(Manresa, Bages)

Poble (185 m alt), al confí nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregat, en terreny pla, regat per la sèquia de Manresa. El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent.

Hi ha vestigis de poblament neolític. Les referències documentals, al·lusives a les viles Major i d’Ordis, comencen al segle X.

L’església parroquial, romànica (amb elements pre-romànics), fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica.