(Girona, vers 1350 – Barcelona, 1424/26)

Pintor. Fill de Guillem (I) Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i membre de l’extensa família de pintors.

La seva obra s’inscriu dins el gòtic internacional, i destaca per la novetat cromàtica i l’interès per representar la tercera dimensió.

Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert i on la seva activitat fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que només l’any 1392 tenia contractats cinc retaules.

És autor del retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de Copons (1402), del de Sant Salvador de Guardiola (1404), de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa (1410), del retaule de Sant Pere d’Ègara a Terrassa (1411), de Santa Clara a Vic (1415), del de Sant Miquel de Cruïlles (1416), de Sant Andreu de Gurb (1417), de la pradel·la del de Seva (1417), etc.

L’any 1419 cobrà l’acabament del retaule major del monestir de Santes Creus.

Al Museu Episcopal de Vic és conserva el conjunt més complert de les seves obres.

Fou el pare de Narcís Borrassà  (Girona, segle XV)  Pintor. Les seves obres no són conegudes.