Arxiu d'etiquetes: esperantistes

Kataluna Esperantista Federacio (KEF)

(Barcelona, 1910 – )

(Federació Esperantista Catalana)  Agrupació d’associacions esperantistes de Catalunya i de les Balears. Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans.

El seu òrgan oficial fou la revista “Kataluna Esperantisto” (1910-36). Celebrà divuit congressos, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals.

Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament silenciar-ne la representació als congressos internacionals.

Kataluna Esperantista Federacio (KEF)Durant la Guerra Civil passà a formar part del Comitè Esperantista Antifeixista de Catalunya, que depenia del Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Dissolta pel franquisme (1939), després de la dictadura es fundà a Sabadell, el 1980, la Kataluna Esperanto-Asocio. Reconeguda per la Generalitat el 1982 i plenament legalitzada, es declarà continuadora de la KEF, i reprengué la publicació de “Kataluna Esperantisto” (1983) i la celebració dels congressos i dels jocs florals, entre moltes altres activitats.

Enllaç: Esperanto Cat

Kataluna Antologio

(Catalunya, 1925)

Recull antològic de la literatura catalana, en esperanto. Amb un resum històric sobre llengua, literatura i cançó popular de Catalunya. Reeditada el 1931.

El principal compilador i traductor a l’esperanto fou Jaume Grau i Casas; l’article sobre la cançó popular catalana fou escrit per Joan Amades, directament en esperanto.

Fou la primera de la sèrie d’antologies de literatures europees publicades en aquesta llengua.

Grau i Casas, Jaume

(Barcelona, 2 desembre 1896 – València, 8 novembre 1950)

Esperantista i poeta. Fou col·laborador de la revista “Kataluna Esperantisto”, i compilà la Kataluna Antologio.

És autor d’obres didàctiques d’aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj (‘Poemes d’amor’, 1924), Novaj amaj poemaj (‘Nous poemes d’amor’, 1927) i La lasta poemo (‘El darrer poema’, 1936).

Traduí a l’esperanto Proses bàrbares de Prudenci Bertrana, que publicà (1926) a Leipzig.

Deixà també poemes en català.

Pujulà i Vallès, Frederic

(Palamós, Baix Empordà, 12 novembre 1877 – Bargemon, França, 14 febrer 1963)

Esperantista i escriptor. Bohemi i rodamón, visqué a Cuba i a París. Fou redactot de “Joventut” i assidu d’Els Quatre Gats.

Fou un dels capdavanters esperantistes de Catalunya i edità, entre altres obres sobre aquesta llengua, la Gramàtica raonada de la llengua esperanto (1906) i un Vocabulari català-esperanto.

Publicà teatre, de caire modernista, i narracions i novel·les, com Homes artificials (1912), d’anticipació futurista, a la manera d’Huxley. Publicà també novel·les i teatre en esperanto i fou un dels capdavanters dels voluntaris catalans durant la I Guerra Mundial. Arran d’aquest fet, escriví El repòs de la trinxera (1918).

Deixà, inèdites, unes interessants memòries.