Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Adrià de Besòs (Barcelonès)

30 Respostes

Municipi del Barcelonès (Catalunya): 3,82 km2, 14 m alt, 36.624 hab (2017)

0barcelonesSituat en un terreny pla al·luvial emplenat per les aportacions de la desembocadura del Besòs, formant un continu urbà amb Badalona i Santa Coloma de Gramanet.

Fou, fins al tercer decenni del segle XX, un municipi agrícola amb una certa dedicació a la pesca, de tal forma que els camps de conreu ocupaven tot el terme i l’agricultura absorbia la majoria de la població activa; actualment els terrenys conreats són minúsculs, i són situats al marge dret del riu formant una estreta faixa, agrupats en explotacions agràries molt petites, amb conreus d’horta. La indústria (molt diversificada) absorbeix una gran part de la població activa municipal i part de la del municipi veí de Santa Coloma de Gramanet, però, amb tot, una bona part treballa a Barcelona o a Badalona. Espectacular ascens demogràfic en els períodes 1920-30 i 1960-80 a causa de la immigració; després s’ha iniciat un retrocés. Àrea comercial de Barcelona.

A la població destaca l’església parroquial, esmentada ja el segle XI, el mateix segle en que hom hi fundà el monestir de Sant Adrià de Besós.

Dins el municipi hi ha els barris de la Mina, el Besós, la Verneda, la Catalana i el Camp de la Bota.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sanaüja (Segarra)

17 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 32,99 km2, 409 m alt, 401 hab (2017)

mapa segarraSituat a la dreta del Llobregós, afluent del Segre per l’esquerra, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera. Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja. Al nord i l’est accidenten el territori les serres que marquen el límit amb el Solsonès (Pedrafita, 672 m alt).

L’economia es basa en l’agricultura, totalment de secà, i els conreus principals són els de cereals (blat, ordi, civada), vinya i olivera. Ramaderia de la llana i bestiar porcí. Avicultura. Petita indústria tèxtil cotonera. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a la dreta de la riera de Sanaüja, dominada per una elevació on s’aixequen les restes de l’antic castell de Sanaüja; església parroquial de Santa Maria, gòtica amb façana barroca.

Dins el terme hi ha l’antiga canònica augustiniana del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Salt (Gironès)

15 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 6,64 km2, 83 m alt, 29.836 hab (2017)

0gironesSituat a la dreta del Ter, a tocar del terme de Girona, a l’oest d’aquesta ciutat, de la qual formà part com a entitat agregada des del 1974 fins al 1983.

El sector agrícola tradicional (hortalisses al sector de la sèquia i cereals), predominant temps enrere, fou desplaçat per la indústria tèxtil cotonera, que produí un increment de població afavorit per la proximitat de Girona. A més de la indústria tèxtil, sobresurt la de maquinària agrícola i la construcció de mobles. Àrea comercial de Girona.

El poble s’estén a la dreta de la sèquia Monar i forma un continu amb l’antic veïnat de Salt o de Sant Antoni i també amb Santa Eugènia de Ter. L’església parroquial és dedicada a sant Cugat.

La diputació de Girona instal·là dins el terme l’hospital psiquiàtric de la província.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Salou (Tarragonès)

36 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 15,13 km2, 2 m alt, 26.233 hab (2017)

0tarragonesSituat a la Costa Daurada i centrat per la platja de Salou, a l’angle septentrional del golf de Sant Jordi, a redós del cap de Salou, a on hi ha el far de Salou.

L’economia del municipi deriva fonamentalment de les activitats del sector terciari, en especial del turisme, compta amb nombrosos allotjaments, residències secundàries, apartaments, hotels, etc. Aquest sector té un marcat caràcter estacional (mesos d’estiu), i la població es multiplica per quinze en les temporades de màxima afluència. El gran contingent d’estiuejants prové de terres aragoneses, a causa de la proximitat i de les òptimes condicions de comunicació amb Aragó. Àrea comercial de Tarragona. Fins al 1989 formà part del municipi de Vila-seca.

El poble és al centre de la platja de Salou. Torre Vella de defensa (segle XVI). Parc recreatiu de Port Aventura, inaugurat el 1995. Del port de Salou, utilitzat des de l’edat mitjana, hi sortí l’expedició de Jaume I per a la conquesta de Mallorca (1229) i conegué un gran tràfic lligat a la comuna del Camp de Tarragona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Salomó (Tarragonès)

9 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 12,21 km2, 165 m alt, 545 hab (2017)

0tarragonesSituat al nord de la comarca, al límit amb l’Alt Camp, 21 km al nord-est de Tarragona, a l’esquerra del Gaià i accidentat per la serra de Montferri.

L’agricultura es destina als conreus de secà (garrofers, vinya, oliveres i cereals). Ramaderia (bestiar porcí, conills i avicultura). Cooperativa agrària (vi i oli).

El poble és a la vora de la riera de Salomó, afluent per l’esquerra del Gaià. L’església parroquial de Santa Maria, amb portalada romànica i campanar amb glorieta; conserva el Sant Crist de Salomó, venerat a la comarca i amb representacions litúrgiques anuals del ball del Sant Crist (cada diumenge del mes de maig).

