Arxiu de la categoria: Cultura i Art

jocs florals

39 Respostes

(Barcelona, 20 febrer 1393 – )

Concurs literari instaurat per Joan I el Caçador, a imitació dels provençals (1323); en foren nomenats mantenidors Jaume Marc i Lluís d’Averçó. Durant el seu mandat es degueren celebrar només dues festes (1394 i 1395), a despeses de la ciutat.

Martí I l’Humà la restaurà (1 maig 1398), li conferí caràcter reial i tornà a nomenar-ne els mateixos mantenidors. Ferran I d’Antequera confirmà (1413) la disposició del 1398 i atorgà al consistori la facultat de nomenar quatre mantenidors.

Són poques, i sovint dubtoses, les poesies conservades.

Interromputs aquests certàmens al segle XV i substituïts per d’altres d’eminentment religiosos, la tradició no fou represa fins a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), seguits, entre altres, pels Jocs Florals de Lo Rat Penat (1879) a València i posteriorment pels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924) al Rosselló (Companyia Literària de la Ginesta d’Or).

Jazz Cava

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1971 – )

Local destinat a l’audició de música de jazz. Fou creat a instàncies del Club de Jazz de Terrassa, entitat fundada l’any 1959 com una secció autònoma dins l’associació Amics de les Arts-Joventuts Musicals.

Al llarg de la seva existència ha desplegat una intensa activitat tant en la divulgació de música de jazz (concerts, audició de discs, conferències, pel·lícules, etc) com en la promoció de músics i grups autòctons. A més de la incondicional col·laboració de músics del país, han actuat destacats jazzmen internacionals.

A partir dels anys 1980 promogué i coordinà les activitats d’una trentena de professionals agrupats en el Col·lectiu de Músics de la Jazz Cava (organització de festivals i concerts arreu de Catalunya, producció de discs, etc).

El 1985 tancà i el 1994 obrí les seves portes la Nova Jazz Cava.

Enllaç web: Nova Jazz Cava

Instrucció Pública, Conselleria d’ *

Deixa un comentari

Veure> Departament de Cultura  (organisme de la Generalitat, 1931-39).

Institut Universitari Lluís Vives

3 Respostes

(Països Catalans, 1994 – )

(o Xarxa Vives d’Universitats)  Institució. Coordina l’ensenyament universitari i agrupa quasi totes les universitats dels Països Catalans. Constituït a Morella, té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

L’institut centralitza la publicació de vocabularis bàsics en català, diccionaris especialitzats, programes d’aprenentatge de la llengua catalana per a estudiants estrangers, la coordinació de les polítiques lingüístiques de totes les universitats, així com l’edició d’una guia de crèdits de lliure elecció i de cursos d’estiu que es poden seguir en qualsevol centre.

Gestiona també un programa d’intercanvi d’alumnes de tercer grau entre les diferents universitats dels Països Catalans, i exerceix com a editor de diverses publicacions científiques.

Enllaç web:  Xarxa Vives d’Universitats

Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1986 – )

(ISLB)  Institució acadèmica. Incorporada a la Facultat de Teologia de Catalunya, atorga els graus de llicència i doctorat en teologia amb especialització litúrgica.

Erigida canònicament el 1986, havia començat les seves activitats docents el 1964 en el marc del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona. En fou el director Joan Bellavista.

És l’única institució universitària d’aquesta categoria sobre la matèria a l’estat espanyol.

Enllaç web:  Institut Superior de Litúrgia de Barcelona

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

4 Respostes

(Catalunya, novembre 1996 – )

(ISCREB)  Instituts de teologia. Nom que han adquirit els instituts de Barcelona, Girona i Tarragona i l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida.

Tenen capacitat d’impartir els ensenyaments necessaris per a obtenir la diplomatura i la llicenciatura de Ciències Religioses, titulació que és atorgada per la Facultat de Teologia de Catalunya.

Enllaç web:  Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

Institut Ramon Llull

Deixa un comentari

(Països Catalans, 5 abril 2002 – )

Organisme creat per acord de la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, i obert a tots els governs dels territoris de parla catalana.

Té l’objectiu de fomentar la projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

Enllaç web:  Institut Ramon Llull

Institut Químic de Sarrià

2 Respostes

(Roquetes, Baix Ebre, 15 agost 1905 – )

(IQS)  Centre de l’església catòlica. Fundada pel jesuïta Eduard Vitòria a Tortosa, el 1905, amb el nom de Laboratorio Químico del Ebro. El 1916 es traslladà a Barcelona i canvià el nom per l’actual.

El 1965 fou reconegut per l’estat el títol d’enginyer químic diplomat atorgat per aquest Institut. Des del 1984 és reconegut com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior. Des del 1991 forma part de la Universitat Ramon Llull.

És regentat per la Companyia de Jesús, i té un pla d’estudis d’una durada de cinc anys, el darrer dels quals és d’especialització. Té uns moderns laboratoris, distribuïts en quatre seccions (anàlisi, física, enginyeria i química orgànica), i també un centre de càlcul.

Enllaç web: Institut Químic de Sarrià

Institut Nàutic de la Mediterrània

Deixa un comentari

(Barcelona, 1929 – 1939)

Entitat. Creada per a l’ensenyament de les ciències de la navegació, en substitució de l’Escola de Nàutica.

Es dissolgué durant la guerra civil, però el seu edifici, situat al pla de Palau, fou ocupat per l’Escuela Oficial de Náutica, que encara funciona.

Institut Municipal d’Investigació en Psicologia Aplicada a l’Educació

1 Resposta

(Barcelona, 1971 – )

(IMIPAE)  Organisme. Creat per un grup de psicòlegs, pedagogs i mestres, amb la funció primordial de participar activament en la renovació pedagògica, que s’integrà al municipi barceloní el 1977.

Els seus treballs de recerca han permès l’elaboració d’un mètode d’ensenyament, la pedagogia operatòria, basat en l’obra de Piaget però que té en compte les característiques de l’entorn dels nens catalans i les exigències dels programes escolars.

Montserrat Moreno i Genoveva Sastre han estat el motor d’aquest col·lectiu des de la seva fundació.