Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Maldà (Urgell)

25 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 31,36 km2, 428 m alt, 230 hab (2016)

0urgell

Situat a l’esquerra del riu Corb (que forma el límit septentrional del terme), a la plana d’Urgell, al límit amb les Garrigues, i accidentat, al sud-est, per la serra del Tallat, al sud-oest de Tàrrega. Bona part del terme és coberta de vegetació arbòria (pi blanc, alzines i sotabosc); també hi ha pastures.

Agricultura de secà i, per ordre d’importància, oliveres, cereals, ametllers i vinya. Ramaderia porcina i granges avícoles. Cooperativa de productes agrícoles; elaboració d’oli i vi. Àrea comercial de Tàrrega. La població ha sofert una notable davallada en les últimes dècades.

El poble es troba al peu de les restes de l’antic castell-palau de Maldà, amb elements gòtics, que fou centre de la baronia de Maldà i Maldanell; hi destaquen també l’església parroquial de Santa Maria, barroco-neoclàssica (segle XVIII), i l’antiga església de Sant Pere, romànica.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Maldanell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maials (Segrià)

12 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 57,08 km2, 395 m alt, 950 hab (2016)

0segria

Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, en un altiplà, a la zona de contacte amb les Garrigues. Hi abunden els boscs d’alzines i pins.

L’economia es basa en l’agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i l’olivera, seguits pels ametllers. La ramaderia està formada per granges de porcs i aviram. La indústria és deriva de l’agricultura (molins d’oli). Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, ha sofert una important davallada els darrers decennis.

A la vila destaca l’església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), amb campanar de dues plantes, façana barroca i interior d’estil neoclàssic de tres naus; també hi ha alguns vells edificis d’interès amb finestres gòtiques i portals bordonats i arcades en ogiva, i restes de la primitiva església parroquial, romànica de transició al gòtic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Colla Gegantera

Maià de Montcal (Garrotxa)

14 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 17,29 km2, 241 m alt, 433 hab (2016)

0garrotxa

Situat entre el riu Fluvià i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al límit amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. El terme és drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per la dreta. El terreny és en part accidentat, amb bosc d’alzinars i rouredes (poc explotat); la resta penetra en la plana empordanesa.

Agricultura de secà (blat de moro, farratge, vinya, oliveres i patates). Hi ha cria de bestiar (vedells i porcs). Àrea comercial de Figueres. La població ha sofert una davallada constant des de mitjan segle XIX.

El poble és al peu del Montcal, dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XII), esmentada ja el 978. El 1969 li fou unit l’antic municipi de Dosquers.

Dins el terme hi ha també el barri de les Ferreries, la caseria de Bruguers, els veïnats de Jonqueres (amb el santuari de Santa Magdalena de Maià), Pocafarina, Llorenç, Llorençà i el Pla i el santuari de Sant Prim i Sant Felicià.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Madremanya (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 13,72 km2, 177 m alt, 280 hab (2016)

0girones

Situat a l’est de la comarca, al límit amb el Baix Empordà. Al sector nord-est el terme és pla i al sud-oest accidentat per les Gavarres, ocupat per boscos d’alzines i pastures.

Conreus de secà (cereals, llegums i farratges i petites extensions de vinya i oliveres), ramaderia (bestiar oví, porcí i boví) i explotació de l’aigua bicarbonatada i ferruginosa de la font Picant. Àrea comercial de Girona. Amb tot, la població ha disminuït notablement a partir del 1900.

El poble, a la dreta de la riera de Sant Martí, és dominat per l’església parroquial de Sant Esteve (segle XIV) del romànic tardà.

Dins el terme hi ha també el poble de Millars i els veïnats de Vilers, el Pedró i Bevià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Maçanet de la Selva (Selva)

14 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 45,58 km2, 100 m alt, 6.819 hab (2016)

0selva

(o Massanet)  Situat al límit amb el Maresme, entre les Guilleries i la serralada de Marina. Territori boscat i abundant en materials volcànics. S’hi fan molt els arbres de ribera.

Agricultura de secà (blat, llegums, farratge, arbres fruiters i vinya). La tradició ramadera és important (bestiar boví, oví i porcí) i també aviram. Indústria tèxtil (cotonera), metal·lúrgica, química i alimentària, la majoria en el polígon industrial de Puigtió. Explotació forestal de les suredes per a l’obtenció de suro. Pedreres. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona. La població, després de diverses oscil·lacions, ha augmentat notablement en els darrers anys.

La vila és prop de la carretera de Barcelona a Perpinyà i l’entroncament ferroviari dit l’Empalme; destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, d’origen romànic.

El municipi comprèn, també, el poble de Martorell de la Selva, diversos veïnats com el Pibeller, Oliva, la Serra, la Torre de Marata, Xarabau i Rovirola, l’antiga força de Cartellà, l’antic monestir de Valldemaria i l’hostal de cal Coix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Taller d’Història

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

23 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 67,91 km2, 370 m alt, 740 hab (2016)

0alt_emporda

Situat al peu del roc de la Campana i del roc de Frausa, a la vall alta del riu d’Arnera, a la Garrotxa empordanesa. El nord del terme és accidentat, al límit amb el Vallespir.

Agricultura de secà, ramaderia (bestiar oví i boví) i producció d’electricitat. Explotació de pedreres i mines de talc. Hi era tradicional la fabricació de pipes. La població minva des de mitjan segle XIX.

A la vila, que conserva restes de l’antic castell de Maçanet, destaca l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic. Al mig de la plaça Major hi ha l’anomenada “maça d’en Rotllan”, atribuïda a aquest heroi llegendari.

Dins el terme hi ha els pobles d’Oliveda, Tapis i els Vilars, el santuari de les Salines, així com diverses urbanitzacions amb funcions de segona residència.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lluçà (Osona)

20 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 52,98 km2, 745 m alt, 280 hab (2016)

0osona

Situat a la subcomarca del Lluçanès, entre la riera de Lluçanès, límit oriental del terme, i la de Merlès, límit occidental. Boscs de pins i roures a la zona forestal.

La principal activitat és l’agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). La ramaderia de bestiar boví, oví i porcí, complementa l’economia. Àrea comercial de Vic. La població ha disminuït notablement durant la segona meitat del segle XX.

El cap del municipi és el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, on darrerament s’ha establert una indústria tèxtil. Al poble de Lluçà hi ha el monestir canonical de Santa Maria de Lluçà (que fou el centre de nou petites parròquies que formen el nucli central del Lluçanès) i les restes de l’antic castell de Lluçà, amb capella romànica (origen del municipi). El terme fou, des de la fi del segle X, de la família Lluçà. El 1376 es formà l’extensa baronia de Lluçà.

L’actual municipi comprèn, a més, les antigues parròquies del Grau, Borrassers i Sant Climent de la Riba, la propietat anomenada la Vila d’Alpens i l’antic terme de Tordelespà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Llosses, les (Ripollès)

30 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 114,02 km2, 1.000 m alt, 213 hab (2016)

0ripolles

Situat a la vall de les Llosses, entre el Ter, límit oriental, i la riera de Merlès, al sud-oest de Ripoll. El terme és accidentat pels relleus de la serralada Pre-pirinenca, amb rouredes i pinedes.

Agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). Ramaderia (ovins, bovins i porcí), i avicultura. Indústria tèxtil (filats de cotó) a la Farga de Bebiè, situada en un meandre del Ter, aprofitant el desnivell. Àrea comercial de Ripoll.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), amb un campanar del segle XVII i alguna reforma tardana.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sovelles, Matamala, Vinyoles de Portabella, Estiula, Viladonja (municipi independent fins el 1974) i Palmerola (municipi independent fins el 1991), el veïnat de Vila-seca, els antics pobles de Vallespirans i de Corrubí, les antigues quadres de Maçanes i les Planes, les masies de Portavella, Vilardell i Llentes, el santuari de Santa Margarida de Vinyoles i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb les masies de Cosp i de Moreta).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Lloret de Mar (Selva)

50 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,71 km2, 5 m alt, 37.042 hab (2016)

0selva

Situat en una cala de la Costa Brava, al peu de la Serralada Litoral, la qual dóna lloc a una costa on se succeeixen diverses cales i penya-segats (platges de Canyelles, les Figueretes, Fenals, Santa Cristina). La cala de Lloret té dimensions de badia i una platja de materials aportats per la mar i la riera de Lloret, L’interior és suaument muntanyós, amb pinedes i suredes.

L’agricultura, la ramaderia i la pesca s’han vist superades pel turisme i la indústria de la construcció, causes del gran creixement demogràfic, i han donat una nova fesonomia al municipi, amb càmpings, hotels, edificis d’apartaments, comerços i locals d’oci, que la converteixen en una de les viles amb més places d’allotjament turístic de Catalunya i de l’estat espanyol, ja que la població estacional (preferentment estiuenca) pot superar de llarg els 100.000). El port de Lloret ha sofert una profunda transformació en esdevenir un gran port esportiu. Àrea comercial de Girona.

La vila, a l’esquerra de la riera de Lloret, té un nucli antic presidit per l’església parroquial de Sant Romà, romànico-gòtica molt modificada; la Casa de la Vila és d’estil isabelí. Hom hi ha trobat restes ibèriques i un sepulcre romà a Lloret de Dalt. Processo marinera de sa Relíquia al santuari neoclàssic de Santa Cristina (24 juliol).

El municipi comprèn, a més, els pobles, els veïnats i les urbanitzacions de la Roca Grossa, Sant Pere Salou, Santa Cristina, les Alegries, Pegueres, Canyelles, Fenals i la Montgoda, el barri de Lloret de Dalt i el castell de Sant Joan.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Institut

Llorenç del Penedès (Baix Penedès)

6 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 4,61 km2, 162 m alt, 2.323 hab (2016)

0baix_penedes

Situat a la Depressió Prelitoral Catalana, al sud-est de la serra del Montmell, al nord del Vendrell.

Hi ha conreat més del 90% de l’àrea total; els conreus són de secà: vinya, cereals, oliveres, ametllers i arbres fruiters (que ha donat lloc a una cooperativa agrícola (1918) que produeix vi, cava i oli). Avicultura. Petites indústries, entre les quals cal destacar la tèxtil (gènere de punt i teixits), continuació de la indústria tradicional de brodats. Lloc d’estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. La població tendeix a augmentar.

La vila és a la vora de l’antic castell de Llorenç, molt restaurat. Església parroquial dedicada a sant Llorenç. El nucli més modern és anomenat les Cases Noves.

Al segle XIX formà un municipi amb Lleger, amb el nom de Llorenç i Lleger.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa