi ha avicultura. La principal riquesa és la indústria, força diversificada, principalment la tèxtil i la metal·lúrgica, així com també l’alimentària, la química i la de la fusta. Hi té lloc la fira de Reis, ramadera i agropecuària. Àrea comercial de Vic. La població ha experimentat un notable creixement, sobretot en el període 1950-80.
La vila és situada a l’esquerra del Ter, al sector meridional del terme; al nucli antic, anomenat Dalt Vila, destaca l’església arxiprestal de Santa Maria, amb elements romànics i gòtics, que aviat esdevingué priorat de Manlleu; i a Baix Vila, la plaça major, porxada, i diversos edificis modernistes. A tocar del nucli urbà hi ha un pont gòtic (segle XIV) sobre el Ter i, molt a prop, restes d’un poblat ibèric. Les restes de l’antic castell de Manlleu (també anomenades el Castellot), bastit el segle XI, son prop de la vila. Units a la població hi ha els barris de Gràcia, l’Erm, la Salut i Vistalegre i el polígon industrial de la Coromina.
Municipi d’Osona (Catalunya): 11,01 km2, 580 m alt, 267 hab (2016)
Situat al centre de la plana de Vic, a l’esquerra del Gurri, afluent del Ter, al sud de Vic. A la zona muntanyosa, a l’oest, accidentat pel serrat del Vilar, hi ha pinedes, alzinars i rouredes.
Economia agrícola de secà (cereals d’hivern i farratge). La ramaderia hi és important: bestiar boví, oví i porcí; també hi ha cria d’aviram. Àrea comercial de Vic. La població, que tendeix a disminuir, es troba disseminada en masies de gran tradició i interès arquitectònic, com les Vinyes, el Ricard, la Font, el Bolló o el Prat.
El poble és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica del segle XI, amb tres absis, el major dels quals és destruït. Dins el terme, al puig de Castelló, es troben les ruïnes de l’antic castell de Malla.
Municipi del Maresme (Catalunya): 8,82 km2, 4 m alt, 18.295 hab (2016)
Situat al límit amb la Selva, a la zona litoral del delta de la Tordera, al nord-est de Mataró. El relleu és parcialment accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral i està drenat per la Tordera i la riera de Palafolls. La costa és formada per extenses platges sorrenques. Al sector muntanyós, cobert de pins i alzines i d’unes grans extensions de garrigar, hom havia explotat unes mines de ferro.
L’agricultura de secà (vinya, cereals, mongetes, patates, faves, pèsols i arbres fruiters); conreus de regadiu a la plana, principalment hortalisses i verdures, que aprofita l’aigua de la Tordera i del subsòl. Instal·lació d’hivernacles per a productes que no són de temporada. Però els grans motors de l’economia local són la indústria, molt diversificada (química, metal·lúrgica, maquinària i tèxtil), i el turisme (importants establiments hotelers i residencials), que han estat les causes del gran creixement demogràfic del municipi. Àrea comercial de Calella.
La vila és a la costa, a l’esquerra de la riera de Palafolls, amb notables edificis modernistes i noucentistes; destaca també l’església parroquial de Sant Nicolau, de façana neoclàssica, consagrada el 1563 i ampliada a la fi del segle XVIII. La població sorgí al peu d’un torre de guaita (segle XIV) coneguda per castell de Malgrat.
Dades dels Països Catalans 