Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sabadell (Vallès Occidental)

Municipi i cocapital (amb Terrassa) de la comarca del Vallès Occidental (Catalunya): 37,79 km2, 190 m alt, 209.931 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a la fossa tectònica del Vallès, sobre les àmplies terrasses fluvials del riu Ripoll, afluent per la dreta del Besòs, al nord-oest de Barcelona.

ECONOMIA.- L’economia es basa en les activitats industrials i, sobretot, en la indústria tèxtil, de la qual es tenen notícies des del segle XIV, però que es desenvolupà durant el segle XIX (l’any 1820 ocupava únicament 260 treballadors), gràcies a la mecanització; l’any 1940 ocupava 14.400 obrers, i el 1968 n’hi treballaven més de 25.000; no obstant això, malgrat aquest increment en xifres absolutes, la indústria tèxtil anà minvant la seva influència en l’estructura econòmica del municipi en favor d’altres indústries i del sector terciari. Dins la indústria tèxtil sobresurt la llanera; la segueixen en importància la de fabricació de gènere de punt i la de producció de seda i fibres artificials. D’altres indústries importants són la sidero-metal·lúrgica, dins la qual sobresurten la fabricació de maquinària no elèctrica, la de maquinària elèctrica i la de la construcció, seguides a distància per la indústria del paper i les arts gràfiques, la producció de materials per a la construcció, la indústria alimentària, la química i la de la pell. Hi predominen els establiments industrials petits o mitjans; la crisi industrial del sector tèxtil, però, féu abandonar nombrosos establiments i n’obligà la reconversió en espais al servei de la ciutat.

pobl_sabadellPOBLACIÓ.- La població ha crescut lligada a l’expansió industrial; es registrà un primer increment remarcable al segle XVI, però aquest esdevingué ja continuat a partir de mitjan segle XIX; entre el 1850 i el 1950 la població es multiplicà per deu; l’any 1960 sobrepassà els 100.000 h i assolí els 158.311 h el 1970, amb la qual cosa es convertí en la tercera ciutat de Catalunya pel nombre d’habitants; en el transcurs de les dècades posteriors passà al quart lloc per darrere de Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i la ciutat de Barcelona. El 1981 superà els 180.000 h i continuà el seu ascens demogràfic. En aquest extraordinari creixement ha tingut un paper primordial la immigració; els màxims contingents d’immigrants arribaren d’Andalusia i de la resta de Catalunya.

L’expansió demogràfica provocà l’allargament del terme municipal i l’annexió dels termes municipals de Sant Vicenç de Jonqueres, la Creu Alta i Sant Julià d’Altura, i més tard d’una part del de Barberà del Vallès. La proximitat amb la ciutat de Terrassa i amb altres ciutats del Vallès conforma un teixit urbà i industrial dins el corredor prelitoral. El sector terciari, arran de la crisi del sector industrial (especialment el tèxtil), ha pres molta volada, tant des d’un punt de vista comercial i financer, com pels serveis (és un destacat centre de serveis informàtics i des del 1983 s’hi celebra una fira dedicada a aquest sector). Compta amb un aeroport esportiu. És centre d’una àrea comercial (compartida amb la ciutat de Terrassa) dependent de Barcelona.

sabadell1HISTÒRIA.- Els orígens de la població es remunten al poblat ibèric d’Arraona; després van ocupar-la els romans. Durant l’alta edat mitjana el terme de Sabadell va estar sota el domini dels senyors del castell d’Arraona, al voltant del qual es va formar el nucli inicial; aquest nucli va sorgir primerament en un encreuament de camins on s’instal·là el mercat, la primera notícia del qual es del 1111, data en que apareix per primera vegada el nom de Sabadell. Aquest mercat va ésser l’estímul més fort per a la constitució definitiva del poblat de Sabadell, format al voltant de l’església de Sant Salvador, ja que el mercadal es féu en terres de l’església. Els senyors d’Arraona foren substituïts en el domini de Sabadell per la casa d’Òdena i al segle XIII per la de Montcada. Aquesta regia la vila juntament amb dues famílies nobiliàries feudatàries seves; totes tres posseïen unes grans partides de terrenys a l’alou conegut pel dels Tres Senyors.

A la baixa edat mitjana els vincles feudals es van afluixar i el Consell, que regia el camí, es va organitzar fins a l’extrem d’adquirir plena forma al segle XIV; llavors Sabadell obtingué el privilegi de vila reial i va passar a la corona en comprar-la la reina Elionor de Sicília, esposa de Pere III el Cerimoniós (1366). L’any 1391 el Consell de Cent de Barcelona havia adquirit els drets sobre Sabadell, que estigué sota la senyoria de Barcelona fins al 1474, any en que va ésser definitivament incorporat a la corona amb dret a Corts.

Al segle XV ja n’era coneguda la indústria tèxtil, bé que no va ésser important de debò fins al segle XVIII. La progressiva mecanització i les possibilitats que oferien tant el mercat peninsular com l’americà van fer que Sabadell esdevingués al segle XIX un dels principals centres de la indústria llanera; el 1838 hi va ésser instal·lat el primer vapor aplicat a la indústria i el 1855 va ésser inaugurada la línia de tren que l’uneix amb Barcelona. Després de l’aixecament contra Espartero (1843) s’hi establí una Junta i el 1881 va ésser fundat el Banc de Sabadell. La seva població augmentà vertiginosament a la segona meitat del segle XIX i amb l’afluència dels camperols dels pobles del voltant va arribar l’any 1877 als 18.177 h. A la fi del segle XIX i al principi del XX van començar a arribar a Sabadell masses d’immigrants procedents de diverses regions del sud de la Península que incrementaren la població.

ART.- A causa de les característiques especials de la formació de la ciutat de Sabadell, no hi ha grans monuments, llevat, potser, de l’església de Santa Maria de Barberà, al límit de la demarcació de la ciutat, obra del segle XI, d’estil romànic, que conserva unes pintures del segle XIII atribuïdes als mestres de Polinyà i de Barberà, l’església gòtica de Sant Feliu, del segle XV i el santuari de la Mare de Déu de la Salut, neogòtic, construït entre el 1876 i el 1882. Cal esmentar la casa Duran, residència camperola del segle XVI.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCambra de ComerçRàdio

Naut Aran (Vall d’Aran)

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 255,75 km2, 1.267 m alt, 1.781 hab (2017)

0vall_aran

(antic: Salardú)  Situat a la capçalera de la Garona i la Noguera Pallaresa. El terme està format per un conjunt de pobles: Tredòs (unit el 1952), Arties, Bagergue, Garòs i Gessa.

De migrada agricultura (farratges i patates) i ramaderia (bovina, ovina i equina), la seva economia se centra en el sector terciari, afavorit pel turisme, especialment hivernal (estació de Baqueira-Beret, inaugurada el 1964).

La capital del municipi és la vila de Salardú. Tant aquesta població com el municipi té una mostra important d’art romànic (segles XII-XIII): esglésies de Sant Andreu de Salardú (talla del Crist de Salardú), Santa Maria d’Arties, Sant Feliu de Bagergue, Sant Esteve i Mare de Déu de Cap d’Aran (ambdués a Tredòs) i Santa Eulària d’Unya.

El terme comprèn, a més, els despoblats del Dossal i de Pujó i els santuaris de Montgarri i de Sant Martí de Corilla.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Rupit i Pruit (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 47,81 km2, 822 m alt, 281 hab (2017)

0osonaSituat al centre del Collsacabra, al límit amb la Garrotxa i la Selva, a l’esquerra de la vall del Ter, i drenat per seu afluent, la riera de Rupit o de Sallent. El terme és molt trencat, però en els plans es localitzen un bon nombre de masies. Els boscs (fagedes i rouredes principalment) i els pasturatges ocupen bona part del territori.

L’agricultura és limita a petites extensions de cereals, farratge i patates. La ramaderia hi és important: bestiar boví i granges porcines. L’estiueig i el turisme han esdevingut una font de riquesa.

És el resultat de l’annexió el 1977 de Pruit a Rupit, actual cap del municipi.

El terme comprèn també el poble de Sant Joan de Fàbregues.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Rupià (Baix Empordà)

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 5,29 km2, 66 m alt, 264 hab (2017)

0baix_empordaSituat al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres, a la plana regada pel Ter i el Daró. La zona no conreada és ocupada per garriga i boscs de pins i alzines.

Els principals conreus són de secà: cereals, moresc i farratges. La ramaderia (bovina i porcina) hi té certa importància. Hi ha pedreres de roques basàltiques. Pertany a l’àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El poble és a la dreta de la riera Nova, afluent del Daró; és d’aspecte medieval, amb restes de les muralles (declarat conjunt històrico-artístic); església parroquial de Sant Vicenç, gòtica-renaixentista (esmentada ja el 1139); el castell de Rupià és esmentat el 1268; la casa palau del bisbe de Girona, gòtica, estatja la casa del comú.

El municipi comprèn els veïnats de Sobrevila i del Candell i altres nuclis de població disseminada.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Rubió (Anoia)

Municipi d’Anoia (Catalunya): 48,00 km2, 629 m alt, 230 hab (2017)

0anoiaSituat al límit amb el Bages i accidentat pels escarpats relleus de la serra de Rubió, que arriba als 835 m alt al límit amb el terme d’Òdena. Drena el terme la riera de Rubió, afluent de l’Anoia dins el terme de Jorba. La major part del territori correspon a sector forestal, dividits entre els boscs de pins i alzines i els pasturatges.

Economia agrària, amb conreus localitzats als replans més suaus (cereals, farratges, patates, vinyes i oliveres). La ramaderia (bestiar porcí i de llana) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial d’Igualada. Població disseminada, en procés de descens constant.

El poble, antic cap del municipi, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, gòtica i fortificada, i les restes de l’antic castell de Rubió.

El municipi comprèn, a més, les antigues parròquies de Sant Pere d’Ardesa i de Sant Martí de Maçana i la caseria del Pla de Rubió, actual cap municipal.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEscola del Bosc

Rubí (Vallès Occidental)

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 32,30 km2, 123 m alt, 75.568 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a la riba de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al sector més meridional de la comarca, al sud de Terrassa, al límit amb el Baix Llobregat.

L’agricultura, en altre temps important, fou desplaçada per l’activitat industrial arran de les riuades del 1962, que malmeteren els camps de conreu. Des d’aleshores ençà el principal recurs econòmic és la indústria, activitat lligada a un espectacular creixement demogràfic, que representa un increment del 445% en poc més de trenta anys (1960-91).

pobl_rubiLes instal·lacions industrials han aprofitat les terres que s’estenen a banda i banda de la riera; sobresurten les indústries dedicades a la metal·lúrgia, a l’electrònica, a la química i a la construcció. Els factors principals, tant del desenvolupament industrial com del creixement demogràfic, han estat la proximitat a la ciutat de Barcelona i les òptimes condicions de localització (s’ha beneficiat de la dinàmica generada al voltant de les àrees industrial de Terrassa i Sabadell) i de la xarxa viària existent. Àrea comercial de Barcelona.

Han sorgit també nombroses urbanitzacions destinades a segona residència.

La vila és a l’esquerra de la riera de Rubí, centrada per l’església parroquial de Sant Pere, romànica reformada; dalt d’un turó s’aixeca el casal que correspon a l’antic castell de Rubí (esmentat ja el 994); Museu de Rubí, amb troballes iberoromanes trobades dins el terme.

El municipi comprèn, també, els santuaris de Sant Genís de Rubí i de Sant Muç.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesUnió AtlèticaRàdioTelevisióEsbartCastellers

Rourell, el (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 2,32 km², 114 m alt, 369 hab (2017)

0alt_camp(o el Raurell)  Situat al límit amb el Tarragonès i a la dreta del Francolí, entre aquest riu i el Glorieta, poc abans de llur confluència, al sud-oest de la comarca. El territori, molt reduït, és pla i conreat gairebé íntegrament.

Més de les dues terceres parts són de regadiu (principalment avellaners, però també amb vinyes i oliveres), que aprofita bàsicament l’aigua del Francolí. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i de Valls. Els efectes negatius de la crisi del sector de l’avellana es feren notar en el nombre d’habitants a partir del decenni del 1960.

El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, reedificada al segle XVII, i per l’antic casal dels barons de Vallgornera (anomenat el Castell). Al segle XII fou el centre templer de la comanda del Rourell.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Rosselló (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 9,92 km2, 252 m alt, 3.083 hab (2017)

0segriaSituat al nord de Lleida, a la plana regada pels canals d’Aragó i Catalunya i de Pinyana, poc abans de la confluència de la Noguera Ribagorçana amb el Segre.

Predomina l’agricultura de regadiu (especialment arbres fruiters: pereres, pomeres i presseguers), al secà hi ha ordi, farratges i hortalisses. La ramaderia és integrada per bestiar boví, oví, llaner, porcí, aviram i conills. Hi ha una cooperativa que es dedica a la comercialització dels productes agraris. Petita indústria (central fruitera, fàbriques de mobles, paper i filatures). Àrea comercial de Lleida.

El poble és a la dreta del canal de Pinyana; l’església parroquial de Sant Pere ad Vincula, d’estil neoclàssic, és del segle XVIII. El nom del lloc prové del seu repoblador Guillem de Rosselló. Quedà pràcticament abandonat després de la guerra de Successió, però es reféu al llarg del segle XVIII.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Roses (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,91 km2, 5 m alt, 19.216 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s’obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de cala Montjoi.

La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d’altres sectors. El port de Roses, que al segle XVIII s’utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclusivament a port esportiu i a l’activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L’activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d’altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d’ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d’aquest Àrea comercial de Figueres.

pobl_rosesA l’estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l’extensa oferta d’hotels, apartament i les nombroses urbanitzacions del seu terme municipal..

La vila s’allargava des del recinte de l’antiga ciutadella de Roses (amb restes de l’antic monestir de Roses i de l’antiga ciutat grega de Rhode) fins als molls del port. Església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de la Trinitat, l’antic monestir i actual urbanització de Santa Margarida de Vilanera, l’antic terme i urbanització de la Garriga i el veïnat i centre turístic de Montjoi.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesNotíciesBibliotecaPort Esportiu

Roquetes (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 136,92 km2, 14 m alt, 8.084 hab (2017)

0baix_ebreSituat al límit amb el Montsià, a la dreta de l’Ebre i accidentat pels ports de Beseit, que accidenten la part occidental del terme.

Predomini de l’agricultura de secà; el principal conreu és l’olivera, seguit pels garrofers, els cereals, la vinya i els arbres fruiters. Els conreus d’horta, que són possibles gràcies als regatges derivats del canal de la dreta de l’Ebre, s’estenen al llarg del canal i ocupen una petita part. La ramaderia (bestiar porcí i avicultura) ha anat prenent importància. Cooperativa agrícola. Les principals indústries són l’alimentària (oli), la metal·lúrgica, la paperera, de materials per a la construcció, la tèxtil i de la fusta. Àrea comercial de Tortosa. En el període 1991-96 la població s’ha incrementat en un 10%. Ha esdevingut ciutat dormitori de Tortosa.

La ciutat és a la vora del canal de la dreta de l’Ebre, enfront de la ciutat de Tortosa; l’església parroquial és dedicada a sant Antoni. A l’oest, hi ha instal·lat des del 1904 l’Observatori de l’Ebre.

El municipi comprèn, a més, el raval de Crist, el veïnat de Lloret i l’ermita de Sant Antoni dels Ermitans.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBibliotecaInstitutRàdio