Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

(Barcelona, 1899 – )

Entitat religiosa fundada per Josep Torras i Bages, com a confluència de la secció religiosa de la Unió Catalanista, l’Acadèmia de la Llengua Catalana de la Congregació dels jesuïtes i un grup del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Promogué especialment el moviment litúrgic, el cant gregorià i l’escoltisme.

El 1939 reprengué les seves tasques, i des del 1959 originà el Centre Francesc Eiximenis.

Membres destacats de la Lliga foren, entre d’altres, L.M. Millet, A. Gaudí, E. Prat de la Riba i Josep Llimona.

Lliga del Bon Mot

(Barcelona, 1908 – 1963)

Entitat fundada per Ricard Aragó (Ivon l’Escop), el qual el 1908, des del “Diario de Gerona”, s’havia pronunciat contra la blasfèmia i els mots grollers.

Maragall, a l’article Alerta (19 setembre 1908), donà impuls al moviment, i, arreu de Catalunya i les Illes Balears, féu conferències i aplecs i publicà postals, cartells i fullets.

Trobà el suport de bisbes, intel·lectuals i autoritats civils i reuní sovint milers de persones.

Lletra d’Or -premis-

(Barcelona, 1953 – )

Premi. Creat per destacar la millor obra de l’any escrita en català.

El grup fundador, que s’ha anat renovant, partí d’un nucli estèticament molt divers.

Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès

(Barcelona, 1837 – 1846)

Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.

Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l’agost de 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana. D’altra banda, hom establí un centre d’ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu.

Malgrat la dissolució del batalló que l’havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris.

Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.

Liceu Escolar de Lleida

(Lleida, 1906 – 1938)

Organisme docent. De caràcter laic i republicà, fou fundat per Frederic Godàs i Legido.

El 1920, a la mort del fundador, els seus col·laboradors, entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius.

El Liceu Escolar desaparegué quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes.

Liceu de Barcelona, Conservatori del

(Barcelona, 1838 – )

Escola oficial d’estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans.

Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmònico-Dramàtic. L’any 1848 s’instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu.

És reconegut com a conservatori superior estatal.

Enllaç web: Conservatori del Liceu

Lepant, Sant Crist de

(Barcelona, segle XV)

Talla de fusta que, segons la tradició, anava a la nau capitana de Joan d’Àustria a la batalla de Lepant.

Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant, sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer. La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona.

L’especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l’impacte d’una bala de l’esquadra turca.

Lax’n’Busto

(el Vendrell, Baix Penedès, 1986 – )

Grup de rock. Integrat per Pemi Fortuny (veu), Pemi Rovirosa (guitarra), Christian Gómez Montenegro (guitarra), Jesús Rovira (baix) i Jimmy Pinyol (bateria).

El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt?… O què!!!, seguit per Lax n’Busto (1991), Qui ets tu? (1993), La caixa que puja i baixa (1995) i l’acústic Lax n’Busto a l’auditori (1996).

Enllaç web: Lax’n’Busto

Lanònima Imperial

(Barcelona, 1986 – setembre 2011)

Companyia de dansa. Fundada per Juan Carlos García (ballarí i coreògraf) i Claudio Zulian (músic), als quals s’afegiren diversos ballarins.

El seu primer espectacle, Eppur si muove, aconseguí diversos premis. Posteriorment estrenaren Càstor i Pòl·lux (1989) i Kairós (1990), en el qual incorporaren per primera vegada dones a la coreografia.

L’any 2011 es dissolgué.

Laboratori de Fonètica Experimental

2 Respostes

(Catalunya, 1916 – 1923)

Centre d’investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils.

Publicà el primer número de la que havia d’ésser una sèrie titulada “Estudis Fonètics”; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers.

Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera.