Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Kataluna Esperantista Federacio

(Barcelona, 1910 – )

(KEF)  (Federació Esperantista Catalana)  Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Illes Balears. Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans.

El seu òrgan oficial fou la revista “Kataluna Esperantisto” (1910-36). Celebrà divuit congressos, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals.

Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament silenciar-ne la representació als congressos internacionals.

Kataluna Esperantista Federacio (KEF)

Durant la guerra civil passà a formar part del Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya, que depenia del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Dissolta pel franquisme (1939), després de la dictadura es fundà a Sabadell, el 1980, la Kataluna Esperanto-Asocio. Reconeguda per la Generalitat el 1982 i plenament legalitzada, es declarà continuadora de la KEF, i reprengué la publicació de “Kataluna Esperantisto” (1983) i la celebració dels congressos i dels jocs florals, entre moltes altres activitats.

Enllaç web: Esperanto Cat

Junta de Museus de Catalunya

(Catalunya, 1991 – )

(JMC)  Òrgan. Creat per la llei de Museus de Catalunya de 1990, que representa la voluntat de col·laboració i participació institucional en la gestió dels museus de Catalunya.

Està formada per representants institucionals i tècnics de reconegut prestigi nomenats per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Barcelona, d’altres ens locals i entitats municipals, la Conferència Episcopal Tarraconense i l’Institut d’Estudis Catalans.

Té un precedent en la Junta de Museus de Barcelona, creada l’any 1907.

Junta de Museus de Barcelona -1907/91-

(Barcelona, 1907 – 1991)

Organisme. Destinat a dirigir d’una manera conjunta tots els museus de la ciutat.

El 1931, amb la II República, es començà a publicar el “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona”, on eren exposades les activitats de la Junta.

Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions.

El 1991 es constituí la nova Junta de Museus de Catalunya, hereva de l’anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, ajuntament de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, etc).

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

(Barcelona, 1906 – 1979)

Organisme. Creat amb les finalitats de procedir al manteniment, l’increment, la reorganització, la classificació i la catalogació dels fons i de les col·leccions dels objectes d’interès per a les ciències naturals, dipositats en els museus municipals, especialment en el Museu Martorell.

Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus. L’any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s’hi la diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba.

Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d’Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en unitat operativa dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en ésser creada l’entitat integradora denominada Museus de l’Ajuntament de Barcelona.

Junta Assessora per als Estudis de Català

(Catalunya, 12 juliol 1961 – )

(JAEC)  Organisme. Constituït per acord de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’ajut de la Comissió Delegada d’Ensenyament d’Ómnium Cultural.

Des del 1962, any en què tingueren lloc els primers exàmens, ha atorgat prop de 2.500 certificats de professor de català.

Després treballà en col·laboració estricta amb la Generalitat de Catalunya i es limita a donar títols de professorat per a l’ensenyament d’adults.

Joventuts Musicals de Barcelona

(Barcelona, 1952 – )

(JMB)  Institució. Dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals i a posar la bona música a l’abast dels joves. Duu a terme nombroses activitats, entre les quals el cicle d’audicions per a la Iniciació Musical dels Escolars, a partir del 1962.

Han estat també les organitzadores del Festival Internacional de Música de Barcelona (1963-75), de les Serenates d’Estiu (1965) i del Cicle de Música (1978-84).

Fins el 1977 foren presidides per Jordi Roch i Bosch, any en que passà a dirigir la Federació Internacional i fou substituït per Joan Millet i Francolí.

Enllaç web: Joventuts Musicals de Barcelona

Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

(Catalunya, 1972 – )

(JIF)  Festival folklòric. Organitzat per l’esbart Lluís Millet. Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual.

El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats; el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).

En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta.

En els seus inicis, se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es començaren a distribuir per tot Catalunya. Actualment la durada del festival és d’onze dies i té lloc a principis de setembre.

La cloenda se celebrà a Barcelona fins el 1990 i des d’aleshores esdevé també itinerant.

Enllaç web: Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

Joglars, Els

(Barcelona, 1961 – )

Companyia teatral. Formada com a grup de mim per A. Font, Albert Boadella i C. Soldevila.

Des del 1968, dirigit per Boadella, han anat perfeccionant la tècnica mímica i hi ha afegit altres efectes complementaris i es consolidà amb els muntatges El Diari i El joc (1969).

Entre altres produccions són notables Cruel ubris (1972), Mary d’Ous (1973), Àlias Serrallonga (1975), La torna (que el 1977 va originar un procés militar contra els membres del grup i el seu empresonament o exili), M-7 Catalònia (1978), L’Odissea (1979), Laetius (1980), Olympic Man Movement (1981), Els virtuosos de Fontainebleau (1985), Columbi lapsus (1989), El Nacional (1993), Ubú president (1995), La increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla (1997), Daaalí (1999), etc. També han actuat a la televisió.

El 1994 els va ser concedit el premi Nacional de Teatre, però el van refusar.

Jocs Florals de Barcelona

(Barcelona, març 1859-1936 / 1978- )

Certàmens poètics anuals. Diversos escriptors sol·licitaren a l’ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el Caçador el 1393. Aprovada la petició per l’ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als tres premis ordinaris, i posà la festa sota la seva protecció.

Constituït així el Consistori dels Jocs Florals de Barcelona, segons els Estatuts per al bon règim… la seva finalitat era de revisar i de fer reconèixer una institució establerta pels antics reis de Catalunya-Aragó i de moure la joventut al conreu de la literatura i la llengua catalans. Abans hom havia intentat de ressuscitar la festa amb els mites inherents del trobador i de la llengua llemosina.

Pel que fa a les particularitats de la celebració, sembla que la idea d’elegir una reina fou de Antoni de Bofarull, la divisa Pàtria, Fides, Amor -que correspon als tres premis ordinaris- fou una pensada de J. Rubió i Ors, i M. Milà i Fontanals fou qui defensà més decididament l’ús exclusiu del català.

El primer diumenge de maig de 1859 se celebraren els primers Jocs Florals de Barcelona o de la Llengua Catalana a la Sala del Consell de Cent.

L’estructura o el mecanisme de la institució era el següent: els mantenidors, en nombre de set i diferents cada any, eren els jutges que atorgaven els premis; l’element permanent era constituït pel consell directiu, que constituïa la junta rectora i de govern, i el cos d’adjunts -en termes actuals, l’assemblea-; els patrocinadors, els contribuents, etc.

A més de premis ordinaris -englantina, viola i flor natural-, hom atorga altres premis, fruit de donacions institucionals o particulars. Quan un poeta obté tres vegades un premi ordinari és proclamat mestre en gai saber.

Se celebraren fins al 1936, amb la particularitat només que els del 1902, suspesos per l’autoritat militar, es feren a Sant Martí del Canigó, i els del 1924 a Tolosa, al Llenguadoc.

Bé que és cert que els Jocs Florals donaren un fort impuls a la Renaixença, també és cert que a la darreria del segle XIX començaren a convertir-se en una institució anacrònica.

A partir del 1940 i fins el 1970 se’n féu a Barcelona, cada primer diumenge de maig, una commemoració privada. També, a partir del 1941, començaren les celebracions a l’exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana.

A partir del 1978 es tornaren a celebrar a Barcelona.

jocs florals

(Barcelona, 20 febrer 1393 – )

Concurs literari instaurat per Joan I el Caçador, a imitació dels provençals (1323); en foren nomenats mantenidors Jaume Marc i Lluís d’Averçó. Durant el seu mandat es degueren celebrar només dues festes (1394 i 1395), a despeses de la ciutat.

Martí I l’Humà la restaurà (1 maig 1398), li conferí caràcter reial i tornà a nomenar-ne els mateixos mantenidors. Ferran I d’Antequera confirmà (1413) la disposició del 1398 i atorgà al consistori la facultat de nomenar quatre mantenidors.

Són poques, i sovint dubtoses, les poesies conservades.

Interromputs aquests certàmens al segle XV i substituïts per d’altres d’eminentment religiosos, la tradició no fou represa fins a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), seguits, entre altres, pels Jocs Florals de Lo Rat Penat (1879) a València i posteriorment pels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924) al Rosselló (Companyia Literària de la Ginesta d’Or).