Barri de la ciutat, a l’esquerra de l’Anoia, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Ha absorbit l’antic raval del Pontarró i s’ha desenvolupat molt a partir del 1960.
Barri de la ciutat, a l’esquerra de l’Anoia, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès.
Ha absorbit l’antic raval del Pontarró i s’ha desenvolupat molt a partir del 1960.
Colònia industrial tèxtil, situada al nord de la vila, a la vora dreta del Llobregat.
Té parròquia dedicada a santa Maria.
Casa pairal, on el propietari, Francesc Santacana i Campmany, d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní diversos elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins (convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puel·les, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc).
Condicionat com a museu, posseeix també una importantíssima col·lecció de peces de rajola catalana, rescatades també, sovint, d’edificis perduts.
Continuada la col·lecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà en el municipi de Martorell les tasques d’administració i conservació (1965).
Pont d’origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta.
En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont.
L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39.
Des del 1931 és monument nacional.
Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,76 km2, 56 m alt, 27.645 hab (2016)

Situat a la confluència de l’Anoia amb el Llobregat, a l’engorjament d’aquest riu en travessar la Serralada Litoral (congost de Martorell), al nord-oest de Barcelona.
Pel fet de trovar-se vora el riu Llobregat i en un lloc estratègic de les comunicacions del pla de Barcelona amb l’interior de Catalunya, ha desenvolupat una intensa activitat industrial. en que ha quedat marginada a petites extensions dedicades als productes d’horta. La indústria està dominada pels sectors químic, metal·lúrgic i alimentari, entre d’altres. És centre d’una àrea comercial dependent de Barcelona i un important nus de comunicacions.

L’ascens demogràfic, mantingut des de començament del segle XIX, va ésser espectacular en el període 1960-80 en que va arribar a triplicar la població.
La vila és a tocar del pont del Diable, notable obra de base romana sobre el Llobregat, molt restaurada. Hi destaquen alguns edificis com la capella de Sant Joan, del segle XIII, i la torre de les Hores, on va viure el pensador i humanista Francesc Pujols. Cal citar també el Museu Santacana, de l’Enrajolada, i el Memorial Museu Vicenç Ros. Durant la guerra dels Segadors les tropes castellanes, comandades pel marquès de Los Vélez, assetjaren la vila i mataren la majoria dels seus habitants (21 gener 1641).
Dins el terme hi ha també les ruïnes del castell de Martorell i de l’antic priorat benedictí de Sant Genís de Rocafort.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Actualitat i entitats – Rugby Club – Club Futbol