El municipi comprèn, a més, la masia i antic terme de la Pollarossa i l’antiga quadra de Masbrú; s’ha trobat interessants restes de l’eneolític a la Cova Fonda o de Vergeràs, prop del Gaià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball del Sant Crist – Cooperativa Agrícola

Sallent (Bages)

44 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 65,22 km2, 278 m alt, 6.594 hab (2017)

0bages(o Sallent de Llobregat)  Situat a l’extrem nord del pla de Bages, travessat pel Llobregat, aigües avall del congost de Sallent. Boscos de pins i alzines.

Extracció de sals, amb importants mines de potassa. L’agricultura és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals i la vinya; el regadiu és poc estès i aprofita les aigües derivades del Llobregat per a diversos cultius d’horta i blat de moro. La indústria tèxtil s’ha vist superada per la metal·lúrgica i per un increment de les activitats agropecuàries. Àrea comercial de Manresa.

El nucli principal de la vila és a l’esquerra del Llobregat, centrat per l’església parroquial de Santa Maria. Ruïnes de l’antic castell de Sallent; antiga església parroquial de Sant Esteve, romànica; Casa Gran i pont de la Vila, gòtics, i la casa de sant Antoni Maria Claret.

El municipi comprèn els pobles de Cornet, Cabrianes, Sant Ponç, Serra-sanç, Sant Martí de Serraïma, Sant Pere de Serraïma i l’antiga quadra i santuari de Fucimanya, amb diverses esglésies romàniques; hi ha dòlmens a Cornet i restes d’un poblat pre-romà al Cogulló.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna – Club Natació

Sales de Llierca (Garrotxa)

10 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 35,82 km2, 260 m alt, 147 hab (2017)

0garrotxaSituat en un pla, a l’esquerra del riu Llierca, des de la serra de Gitarriu fins a la vall del Fluvià.

Modesta agricultura de secà (cereals i patates) i ramaderia (bestiar boví i oví). Explotació forestal. Àrea comercial d’Olot. La població es troba disseminada.

El poble és centrat per l’antiga església parroquial de Sant Martí (antigament dita de Cabissó), a la zona de contacte entre la plana i la muntanya, a la dreta de la riera de Borró. L’origen del lloc és l’antic castell de Sales, les impressionants ruïnes del qual s’aixequen a 1 km en posició estratègica, dalt d’un contrafort, centre de la baronia de Sales.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sadernes, Entreperes i Montellà, el despoblat de Gitarriu i el castell Sespasa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Saldes (Berguedà)

40 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 66,40 km2, 1.215 m alt, 275 hab (2017)

0berguedaSituat al peu del Pedraforca, prop del riu de Saldes, al nord-oest de la comarca. El territori és molt accidentat, amb el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497 m alt) com a punt més elevat.

Es conrea una petita part de la superfície total (farratges, patates i cereals), la resta del territori es poblada sobretot per boscos de pins i, en menor quantitat, per faigs i avets. Important ramaderia; sobretot la producció lletera. Mines de carbó. Àrea comercial de Berga.

Al poble hi ha el castell de Saldes, restaurat en part, amb església romànica. Centre excursionista. Ruïnes de l’antic monestir de Sant Sebastià de Sull.

El terme també té com a agregats els pobles de Maçaners i l’Espà. el llogaret de Molers i el santuari de Gresolet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Salàs de Pallars (Pallars Jussà)

9 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 20,27 km2, 573 m alt, 337 hab (2017)

0pallars_jussaSituat entre la serra de Salàs i la riba dreta de la Noguera Pallaresa, prop del pantà de Sant Antoni o de Talarn.

Agricultura de secà; s’hi conreen cereals (blat, ordi, civada), patates, vinya, oliveres i farratges; també s’hi conreen arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Explotació forestal (serradores de fusta). Indústria de fabricació de rajoles. Àrees comercials de Tremp i la Pobla de Segur.

La vila és a la dreta del barranc de Fontfreda. Havia estat emmurallada i conserva alguns dels portals d’entrada; a l’església parroquial és venerada la Mare de Déu del Coll. Fora vila hi ha restes de l’antiga església parroquial de Sant Pere, romànica.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sensui i el llogaret del Mas de Balust.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sagàs (Berguedà)

8 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 44,60 km2, 738 m alt, 155 hab (2017)

0berguedaSituat entre les valls de les rieres de Merlès (en part límit oriental) i la de Pontarró (en part límit occidental), ambdues afluents per l’esquerra al Llobregat, i accidentat per la serra de Biure o de la Guàrdia. Gran part del terme és poblat de boscos de pins i alzines i matolls.

L’agricultura, tota de secà, es limita als conreus de cereals, farratges i patates, a més de blat de moro. La ramaderia (bestiar boví i porcí, sobretot) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Berga. Població en descens.

El poble, al sector nord del terme, és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, romànica (segle XI).

El municipi comprèn, a més, el poble de la Guàrdia de Sagàs, les antigues quadres i parròquies de Biure de Berguedà i de Valloriola, la caseria del Carrer del Bonaire, la masia i antic lloc de Gamissans i l’hostal de la Roca Encantada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques