Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Rodonyà (Alt Camp)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 8,49 km2, 312 m alt, 498 hab (2017)

0alt_campSituat al límit amb el Baix Penedès, al peu del coll de Rubiola, a l’esquerra del Gaià i accidentat pels contraforts meridionals de la serra del Montmell.

Agricultura totalment de secà; el principal conreu és l’olivera, seguit dels de la vinya i els ametllers; els cereals i els garrofers han desaparegut pràcticament. Complementa l’economia l’avicultura i la indústria (mobiliari urbà, serveis i construcció); estiueig. Àrea comercial de Valls. El 1900 tenia 912 hab.

El poble és centrat per l’antic castell de Rodonyà (segle XIII), centre de la baronia de Rodonyà, i l’església parroquial de Sant Joan Degollat, neoclàssica del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, la urbanització de Santa Cristina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Les Comes

Roda de Ter (Osona)

26 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 2,23 km2, 443 m alt, 6.125 hab (2017)

0osonaSituat al mig de la plana de Vic, a la riba esquerra del Ter, en contacte amb les Guilleries, al nord-est de Vic.

Conreus de moresc, farratge i cereals d’hivern, sense regar. El sector industrial és força diversificat i compta amb una certa tradició tèxtil, iniciada vers el 1840, en aprofitar les aigües del Ter; també hi ha indústria de la construcció, de la fusta i química. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

La vila és a banda i banda del Ter, sobre el qual hi ha un pont medieval. Església parroquial de Sant Pere. Museu Municipal d’Arqueologia.

El municipi comprèn, a més, el barri i santuari del Sòl del Pont i la caseria del Carrer dels Pèlics. El 1836 li fou segregat el terme de les Masies de Roda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Roda de Berà (Tarragonès)

7 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 16,50 km2, 57 m alt, 6.354 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, en una platja llarga i arenosa, al límit amb el Baix Penedès, al nord-est de Tarragona. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra de Quadrell. La superfície inculta ocupa quasi la meitat del terme, i és ocupada per la garriga, pasturatge i bosc.

L’agricultura és predominantment de secà: sobresurt en primer lloc l’ametller, seguit d’oliveres, avellaners i garrofers. Cooperativa agrària. Amb tot, el sector turístic i dels serveis, concentrat al sector litoral del municipi, és la principal font d’ingressos. Àrea comercial de Tarragona. Augment demogràfic important des del 1960 (llavors, 583 h).

El poble és al peu del sector muntanyós, a uns 2 km. de la costa; església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn, a més, l’arc de Berà, monument històrico-artístic i mostra important de l’art romà a Catalunya, i la caseria i el santuari de Berà. Han estat identificats el castell de Roda i el de Berà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rocafort de Queralt (Conca de Barberà)

7 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 8,47 km2, 566 m alt, 241 hab (2017)

0concaSituat en un fondal al sud-oest del coll de Deogràcies, a la capçalera del riu Vallverd, afluent del Francolí. Més d’una tercera part del territori és inculte (matollar i bosc).

Agricultura de secà, amb predomini de cereals, vinya i ametllers; minsa agricultura de regadiu. Cooperatives agràries. Antic comerç especialitzat en safrà. Estiueig. Àrea comercial de Valls.

Màxim de població a l’any 1887 (llavors 813 h), i des d’aleshores s’ha anat reduint; molts emigraren, sobretot a Amèrica, arran del desastre de la fil·loxera.

El poble es troba entre el riu de Vallverd i el seu afluent la riera de Rocafort. L’església parroquial de Sant Salvador és barroca. El castell de Rocafort, que fou el centre de la baronia de Rocafort, no es conserva; modernament s’ha bastit un nou castell aprofitant les pedres del lloc enderrocat de Torlanda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Roca del Vallès, la (Vallès Oriental)

15 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 36,90 km2, 123 m alt, 10.536 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Maresme, a la vall del Mogent; el terme és accidentat pels darrers contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

L’agricultura, que hi és en regressió, es dedica als conreus de secà (cereals, farratges, fruiters) i en menor extensió als de regadiu (productes d’horta, farratges, etc). Hi ha granges de bestiar boví, porcí i aviram. D’ençà que en el decenni del 1960 es començaren a instal·lar un bon nombre de fàbriques, l’activitat industrial ha estat la principal font d’ingressos del municipi; indústries tèxtils, químiques, metal·lúrgiques, de la construcció, etc. Pren cada cop més importància el sector serveis, amb la instal·lació de superfícies comercials, que aprofiten la proximitat i l’excel·lent xarxa de comunicacions amb Granollers i la ciutat de Barcelona.

pobl_roca_vallesDes del punt de vista demogràfic, el nombre d’habitants gairebé s’ha quadruplicat des del 1900 (llavors 1.769 hab).

La vila és a l’esquerra del Mogent, dominat pel castell de la Roca del Vallès (del segle XV, reconstruït el 1952 per Antoni Rivière); església parroquial de Sant Sadurní.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Agnès de Malanyanes, amb església romànica, el santuari de Santa Maria de Malanyanes, l’antic monestir de Sant Pere del Bosc, l’antic castell de Bell-lloc i les antigues quadres de Valldarió, Vilalba i Sant Lleïr.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Gegants – Escola Mogent

Riumors (Alt Empordà)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 6,54 km2, 7 m alt, 266 hab (2017)

0alt_empordaSituat al mig de la depressió de l’Empordà, s’estèn a la plana al·luvial de la Muga i el Fluvià, prop dels aiguamolls de l’Empordà, entre el canal del Molí i el rec Sirvent, que desguassa directament a la mar a la badia de Roses, a la mateixa desembocadura del Fluvià.

Aquestes terres al·luvials, que antigament estaven ocupades per estanys i aiguamolls, són bones per a l’agricultura, la qual és predominantment de secà (pomeres, cereals, farratges i blat de moro). Complementa l’economia el sector pecuari, amb bestiar boví, porcí i aviram. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al mig de la plana. L’església parroquial de Sant Mamet (consagrada el 1150 i reconstruïda el segle XV o XVI) era possessió de la canonja de Girona. L’any 1421 una inundació va arrasar el poble.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudoms (Baix Camp)

26 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 32,43 km2, 125 m alt, 6.515 hab (2017)

0baix_campSituat vora la riera de Riudoms, estès al vessant oriental de la Serralada Pre-litoral Catalana, al pla del Camp de Tarragona.

La construcció de l’embassament de Riudecanyes afavorí el desenvolupament dels conreus de regadiu enfront dels de secà (temps enrere més estesos); avellaners i productes d’horta; de secà, domini de l’olivera i una mica de vinya. Cria de porcs i granges avícoles. Indústria alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Reus.

La vila és situada mig km a l’oest de la riera de Maspujols. Església parroquial de Sant Jaume (1610-17), barroco-renaixentista, on s’hi venera el cos incorrupte del beat Gran (Bonaventura de Barcelona). L’ermita de Sant Antoni és tocant al poble. Hi ha restes de vil·les romanes a les Planes i a la Timba.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Riudellots de la Selva (Selva)

7 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 13,12 km2, 98 m alt, 2.029 hab (2017)

0selvaSituat a l’est de la comarca, al límit amb el Gironès, a la conca mitjana de l’Onyar, afluent del Ter.

Agricultura, amb predomini del secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), que aprofita els regatges derivats del riu. Complementa l’economia local, el sector ramader (bestiar boví, principalment, i l’avicultura) i el sector industrial (alimentària, química i de la construcció). La proximitat a la ciutat de Girona ha permès el desenvolupament del sector terciari i dels serveis, empès per les nombroses urbanitzacions, xalets i segones residències que s’hi han construït. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de l’Onyar. Església parroquial de Sant Esteve (1565), gòtica-tardana.

En la nombrosa població disseminada hi ha els veïnats de la torre Ponça i de l’hostal Nou i el de l’Estació de Riudellots.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Fiporc

Riudecols (Baix Camp)

14 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 19,46 km2, 299 m alt, 1.165 hab (2017)

0baix_campSituat a l’oest de la comarca, als margues de la riera de Riudecols, a l’oest de Reus. El terme és força accidentat.

Vora el riu hi ha una part de conreus d’horta, però hi prepondera l’agricultura de secà, amb predomini d’avellaners; altres conreus són els de vinya i els d’ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura i cria de porcs. Indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Reus.

La vila és a l’esquerra de la riera de les Irles, en un pendís. Església parroquial de Sant Pere (1872).

El municipi comprèn a més les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu i de la torre dels Moros, els llocs de les Voltes i les Irles i l’antic lloc dels Banys; comparteix amb Alforja el santuari de Puigcerver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudecanyes (Baix Camp)

18 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 17,10 km2, 195 m alt, 1.101 hab (2017)

0baix_campSituat al centre de la comarca, a la vall de la riera de Riudecanyes, que rega el terme, i on s’ha construït l’embassament de Riudecanyes, i accidentat per la serra de l’Argentera i pels contraforts orientals de la serra de Pradell.

L’agricultura és de secà, i es conrea gran part del terme; més d’una quarta part dels conreus són destinats a avellaners, seguits d’oliveres, vinya i ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. Estiueig. Àrea comercial de Reus.

La vila és a la dreta de la riera, sota la presa del pantà. Església parroquial de Sant Mateu, de la segona meitat del segle XVI.

El castell-monestir d’Escornalbou és dins el terme. A la partida del Gort fou excavat un poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques